El canvi climàtic podria comportar dèficits d'oxigen a molts llacs i afectar els peixos que hi viuen

GironaBona part dels llacs que avui estan ben oxigenats podrien presentar dèficits en el futur a causa del canvi climàtic. Això "expulsaria" alguns peixos que hi habiten i també afectaria la qualitat de l'aigua que fem servir per beure. Així ho assegura l'investigador de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA), Daniel Mercado, en un estudi que ha liderat el Dundalk Institute of Technology d'Irlanda, en què la institució catalana amb seu a Girona hi ha participat. De fet, el supercomputador de l'ICRA, Undarius, ha permès crear projeccions sobre 17.000 llacs i embassaments d'arreu del món per primera vegada a la història analitzant els processos d'estratificació que tenen actualment.

El canvi climàtic afecta visiblement molts aspectes, però també hi ha algunes conseqüències invisibles a primera vista, com ara l'escalfament de les aigües superficials en llacs i embassaments. Això fa que la temperatura que agafa la zona superficial sigui molt més elevada que la capa freda del fons i no es pugui barrejar. Aquest procés es coneix com estratificació de les capes.

L'investigador ha detallat que malgrat semblar "un fet anecdòtic", afecta "tot el funcionament de l'ecosistema". El principal motiu és que la qualitat de l'aigua dels llacs i embassaments està supeditada a la periodicitat d'aquesta estratificació. Si aquests períodes canvien, "la nostra manera de gestionar i gaudir de l'aigua dels llacs també ho haurà de fer", ha afirmat Mercado.

Mentre dura aquesta estratificació, les capes que estan aïllades de l'atmosfera van consumint l'oxigen que hi ha, però quan no en queda, com que la diferència de temperatura impedeix la barreja de les aigües, no hi ha manera que l'oxigen entri a les aigües més profundes i es pot esgotar.

Els models elaborats en un estudi liderat el Dundalk Institute of Technology d'Irlanda i amb la col·laboració de l'ICRA apunten que l'estratificació anual dels llacs i embassaments s'allargaria entre 20 i 40 dies de mitjana, si no es fa res en contra del canvi climàtic en els propers anys. Les conseqüències que això podria tenir són diverses i afectarien a "la floració dels cultius o les migracions dels animals", apunta Daniel Mercado.

"Molts llacs que ara estan ben oxigenats, desenvoluparan dèficits d'oxigen i això expulsarà espècies de peixos que no ho poden tolerar". A més, la qualitat de l'aigua potable també es veurà afectada per aquesta disminució d'oxigen a les capes inferiors de l'aigua. Això comportarà gastar més recursos per "gaudir de l'aigua amb garanties".

A més, Daniel Mercado creu que l'estratificació augmentarà l'emissió de metà des dels sediments. Es tracta d'un gas amb un potent efecte hivernacle. "És un exemple clar de retroalimentació", afirma l'investigador de l'ICRA; "com més escalfament global, més estratificació i més gas metà produït als llacs, que acabarà provocant més escalfament".

Per elaborar aquestes projeccions de l'estratificació en els llacs i embassaments, l'estudi ha analitzat el procés d'estratifiació en 17.000 llacs i embassaments d'arreu del món. "Per primera vegada, científics de tot el món ens hem coordinat per simular el comportament d'una gran quantitat de llacs", afirma Daniel Mercado. Aquestes dades s'han adjuntat al supercomputador Undarius que té l'ICRA i ha permès crear un model de projecció de com serà l'estratificació dels llacs en el futur, si no es fa res per mitigar l'escalfament global.