Cairat veu com una "reivindicació històrica" l'avanç del vial de Sant Julià

Andorra la VellaGovern va avançar aquest dimecres en la roda de premsa setmanal posterior al consell de ministres que s’ha aprovat l’adjudicació de la primera fase del futur túnel de Rocafort: la construcció de les proteccions que han de protegir el vessant muntanya de la futura infraestructura amb una inversió d’1,9 milions. És el pas previ i necessari per tirar endavant els treballs d’excavació per fer les fases 1 i 2 del vial que es podrien allargar fins al 2027.

En aquest sentit, el cònsol major, Cerni Cairat ha fet una valoració molt satisfactòria de l’anunci i ha manifestat que “dona curs a una reivindicació històrica del poble de Sant Julià de Lòria”. El mandatari considera, a més, que l’inici de les obres ha de suposar “un punt d’inflexió del greuge que hi ha hagut de manca d’inversió en infraestructures a la parròquia”. En aquest sentit, Cairat ha donat les gràcies al Govern i també als consellers generals de la parròquia “pel treball i el tarannà dialogant que van tenir per arribar a aquest acord”.

Per a l’executiu, completar la desviació laurediana ha de ser un projecte clau per descongestionar el centre de la vila i millorar la qualitat de vida dels andorrans. El tram pendent és el que queda entre la plaça Laurèdia i el carrer Isidre Valls, que suposa la construcció d’un túnel que passaria per darrere de l’edifici Riera i alliberaria l’avinguda Rocafort d’un important volum de trànsit que complica les entrades i sortides a l’aparcament de l’immoble.

Precisament a aquest fet s’ha referit el cònsol en dir que “justament una de les reivindicacions era pels veïns que viuen en aquesta zona, ja que l’avinguda Francesc Cairat suporta ara mateix tot el trànsit d’entrada per la frontera sud i també el de sortida”.

Les fases 3 i 4 obres d’aquesta infraestructura – l’actual túnel de la Tàpia- es van començar a construir durant el segon consolat de Josep Pintat (2008-2011) i des de llavors l’acabament de les dues fases restants ha estat reclamat pels mandataris comunals posteriors sense èxit fins a la data d’avui. A més, quan es va presentar el projecte en el seu conjunt a principis del segle XXI, va generar moltes controvèrsies amb detractors i partidaris que van convertir un equipament cabdal per a la parròquia i el país en general en un tema tremendament polititzat amb Comú, Govern i plataformes ciutadanes al mig del debat.

Repensar el model de l’entorn urbà

L’inici de les obres permetrà, segons ha manifestat el cònsol major, repensar també el model de l’entorn urbà i com es mou la gent del poble per aquest entorn. El cert és que l’acabament de les dues fases que encara resten del vial permetrà allunyar el fum i la perillositat del trànsit pel centre de la parròquia i “ara el comú ha de replantejar-se l’entorn urbà i la mobilitat al nucli urbà de Sant Julià”.

Les primeres línies d’actuació poden ser una possible peatonalització durant algunes hores del dia de l’avinguda Verge de Canòlich. “Són coses que estudiarem de manera tècnica i de forma conjunta amb la ciutadania amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la gent”. Per a Cairat, “si es viu bé i es passeja bé a la parròquia, això comportarà desenvolupament social i creixement econòmic”.

Pel que fa als temps per implementar aquests canvis el cònsol ha assegurat que intentaran fer-ho durant aquest mandat per fases, ja que cal tenir en compte que els treballs de finalització del vial estan previstos per al 2027.