Condemna a un home per colpejar el seu fill perquè no li fa cas

Andorra la VellaUn jove de 15 anys era a casa de la seva àvia a Escaldes i es trobava assegut a la taula del menjador. El pare del jove va arribar al pis i va intentar parlar amb ell. L’adolescent no el va escoltar perquè portava els auriculars posats i estava manipulant el mòbil. El pare es va enfurismar. Li va treure el mòbil de les mans i quan el menor es posava dret i es treia els auriculars, li va donar un cop de puny al ventre i una bufetada a la cara.

L’impacte a la cara del menor va provocar que li caiguessin les ulleres i se li trenquessin. Segons recull la sentència, “a conseqüència de l’agressió propinada pel seu pare i processat, el menor patí una contusió a la paret abdominal i a la cara, que requerí una primera assistència necessària per a la seva curació consistent en la realització d’una radiografia abdominal.”

El pare accepta haver donat la bufetada, però nega el cop de puny a la panxa. La declaració de l’home i de l’àvia coincideixen en aquesta versió. L’home demanava que “es valorin els elements objectius acreditats mitjançant l’aportació de l’àlbum fotogràfic corresponent, els quals demostren que el fill del seu defensat – que així ho ha reconegut – es trobava al moment dels fets, assegut en una cadira de la taula del menjador i la taula al seu davant, i per això és materialment impossible que el seu pare li hagi pogut donar un cop de puny a la panxa”.

El pare ha estat condemnat a quatre mesos de presó condicional per maltractaments en l’àmbit domèstic. La sentència indica que “la declaració de la víctima del delicte, encara que sigui l’única prova, resulta suficient per destruir la presumpció d’innocència de l’acusat sempre i quan concorrin unes condicions que es donen en el present cas, ja que obren en autes dades objectives que reforcen la versió del menor”.

En aquest sentit, “remarca que les manifestacions efectuades per la mare del menor i per aquest darrer, tant en seu policial com en seu judicial, han estat coherents, reiterades en el temps, precises, sense ambigüitats i convincents. No així les del condemnat que ha incorregut en diverses contradiccions. Tanmateix, posa de manifest que ha quedat abastament acreditat que el menor va requerir una primera assistència mèdica necessària per a la seva curació, tal i com resulta de l’informe d’atenció a urgències, en haver–li practicat una radiografia de l’abdomen, fruit del cop a la panxa que va rebre del pare”.