Cap a un nou sistema de preus dels serveis socials

Andorra la VellaLa Llei de serveis socials i sociosanitaris estipula que cada dos anys s’ha de dur a terme una auditoria sobre l’eficàcia i eficiència del sistema. Aquest dimecres a la tarda, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha comparegut davant la comissió legislativa d’Afers Socials per exposar als consellers els resultats del primer anàlisi que es duu a terme des de l’aprovació d’aquesta llei. L'avaluació conclou que hi ha sis aspectes sobre els quals cal fer millores: millorar el coneixement de les necessitats socials, disposar d’un mecanisme d’avaluació sobre els barems que es fan servir per avaluar les necessitats de les persones que sol·liciten ajuts, establir un nou sistema de preus que se centri en els perfils dels usuaris, potenciar la prevenció, persistir en les polítiques socials centrades en les persones i continuar el sistema integrat d'informació del sistema de serveis socials i sociosanitaris.

D’aquesta manera, Joan Barrugués, d’Antares Consulting (l’empresa que ha fet aquest treball) ha destacat que en general el sistema respon a les demandes que li arriben però que una qüestió sobre la qual cal incidir és si hi ha demandes “no expressades”, és a dir, si hi ha persones que no estan acudint als serveis socials a demanar ajudes. També ha posat en relleu que cal millorar la informació sobre el temps de resposta i també el grau de satisfacció els usuaris. D’aquesta manera, ha remarcat que cal un sistema d’informació integrat que serveixi per conèixer quines són les necessitats reals i altres aspectes com per exemple en quant temps es dona resposta a una necessitat.

Quant als preus dels serveis ha destacat que s’ha pogut constatar que actualment hi ha preus diferents per al mateix servei, especialment en l’àmbit de la gent gran i ha alertat dels perills que això pot comportar quant a l’equitat i a l’eficiència en l’assignació dels recursos socials. També ha posat en relleu que aquests preus es troben, en serveis per a la gent gran com residències, per sobre dels d’Espanya i per sota dels de França.

Altres aspectes que han analitzat els consultors posen en relleu que el risc de vulnerabilitat és a Andorra “relativament més baix que a l’entorn” ja que, tal com ha concretat Espot, en això hi contribueix una “taxa d’atur més baixa”, els tipus impositius també inferiors als dels països veïns, cosa que fa que la renda de la que disposen els ciutadans sigui major. També s’ha evidenciat que dels dinou objectius que havia marcat la llei només hi ha dos que no s’han implementat, la residència assistida per a persones amb malalties mentals i que hi hagi una dotació mínima d’un educador socials per cada 8.500 habitants.

Arran d’aquests conclusions, Espot ha posat en relleu que aquesta auditoria permet “desfer els clixés i acusacions injustes” a la llei ja que ha manifestat que s’ha sentit “fins a la sacietat” que era un text basat en la “caritat”. Ha conclòs que “queda clar que els criteris de coresponsabilitat són justos” i que és precisament “cap a on caminen els països avançats”. D’aquesta manera, Espot ha subratllat l’elevat grau d’assoliment dels objectius marcats per la llei, que es troben a gairebé el 90%, i que precisament el pla de millora que es deriva d’aquesta auditoria tindrà ara en compte els aspectes assenyalats com a millores a fer. Ha destacat que ja es té molt avançat un decret sobre les tarifes que establirà “un preu públic únic” per a tots aquells centres que vulguin estar convencionats amb el Govern i que s’establiran en funció del grau de dependència de les persones. De fet, ha destacat que aquest text podria estar “realitzat aquest any”. També ha manifestat que s’està treballant en el pla nacional de serveis socials i que, per incidir en la prevenció, el que es vol és contractar més educadors socials. Quant a la millora de la informació, ha remarcat que cal continuar treballant per acabar d’implementar el sistema d’informació integrat. En definitiva, ha emfasitzat que de l’auditoria no es deriven “grans mancances” o problemes estructurals.

Els punts forts

De fet, aquest document també destaca punts positius entre els quals l’evolució cap a la universalització dels drets; un model de prestació de serveis mixt però liderat des de la gestió pública; que el servei sembla respondre amb eficàcia a la demanda i que el temps de resposta és, en base a dades qualitatives, adequat; que s’hagi evolucionat cap a un sistema de contractació amb contractes o convenis amb vigència de quatre anys, la qual cosa dona una major transparència; l’alt grau de desplegament de la llei i que la governança s’hagi reforçat amb diferents instàncies de coordinació tant interna com amb els actors implicats.

Els consellers integrants de la comissió han mostrat la seva sorpresa pel fet que encara no es disposi d'informació que permeti, per exemple, saber quin és el temps d’espera per rebre una ajuda o servei. D’aquesta manera, la consellera liberal Judith Pallarés ha manifestat que li “sorprenia la manca de dades” i també ha lamentat que aquesta auditoria arribi “una mica tard”. De la mateixa manera s’ha manifestat el conseller del Partit Socialdemòcrata Gerard Alís, que també ha coincidit en què ara hauran d’analitzar aquest document amb més deteniment. La consellera d’Unió Laurediana i Independents de la Massana, Carine Montaner, ha destacat que manqui informació per verificar l’eficiència, un centre de salut mental i més educadors socials per incidir en la prevenció, mentre que la presidenta de la comissió i consellera independent, Sílvia Bonet, ha posat en relleu que ha trobat a faltar que no s’hagi tingut més en compte l’opinió de les associacions a l’hora de fer aquesta auditoria. I ha insistit que és “important tenir aquesta mirada”.

Pel que fa a la necessitat de tenir “una fotografia concreta de les necessitats”, tal com ha comentat el conseller demòcrata Josep Anton Bardina, Espot ha destacat que aquest treball ja s’ha començat a fer amb la gent gran, amb una feina de camp que ha consistit en anar a veure els padrins per saber quines són les seves necessitats i que això s’ampliarà. A l’últim, a la pregunta de Bonet sobre si es podria impulsar a Andorra els cuidadors informals, el titular d'Afers Socials ha destacat que sovint per evitar la institucionalització de les persones cal “un còctel de mesures” i ha recordat l’increment d’usuaris del Servei d’Atenció a Domicili des que el Govern el gestiona i també l’increment del parc de pisos tutelats o l’impuls que s’ha donat al servei de respir per a famílies amb un familiar depenent a càrrec.