El Comitè Europeu dels Drets Socials avala gran part de les condicions laborals del país

Andorra la VellaAndorra compleix la gran majoria de les disposicions avaluades referents als drets vinculats al treball de la Carta Social Europea. El Comitè Europeu dels Drets Socials ha fet públiques, aquest dilluns, les conclusions de l'informe presentat pel Principat sobre els articles de la Carta Social Europea amb els drets vinculats al treball.

En el seu informe, el comitè assenyala que Andorra compleix amb nou de les quinze disposicions analitzades, ajorna la valoració i avaluació en tres disposicions, sol·licitant un complement d'informació que caldrà trametre al comitè en el proper informe, i en tres manifesta la no conformitat.

Així, el comitè ha donat la seva conformitat en les disposicions referides a les condicions de treball igualitàries, tant en la durada del treball, en els dies de descans i amb els dies festius i les vacances pagades així com en els contractes de treball. També acompleix les disposicions relatives als drets a la remuneració igualitària pel que fa a la limitació de les retencions en els salaris, en els drets sindicals i en el dret a la dignitat en el treball, tant pel que fa a l'assetjament sexual com el moral. Així, Andorra compleix amb les disposicions referides al dret a unes condicions laborals equitables, amb una durada raonable del treball diari i setmanal, a l'establiment de dies festius retribuïts, i al gaudiment d'unes vacances anuals pagades, assegurant un repòs setmanal, vetllant sempre perquè les persones treballadores siguin informades dels aspectes essencials del contracte o de la relació laboral.

Pel que fa al dret a una remuneració equitable s'obté la conformitat, ja que el comitè considera que les retencions salarials s'estan realitzant dins d'uns límits raonables, i en aquelles situacions de treballadors amb salaris insuficients i sotmesos a retencions salarials, es pot sol·licitar alguna de les diferents prestacions econòmiques que ofereix el catàleg de prestacions del ministeri d'Afers Socials, Justícia i Interior. El comitè considera que aquest fet és una garantia de protecció al que s'estableix a la Carta Social Europea, per a les persones que reben el salari mínim.

Igualment, el comitè considera que el país està en conformitat amb el que s'estableix a la Carta Social Europea referent al dret sindical, garantint la llibertat dels treballadors i dels patrons a constituir organitzacions locals, nacionals o internacionals, per a la protecció dels seus interessos econòmics i socials i d'adherir-se a aquestes organitzacions, garantint que la legislació nacional no perjudiqui aquesta llibertat en la seva aplicació.

Quant als articles referents al dret a la dignitat en el treball, es destaca l'avenç del Principat en aspectes com la creació d'un servei especialitzat per a l'atenció de víctimes de violència dins de l'àrea de Polítiques d'Igualtat, creada al gener 2016, que aporta una assistència transversal (social, psicològica i jurídica) a les dones víctimes d'assetjament sexual en l'àmbit laboral. També fa una valoració positiva de l'esmena normativa que defineix l'assetjament sexual com un "comportament verbal, no verbal o físic de caràcter sexual envers una altra persona sense el seu consentiment, amb l'objectiu o amb la conseqüència d'atemptar contra la seva dignitat, en particular quan aquest comportament crea un entorn intimidant, hostil, degradant, humiliant o ofensiu".

L'informe de conclusions publicat aquest dilluns també mostra tres no conformitats, que ja apareixien en les avaluacions sobre drets laborals del 2010 i del 2014, en relació al treball nocturn, al dret de les persones treballadores a una remuneració suficient i el dret dels treballadors a un termini de preavís raonable en el cas de cessament de la feina. El Govern considera que en la pròxima avaluació es podria obtenir la conformitat en dos dels tres punts amb els avenços que ja s'han fet des de la presentació de l'informe i del seu període de referència. Així, el comitè ha pres en consideració que la legislació no preveu explícitament un examen mèdic obligatori previ a l'assignació d'una persona a un lloc de treball de nit. En aquest sentit, però, cal tenir en compte que els serveis de prevenció aliens contractats per les empreses, habitualment duen a terme aquestes revisions mèdiques, per la qual cosa des de l'executiu es considera que aquesta no conformitat es podrà solucionar fàcilment fent una modificació del reglament.

Quant a la no conformitat en relació al dret de les persones treballadores a una remuneració suficient per assegurar, tant personalment, com a les seves famílies, un nivell de vida digne, el Govern ha volgut matisar que "les conclusions no mostren una imatge real de la situació actual, ja que el període de referència de l'informe va de l'1 de gener del 2013 al 31 de desembre del 2016, i no es reflecteixen els increments del salari mínim interprofessional, aprovats per l'executiu, dels anys 2017 i 2018 que han estat molt superiors a l'increment de l'IPC". Concretament, afegeixen a través d'un comunicat, el salari mínim entre els anys 2016 i l'actualitat s'ha incrementat un 7,57% i ha passat dels 976,43 euros als 1.050,40 euros actuals, import que actualment representa pràcticament el 50% del salari global mensual mitjà de 2.111,91 euros. Quant a la no conformitat en relació al dret de les persones treballadores a un termini de preavís raonable en el cas de cessament de la feina, el des de l'executiu han destacat la "ferma voluntat" de continuar "realitzant avenços per tal de revertir aquesta no conformitat".

L'informe de la Carta Social Europea també reflecteix tres disposicions a les quals se'ls ajorna l'avaluació. Habitualment el Consell d'Europa demana complements d'informació en les seves valoracions per tal de poder preveure les evolucions legislatives dels diferents països examinats. Així, pel que fa a les disposicions que han vist ajornada la seva valoració i avaluació i més concretament el dret a condicions de treball igualitàries i l'eliminació dels riscos en cas de treballs perillosos o insalubres, el Comitè Europeu de Drets Socials demana informació complementària.

Respecte a l'ajornament d'avaluació referit al dret a una remuneració igualitària i l'increment de la remuneració per hores suplementàries, s'ha sol·licitat la informació sobre el nombre de persones que, d'acord amb la Llei del codi de relacions laborals, ocupen llocs de treball considerats càrrecs de confiança, que queden exclosos del règim de jornada legal de treball. Aquesta informació, completen des del Govern, serà tramesa al comitè en el proper informe.

Finalment, pel que fa a l'ajornament referit al dret a una remuneració igualitària i de no discriminació entre dones i homes, el Comitè Europeu de Drets Socials vol tenir informacions sobre sentències judicials de primera instància en litigis que versin sobre discriminació salarial i dels mètodes de comparació dels salaris d'empreses que formin part d'un mateix grup empresarial. Aquesta informació també serà tramesa en el proper informe, conjuntament amb totes les disposicions que, en matèria d'igualtat, estableix la recentment aprovada Llei per a la igualtat de tracte i la no discriminació, en vigor des d'aquest mes de març del 2019.

Cal destacar que el Govern ha valorat la publicació de les conclusions "amb satisfacció", ja que emfasitzen que se supera la gran majoria de les disposicions avaluades, en concret el 75%, i pel que fa a la resta consideren que ja s'han fet avenços que permetrien obtenir la conformitat, o que està previst fer-los. D'aquesta manera, en matèria de drets vinculats al treball, es considera que es garanteixen "unes bones condicions" en aquest àmbit al país.