El cribratge poblacional podria vulnerar la llibertat de moviment de les persones

Andorra la VellaEl Comitè Nacional de Bioètica d'Andorra (CNBA) ha elaborat un informe on especifica que les mesures que han pres alguns països per conèixer i donar fe de la immunitat de la població davant de la Covid-19, entre els quals es troba el Principat, "tenen una sensibilitat i especificitat limitades", la qual cosa provoca que els resultats presentin un grau d'incertesa que poden traduir-se en una restricció en la llibertat de moviments de les persones de manera errònia. Així mateix, en l'informe s'assegura que "malgrat que hi hagués evidència científica de la informació que aporten" aquests estudis, com és el cas del doble cribratge poblacional, "la vulneració de drets i discriminació que comportaria no justificaria la seva implementació per assolir un resultat que, probablement, podria obtenir-se per altres mitjans". En aquest sentit, el CNBA creu també que es podria generar "una tendència a buscar la sobreexposició al virus, ja que la infecció podria ser vista com a forma de poder accedir als privilegis d'una certa normalitat".

El CNBA determina que els poders de l'Estat han de prendre decisions polítiques a partir de dades científiques, econòmiques i socials, canviants i immerses en un context d'incertesa i, en els països de tradició democràtica, "aquestes decisions han de ser acceptables per la majoria de la població", ja que "la salut pública és un bé comú a preservar, però no està per damunt de tot". El document detalla que, en situacions de crisi, és fonamental que la societat mantingui la confiança en les mesures que es prenen, i aquest fet només és possible "quan els poders de l'Estat utilitzen mesures proporcionades i actualitzades a tota informació científica rellevant que aparegui".

L'experiència d'epidèmies en altres llocs del món "recorden a la societat la necessitat de dotar-se d'un sistema de salut amb resiliència suficient per fer front a situacions d'urgència sanitària". És per aquest motiu que cal preservar la continuïtat i mantenir la qualitat dels serveis sanitaris en contextos difícils com els d'una pandèmia, ja que no fer-ho "pot comportar que la fi de la situació coincideixi amb l'engravament de l'estat de la salut de la població". És també necessària una planificació que manifesti els valors ètics que s'han pres en compte i, en el cas de les pandèmies, "aquest deure s'entén més enllà de les fronteres".

El CNBA també atorga un paper fonamental als mitjans de comunicació, ja que és de vital importància que "difonguin una informació objectiva, veraç, contrastada i ponderada a la situació sanitària real que viu la societat, sense tendir a l'alarmisme i a crear un estat de setge governat per la por". En aquests temps incerts "és cabdal fomentar i promoure tota iniciativa que es basi en la solidaritat a fi que tot ciutadà pugui ser actiu de la crisi pandèmica". Així mateix, l'estudi conclou que cal que es produeixi un acord tàcit entre l'Estat i la societat "que obeeixi a una ètica" que, posteriorment, "s'ha de traduir en un respecte a les normes".

El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, en resposta a preguntes dels periodistes, també s'ha referit aquest dimecres a les conclusions de l'informe publicat pel CNBA. "Seguim criteris estandarditzats en la pràctica mèdica quan apareix una malaltia contagiosa", ha assegurat Benazet i, per tant, ha afegit que no s'està cometent cap vulneració de drets.

Aquest delicte s'estaria cometent, ha dit, "si utilitzéssim només criteris banals per aïllar les persones", com podria ser obligar un ciutadà a confinar-se havent passat només la primera onada del test serològic. Així doncs, per al ministre el que s'està fent és, precisament, "preservar la dignitat de la persona".