Col·laboració publicoprivada per potenciar un canvi de model energètic

Sant Julià de LòriaSant Julià de Lòria acull aquest divendres i dissabte les Jornades de l'energia i ciutats sostenibles, un esdeveniment que se centra aquest divendres més en el debat i el dissabte en la conscienciació, especialment de les famílies, amb diferents activitats. Les oportunitats de negoci que poden sorgir de la transició energètica o la necessitat que hi hagi una col·laboració i implicació de les administracions, però també dels particulars i les empreses són algunes de les qüestions que s'han posat sobre la taula.

D'aquesta manera, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha manifestat que "la "transició energètica ha de contribuir a la recuperació econòmica en dues vessants", d'una banda creant activitat econòmica i en l'altra en la producció d'energia. En aquest sentit, ha dit que un bon exemple de la primera de les vessants és el pla Renova, on malgrat la crisi sanitària que s'està vivint les sol·licituds han augmentat i "fa treballar tota una paleta" de negocis. Pel que fa a la producció d'energia, ha recordat que fins al 2030 cal multiplicar per dos la producció energètica nacional i que aquí té un paper molt important la part privada. La ministra ha remarcat l'aposta per les renovables, ja que la llei marca que el 70% de la producció nacional ha de ser d'energies netes i ha recordat que la declaració d'emergència climàtica fins i tot va "més enllà" i parla del 80%.

A aquest paper dels privats també s'ha referit el director general de FEDA, Albert Moles, que ha volgut destacar que al país ja hi ha "91 instal·lacions fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica de FEDA o de distribuïdores". Es tracta d'instal·lacions de diferents mides algunes de les quals revenent l'energia a un preu garantit o bé la destinen a autoconsum. Moles ha destacat que aquesta xifra és "un èxit" tenint en compte que fa quatre anys era "pràcticament zero" i ha afegit que s'espera un creixement similar en els anys vinents, amb la qual cosa en un termini de dos o quatre anys es podria arribar a les mil "si mantenim aquesta velocitat". Actualment la producció d'aquestes 91 instal·lacions representa entre un 0,3%-0,5% de l'energia del país "pot semblar poc, però estem parlant d'un centenar d'instal·lacions", ha manifestat Moles, que ha afegit que "tot suma". A més, ha defensat que és un tipus d'energia que encara es pot potenciar, ja que tothom la pot fer.

També ha manifestat que jornades com les que es fan a Sant Julià de Lòria evidencien la necessitat del canvi de model energètic i ha assegurat que si bé algú l'ha de liderar, un rol que FEDA ha assumit, és important que tothom sigui conscient que s'hi ha d'implicar. En aquest sentit, el director general de FEDA ha esmentat els projectes en els quals treballa l'empresa com per exemple la cogeneració, les xarxes de calor o el parc fotovoltaic de Grau Roig. En aquest sentit, ha manifestat que les xarxes de calor són una "alternativa molt bona a la calefacció i sobretot calefacció elèctrica per evitar la sobrecàrrega de la xarxa elèctrica" i també per aprofitar una energia renovable. Ha recordat que FEDA té els projectes de Soldeu i d'Andorra la Vella i que ara es treballa en el desplegament de la xarxa d'Escaldes-Engordany. També s'està "acabant d'estructurar" el projecte del Pas de la Casa on es vol fer servir la biomassa.

Projectes a Sant Julià de Lòria

A la necessitat de col·laboració entre entitats s'hi ha referit també el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, que ha detallat que el comú té un seguit de projectes per als quals compta amb la cooperació de FEDA, del Govern i també de les companyies elèctriques. Així, ha recordat que la parròquia té un pla director i que d'acord amb aquest document es vol treure un concurs per a la concessió d'un espai perquè un privat pugui "trobar una oportunitat de negoci" explotant l'energia fotovoltaica. Se seguiria la línia del que s'ha fet amb la coberta del centre cultural i la zona escollida podria ser la de Rocafort, a tocar del cementiri, o la zona d'aparcament de la cota 1.600.

El comú també treballa perquè a partir de la caldera de biomassa amb la qual ja es compta es pugui estendre la xarxa de calor que "alimenti el Centre cultural, la casa comuna antiga i l'escola andorrana", seria un projecte que requeriria "poca inversió i el guany seria molt important". Per a aquest projecte la corporació comunal compta amb la col·laboració del Govern i de FEDA.

Un altre projecte sobre el qual treballa el comú és un d'"innovador" per a l'edifici del Molí, tot i que és encara embrionari la voluntat del comú és que fos "autònom totalment" i ara es faran els treballs necessaris per avaluar-ne la viabilitat.

Sobre les jornades, el cònsol ha manifestat la importància del debat sobre temes com la mobilitat sostenible, la transició energètica i l'eficiència energètica i ha subratllat també la jornada de conscienciació d'aquest dissabte.

En la jornada ha intervingut el responsable de mobilitat del RACC, Ricard Casalins, que ha manifestat que actualment hi ha diverses tendències en mobilitat sostenible com l'elèctrica, la compartida, la micromobilitat i el transport a la demanda i ha destacat que cap d'elles "és una solució en si mateixa, però ajuden a una mobilitat més sostenible". Creu que a Andorra totes elles són factibles. Així, per exemple, per moure's per Andorra la Vella veu factible la bicicleta, el patinet o anar a peu i pel que fa a la mobilitat elèctrica, creu que comptar amb una bona xarxa de carregadors potenciaria que els visitants que arriben de fora ho fessin amb mobilitat elèctrica. Casalins també ha defensat la sostenibilitat del vehicle elèctric que de vegades es posa en dubte i ha manifestat que si es té en compte el seu cicle de vida respecte d'altres, és "més sostenible" i encara ho serà més a mesura que es potenciïn les energies renovables, com en el cas d'Andorra, on ja l'any passat van ser del 53% del mix elèctric.

Efectes de la tempesta

A l'últim i qüestionada sobre les destrosses causades per la tempesta aquest dijous, la ministra de Medi Ambient ha destacat que encara no s'han quantificat però ha remarcat que "tenim un bosc que cada vegada s'ha desenvolupat més" i ha incidit en el paper que tenen els comuns per a la neteja d'aquestes zones boscoses.