El centre de cria de la perdiu xerra allibera una seixantena d'exemplars el primer any

Llumeneres (Sant Julià de Lòria)El centre de cria de la perdiu xerra de Llumeneres, a Sant Julià de Lòria, ha aconseguit alliberar, en el seu primer any de funcionament, una seixantena d'exemplars de la subespècie 'hispaniensis', que és l'autòctona d'Andorra i dels Pirineus. Aquest projecte de repoblació en captivitat de la perdiu xerra s'emmarca en el conveni de col·laboració signat al 2015 entre el ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat i la Federació Andorrana de Caça i Pesca. El centre va entrar en funcionament el juny del 2016 i ambdues parts consideren un "èxit" aquest primer alliberament de 60 aus en diferents punts del país, els considerats més idonis per a la seva adaptació a l'entorn salvatge. La posada en llibertat d'aquest primer grup es va produir el mes de juny.

L'objectiu del projecte és fomentar la cria de la perdiu xerra autòctona a Andorra i utilitzar-ne la producció per fer repoblacions cinegètiques i reforçaments poblacionals. Tant el director general de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marc Rossell, com el president de la Federació Andorrana de Caça i Pesca, Josep Maria Cabanes, s'han emplaçat, durant la visita d'aquest divendres al matí a les instal·lacions de Llumeneres, a continuar treballant per ampliar el nombre d'exemplars alliberats. "Tenim una il·lusió important", ha assegurat Cabanes.

Una de les claus de l'èxit és, en part, la ubicació del centre de cria, allunyat de les zones més habitades i amb unes condicions climàtiques perfectes per a la reproducció i per viure amb captivitat. La federació és qui es va encarregar de buscar-lo. La vessant sud de la parròquia laurediana és la més càlida del país, segons els experts. A més, com que són espècies salvatges, no estan acostumades al soroll, de manera que a tanta alçada s'aconsegueix una mica més de tranquil·litat. "Vam buscar tots els punts idíl·lics perquè la reproducció fos la òptima", ha insistit Rossell. Ara bé, la meteorologia hi influeix, i això no es pot combatre. "Quan hi ha una tronada els ous no neixen", ha apuntat Cabanes.

A dia d'avui, al centre de cria de la perdiu xerra de Llumeneres hi ha un total de 68 exemplars adults i 23 de joves, a més de dos centenars d'ous en aparells covadors específics, que és amb els que s'està duent a terme el programa de reproducció. Cadascun d'aquests ous està marcat amb un número, per saber de la parella de perdius que prové i poder conèixer quines són fèrtils i quines no. Normalment els tenen durant 21 dies a la incubadora i, després, quatre dies més a la cambra d'eclosió.

D'entre tots els exemplars que hi ha actualment al centre de cria andorrà, cal destacar una parella de perdius xerra completament salvatge i que s'està reproduint de forma natural, cosa molt poc freqüent. Josep Maria Cabanes l'ha definit com la "joia de la corona" i s'ha atrevit a comparar-la amb el Floquet de Neu del Zoo de Barcelona. Cabanes ha destacat que el fet d'obtenir perdius autòctones nascudes de mare els permet assegurar una fertilitat més important. Aquesta parella és la que viu a la gàbia més gran, juntament amb les seves cries. Després hi ha una zona de gàbies més petites, on viuen individualment les parelles ponedores. Per últim, les cries recent nascudes es porten en unes sales amb llum artificial, que alhora tenen accés a una gàbia exterior.

El centre de cria de la perdiu xerra a Andorra, juntament amb un altre situat a Esterri d'Àneu, són les úniques instal·lacions d'aquestes característiques que hi ha als Pirineus. Segons ha explicat Marc Rossell, tots dos centres col·laboren des de l'inici i la voluntat és continuar cooperant. De fet, per tal de poder engegar el de Llumeneres, el de Catalunya va cedir-los uns quants ous, ja que l'important és mantenir la genètica de la perdiu xerra autòctona. Rossell ha manifestat que "no és fàcil criar aquesta espècie". Malgrat tot, "tenim una població molt estable al nostre país", ha afegit Josep Maria Cabanes.

El centre s'inclou en el programa general de conservació de la biodiversitat al Principat, com a espècie endèmica dels Pirineus, i s'emmarca en els objectius de l'Estratègia de Biodiversitat d'Andorra. La presència de la perdiu xerra al país està vinculada a les zones obertes i silíciques, amb cobertura vegetal mitjana de tipus arbustiu. Un dels factors més importants de la seva regressió és l'abandonament progressiu dels conreus tradicionals i la modificació del paisatge, traduït en una pèrdua de l'hàbitat de l'espècie.