Entrevista
Societat10/03/2021

Joan Martínez Benazet: "Començar les rodes de premsa donant el condol a familiars i amics de les víctimes ha estat el meu malson"

Adrià Solé
i Adrià Solé

Andorra la VellaJa fa més d'un any que el Principat viu afectat per la Covid-19 i una de les cares més visibles per a tots els andorrans és la del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, qui ha estat a primera línia dia a dia informant la ciutadania del transcurs de la pandèmia.

Quin balanç fa de tot aquest any?

Ha estat una situació molt dura per una societat mundial que no estava preparada, una societat que no estava acostumada a patir i menys per una pandèmia d'abast global que ha afectat tant a les llibertats de les persones i a l'economia. Per altra banda, també hem vist la resposta de tots els ciutadans lluitant que demostra la gran capacitat de resiliència de totes les persones, i en concret, Andorra ha estat un exemple perquè sense decretar l'estat d'alarma, les persones han seguit la gran majoria de les indicacions. A més, hi ha hagut moltes circumstàncies que ens han sorprès, i la més destacable és el fet que les persones asimptomàtiques poguessin ser transmissors del virus, la qual cosa ens ha agafat a tots per sorpresa, principalment, als professionals de la salut.

Quan la Covid-19 va esclatar a Àsia, quina era la postura que es tenia aquí a Europa?

Quan la malaltia estava a Àsia, com altres vegades ha passat, sí que tenies el dubte de si podria arribar o no, però tan sols un dubte. La globalització i la impregnació que ha tingut aquest virus en l'ésser humà, ha fet que això tingués un abast mundial, però no pensàvem que vingués d'aquesta manera.

I quan ja va arribar a Itàlia?

En aquell moment ja vam estar segurs que ens afectaria, tot i que tampoc no es tenia la certesa de què totes les notícies que ens arribaven eren veraces o no, però aleshores ja vam pensar que acabaríem afectats.

Amb la gran magnitud que ha arribat a tenir?

No pensàvem que tingués l'abast que ha tingut ni que al cap d'un any encara estiguéssim lluitant. De fet, després de la primera onada, amb el coneixement que teníem, pensàvem que amb les mesures de prevenció juntament amb una gran capacitat de cribratge podríem tenir una vida molt més normal de la que hem tingut. Gràcies a les eines de control de la pandèmia, en aquesta segona i tercera onada hem pogut tenir una gran part dels sectors econòmics oberts, amb algunes limitacions, però hem pogut conviure amb la malaltia buscant un equilibri entre salut i economia, i sobreviure amb menys restriccions que la resta de països.

Cargando
No hay anuncios

En una situació en què està en joc la vida de persones, però també la vida econòmica, com es troba aquest equilibri? Hi va haver tensions i diferents postures dins l'executiu?

Aquest Govern, tot i venir d'una coalició amb diferents colors polítics, s'ha mostrat sempre compromès i ha pres les decisions sense cap tipus de tensió. Realment, m'ha sorprès i és una experiència. És cert que hi ha altres indrets en què els responsables de salut van per un lloc i els d'economia per una altre, però pensem que si haguéssim anat només pensant en l'economia hauríem col·lapsat l'UCI i si només haguéssim pensat amb criteris sanitaris, l'impacte també hagués estat molt gran per la ciutadania. De fet, l'impacte econòmic que hem tingut és molt gran perquè els països veïns estan amb una situació molt compresa i han limitat la seva mobilitat.

Aquestes decisions dels països dels veïns, els han ajudat a no haver de prendre mesures molt més restrictives i impopulars?

El nostre objectiu ha estat sempre poder tenir el màxim d'activitats obertes, i sempre hem dit que el turisme, si es rep amb les mesures adequades, ens afecta poc, tal com vam veure al pont del Pilar. Però en canvi, sí que hem pogut observar que quan nosaltres sortim i viatgem, en tornar, molts han tornat infectats. Lògicament, que els nostres veïns hagin limitat la seva mobilitat a nosaltres també ens ha ajudat a aturar l'evolució de la pandèmia. Probablement, si ells no ho haguessin fet, nosaltres hauríem hagut d'adoptar més restriccions. Això és evident, i si han pogut mantenir-se oberts, ha estat en part perquè la mobilitat ha estat reduïda. Si no hagués estat així, hauríem d'haver tingut limitacions més estrictes en els sectors econòmics que tenim al país. En una situació així, no podem actuar com una peça aïllada i les restriccions dels països veïns ens afecten per la part econòmica i ens beneficien per la part sanitària.

Seguint amb l'evolució de la pandèmia al llarg d'aquest any, entre finals de març i principis d'abril del 2020 van ser els moments de màxima pressió sanitària. Es va arribar a patir pel sistema?

Es va arribar a patir, i cal pensar que nosaltres partíem d'una situació sanitària més robusta que els altres països, amb una ràtio de llits a l'UCI de 15 per 100.000 habitants. Tot i així, de seguida que vam tenir la capacitat d'ampliar la nostra UCI ho vam fer fins a més de 30 de llits. Però en aquell moment tu veies que estàvem completament tancats a casa i per inèrcia de la malaltia, els llits a l'UCI anaven pujant, i a més, sabent el que estava passant en altres països com a Itàlia, que havien esgotat la seva capacitat i ja estaven triant entre qui ventilaven i a qui no. En aquells moments, l'angoixa diària era terrible i vam passar moments de por quan vèiem que cada dia teníem dos pacients ingressats a l'UCI.

I tot això, amb fins a 96 sanitaris infectats...

Cargando
No hay anuncios

Exacte, també ens vam trobar amb una limitació de personal. Va haver-hi un moment que el 50% dels malalts eren professionals de la salut i per aquest motiu vam demanar la col·laboració amb Cuba, que ens va portar professionals per reforçar l'UCI, l'àrea d'hospitalització Covid i l'àrea geriàtrica d'hospitalització Covid del Cedre. Ens va anar molt bé i ens va permetre tenir molt més oxigen professional.

En cas de necessitat, tornaria a sol·licitar l'ajuda a Cuba?

Mira, tant França com Espanya estaven en una situació pitjor que la nostra i era impossible trobar professionals al mercat europeu. Per tant, amb les bones relacions que teníem amb els països sud-americans i amb Cuba, arran de la Cimera Iberoamericana, va ser l'única possible per obtenir més professionals. Malgrat que hi va haver polèmica per aspectes geopolítics, considero que es tractava d'una ajuda sanitària amb l'objectiu de poder donar les mateixes oportunitats a totes les persones malaltes. I és més, si ens tornéssim a trobar en aquesta situació, ho tornaríem a fer i amb els compromisos amb Cuba, ja s'observava aquesta possibilitat.

Una de les grans petjades que deixarà la pandèmia són les víctimes mortals, i de moment, ja se'n sumen 112...

L'impacte és molt important i potser diria que haver de començar les rodes de premsa donant el condol als familiars i amics de les víctimes ha estat el meu malson. Ara amb l'estudi de mortalitat que en poques setmanes veurà la llum, ens dirà exactament quins s'han mort per la Covid i quins amb la Covid. També s'ha de dir que Andorra tenim una letalitat molt baixa, de l'1%, comparada amb els altres països. Tot i així, la xifra ens preocupa que segueixi pujant i per això em molesta moltíssim que hi hagi persones que volen negar la importància d'aquesta malaltia i la cataloguen com si fos una grip. Per exemple, a Andorra rara vegada havíem passat de 8 o 9 pacients ingressats a la vegada, i ara quan estem amb aquestes xifres és que anem bé. La grip col·lapsa les unitats d'urgències però mai les UCI.

A banda dels efectes secundaris que té...

Hi ha moltes persones que han passat formes greus, altres que els hi han quedat seqüeles molt importants. Hem de pensar que és un virus respiratori que fa manifestacions que fins ara la resta no feien, com poden ser a nivell vascular amb trastorns a la coagulació que provoquen embòlies pulmonars que són les causants de les defuncions i de l'empitjorament dels casos. A banda, també pot provocar trombosi arterial i a un pacient se li va haver d'amputar una cama, o esdeveniments inflamatoris al pulmó. Per tant, torno a repetir, que és una malaltia que com a professional de la salut dedicat a les malalties respiratòries, ens ha sorprès molt.

Cargando
No hay anuncios

I l'altra gran afectació que s'està donant a tot arreu, és la forta incidència a les residències i Andorra no n'ha quedat exempt.

La gent gran és molt vulnerable i ja hem vist que fins i tot prenent totes les precaucions, el virus ha seguit entrant als centres sociosanitaris per la capacitat de transmissió que tenen les persones asimptomàtiques. S'ha de pensar que eren persones que testàvem cada setmana, i gràcies a aquest diagnòstic precoç la letalitat que hi ha hagut en aquests centres és amb diferència molt més baixa que en altres països.

Per tant, l'estratègia passa per cribrar i pels tests d'antígens?

Vam ser dels primers països d'Europa a utilitzar la tècnica de TMA i també vam ser el primer país del món en validar la utilització dels tests d'antígens com a autotest abans que ho fes la FDA i que ens va ajudar moltíssim en les festes de Nadal. Concretament va diagnosticar més de 60 persones positives, que vol dir que es va evitar que 60 famílies es reunissin i per tant s'infectessin durant els Nadal. Malgrat que comencem amb la vacunació i quan tinguem avançat el pla, seguirem cribrant perquè la gestió d'aquests primers sis mesos passa per això i és l'estratègia del moment actual.

Ara que em parlava de les vacunes, com es troba el procés de vacunació?

De moment, amb les poques vacunes rebudes d'Espanya ens han donat per vaccinar aproximadament 1.300 persones. Les vam utilitzar de forma molt estratègica i vam vacunar a tots els centres sociosanitaris, tant residents com professionals, als professionals sanitaris que treballen de cara al pacient, els trasplantats, les persones grans dependents, les persones que les atenien als domicilis i a moltes persones de més de 95 anys. Per tant, crec que vam treure molt fruit d'aquesta primera remesa. Ara després d'aquesta caiguda dels estocs, tota la indústria farmacèutica s'està dedicant només a fabricar vacunes pel coronavirus i ara ja hi ha una gran producció, que faran que els mesos de març, abril i maig siguin els mesos de la vacunació a Andorra i a tot Europa. Per tant, crec que durant el mes de març totes les persones més grans de 65 anys estaran vacunades.

Amb aquesta aturada d'estocs que hi ha hagut i amb el retard de l'arribada de vaccins, se segueix tenint la impressió que es podrà arribar a l'estiu amb un 60% de la població immunitzada?

Cargando
No hay anuncios

Crec que sí perquè la nostra estratègia és que tots aquells que han passat la malaltia en els darrers sis mesos es vacunaran més endavant perquè aquesta gent està protegida, així que tenint en compte això, més tota la gent que vacunarem, crec que passarem d'aquest 60% a l'estiu.

Pel que fa a l'adhesió que hi està havent a la plataforma digital d'inscripció per la vacunació, creu que la gent ja no té por a posar-se la vacuna?

Incerteses sobre les vacunes n'hi ha i és possible que ens hàgim de revacunar perquè alguna vacuna no sigui prou efectiva sobre algunes de les noves soques, però de moment, tots els estudis, fins i tot amb la vacuna AstraZenca amb la soca sud-africana, s'ha vist que no està provocant cap cas greu. Per tant, totes les vacunes són bones i a totes les edats. El risc més gran que tenim és el de caure malalts per la Covid-19 i tenir conseqüències greus. Per exemple, aquí només hem tingut una petita reacció al·lèrgica menor el primer dia de vacunació i a part d'això, no hem tingut cap altre problema. Tothom pot estar tranquil i crec que hi ha tres motius per vacunar-se: el primer és protegir-te a tu mateix, l'altre és per protegir les persones fràgils que entren en contacte amb tu i el tercer és perquè si no ens vacunem la gran majoria, no sortirem d'aquesta pandèmia. Aquests dos darrers motius es resumeixen amb la paraula solidaritat.

Ja per acabar, com ha viscut vostè la pandèmia personalment?

Personalment he de dir que soc una persona més resistent del que em pensava. M'he cansat moltíssim perquè no he parat i no he fet vacances. A banda, he tingut sempre al cap el coronavirus, la pandèmia i les conseqüències i les decisions que hem pres. Però també et diré que per mi també ha estat un repte com a persona i com a metge, personal i professional. Ja que havia de venir aquesta pandèmia, que no l'hagués volgut viure pas mai, m'estimo més viure-la al capdavant prenent les decisions i assumint la responsabilitat que mirant-m'ho des de fora.

I com a ministre?

Doncs he après molt de les persones i de la política i he de dir que valoro molt positivament aquesta feina que he fet amb un sentiment de servei a la comunitat. Ha estat molt enriquidor com a persona, molt dur i molt difícil perquè les decisions són molt transcendents amb la salut de les persones i per tant són decisions molt difícils, però que he assumit amb tota responsabilitat i que em sento fort per seguir-les assumint fins que s'acabi tot aquesta història. Seguiré estant al capdavant de la part de gestió sanitària de la pandèmia i malgrat que he patit i m'he cansat, em sento molt fort i no defalliré.