Conrad Blanch: "M’imagino estacions intel·ligents on es puguin fer activitats les 24 hores”

Andorra la VellaConrad Blanch (Barcelona,1950) tanca una etapa professional brillant al capdavant d’Ensisa, la societat que gestiona els dominis esquiables de Soldeu - El Tarter, a l’estació de Grandvalira. Conegut per formar part de la primera expedició catalana que va coronar l’Everest, el 1985, ha liderat l’organització de les finals de la Copa del Món d’esquí alpí i la construcció de la plataforma de Soldeu, entre altre projectes.

De quina manera arriba Conrad Blanch a Andorra?

Em van contactar l’estiu de l’any 1993. Em van comentar que hi havia la possibilitat de dirigir una empresa del sector de la neu a Andorra. Jo estava de viatge i em vaig dir: això em lliga perquè sempre havia aspirat a aplicar els meus coneixements de gestió al món dels esports i de la neu.

Entrava en els seus plans?

Ben bé no estava en el meu full de ruta professional. Però tenia uns precedents importants. Havia fet molta muntanya a Andorra, coneixia Soldeu perquè hi esquiava i sabia les possibilitats que tenia el lloc. No va ser una decisió casual. Sabia que anava a un lloc que coneixia, a un país que li tinc estima. Els meus pares es van casar a Meritxell [somriu], un antecedent emocional que també va fer que m’acabés de decidir.

D’això fa 26 anys. Des de llavors l’estació ha canviat molt?

En qualsevol sector, cada dia, els canvis són més accelerats. S’ha passat d’uns dominis basats en la tècnica on el remuntador era el rei de la muntanya, a uns dominis on preval l’oferta d’oci i on l’esquiador busca no només una activitat esportiva, sinó també uns complements i una sèrie de comoditats. La tecnologia ha impactat de ple en la relació entre l’oferta i el consumidor.

¿Una frase que resumeixi tots aquests anys?

Seria massa fàcil si digués que hem fet el cim [riu], però bé, crec que en qualitat, en diferenciació i en valor afegit hem aconseguit un lideratge en el món de la neu, i podem assegurar que hem sigut capdavanters.

A títol personal, quantes vegades ha fet el cim?

Sempre dic que cadascú a la vida té el seu Everest. Dius: “L’Everest és el mite, és el cim més alt del món”, però tu pots identificar una muntanya d’altres característiques a la vida familiar o a la professional. Estic content en aquests aspectes. La vida professional aquí m’ha omplert molt, i la personal també. Em sento plenament satisfet d’haver acabat aquesta etapa professional amb la Copa del Món, un projecte que em feia molta il·lusió poder dirigir.

I el pròxim cim?

Al gener me’n vaig a l’Aconcagua [riu]. I després algun altre projecte que tinc, com ara continuar viatjant una mica per tot el món, fent alpinisme i descobrint alguna cosa, aprofundir en determinades coses de la vida com la família, els meus nets, escriure alguna cosa. Petits cims que crec que poden donar-me la motivació per seguir fent un recorregut que em continuï omplint com fins ara.

Passió per l’alpinisme, per la muntanya, per la neu... Quan va a la platja s’hi sent estrany?

La meva mare va néixer a la comarca del Maresme. Vaig passar tots els estius de la meva vida, fins als 14 o 15 anys, a Canet de Mar. La platja m’agrada en sentit actiu, no soc dels que s’estiren a la tovallola. M’agrada nedar, córrer per la sorra, anar-hi en hores que no hi hagi gaire gent. Encara conservem una casa al centre del poble. La muntanya la vaig descobrir una mica tard, d’adolescent, a través de l’escoltisme, i després amb el Centre Excursionista de Catalunya, quan tenia 19 anys.

¿El canvi climàtic fa perillar el sector de l’esquí?

Sense ser catastrofistes, sí que ens hem de preocupar. És una evidència que s’està produint una regressió important de les glaceres i el trencament del gel a l’Àrtic, hi ha una mitjana d’escalfament important. Els canvis tan exagerats en la meteorologia –de passar de fred a calor en poc temps, de tenir precipitacions molt més intenses– evidentment afecten la neu. Pot ser que tinguem sempre menys cota i amb una intensitat molt irregular. No ho veig catastròfic, però el món ha de prendre mesures urgents. En el nostre sector la tecnologia ens fa ser més eficients, ara gestionem la neu millor que fa uns anys, i de neu en tenim suficient per esquiar, però això no exclou que entre tots hem d’aprendre a ser més curosos amb el planeta per ajudar a aturar el canvi climàtic.

Com creu que seran les estacions d’esquí del futur?

Hi imagino activitats complementàries. Un exemple claríssim és la restauració. Un conjunt d’experiències que complementen el que abans només era pujar a un remuntador i baixar. M’imagino estacions intel·ligents, on es puguin fer activitats les 24 hores del dia. Sopars d’alçada, esquiades nocturnes o baixades de qualitat amb la primera neu després d’una nevada.