I el conreu de bolets al·lucinògens per a un ús medicinal?

Andorra la VellaMentre Andorra estudia la viabilitat d'esdevenir un laboratori de producció de marihuana per a ús medicinal i es debat entre les bonances econòmiques i les contradiccions morals que comporta passar del conreu del tabac al d'aquesta planta tropical i psicotròpica, altres indrets del món prenen avantatge en aquest tipus d'oportunitats de negoci i ja experimenten amb altres alternatives. És el cas dels Estats Units on, mentre aquests dies copsava les portades dels diaris d'arreu del món la seva darrera cursa electoral, ha passat més desapercebut que un dels seus estats, Oregon, s'ha convertit en el primer en legalitzar els coneguts com a 'fongs màgics' (els que contenen psilocibina) per a ús terapèutic.

Anem a pams. La psilocibina i psilacina, que es troben en gairebé un centenar d'espècies de bolets, són variants de la triptamina, un alcaloide molt similar al neurotransmissor serotonina, que és el responsable de la percepció sensorial, la regulació de temperatura i l'inici del repòs nocturn. La psilocibina, doncs, competeix en eficàcia amb la serotonina. Així, el seu consum produeix relaxació muscular, manca de concentració i pot provocar al·lucinacions visuals i auditives.

El seu estudi ha anat creixent en els darrers anys, en relació al tractament de malalties emocionals com la depressió, l'estrès o també algunes patologies cròniques com el càncer. De tota manera, el marc regulador contrari fa que aquests estudis siguin de difícil seguiment i que costi trobar mecenes disposats a invertir-hi recursos.

Per això és interessant l'exemple d'Oregon, perquè com acostuma a passar amb els pioners, a més de fer de conillets d'índies i esdevenir un banc de proves a seguir en aquest tipus de conreu, també pot servir per aplanar el terreny en el camp de la regulació, i ajudar a l'entesa en la sovint complicada relació entre la ciència i el marc normatiu. En el cas la marihuana, quan es va començar a traslladar el debat del seu cultiu per a un ús terapèutic, la majoria d'institucions i bona part de l'opinió pública es van posar les mans al cap, i avui no només són una font d'ingressos a tenir en compte en cada cop més estats sinó que la popularització del seu estudi serveix per afinar fórmules aplicades en la seva vessant medicinal.

Tornant als bolets, el micòleg i investigador de l'Institut d'Estudis Andorrans, Manel Niell, explica a l'ARA Andorra que hi ha vàries espècies que produeixen psilocibina, “però no són ni molt abundants ni molt corrents al país”. De fet, Niell apunta que aquest tipus de fongs “tenen la fama que creixen sobre excrements, però n'hi ha molts i de molts tipus i la majoria et poden acabar provocant mal de panxa, a més, no se sap la toxicitat que poden tenir”.

L'investigador de l'IEA n'ha trobat de dos tipus a Andorra, el Psilocybe semilanceata –conegut com a Bruixa Aguda– i el Psilocybe fimetaria. “Se'n fan molts més a altres indrets del Pirineu i a Espanya, per exemple al País Basc, i pel què fa a la reproducció –explica Niell– són fàcils de conrear perquè creixen en descomposts, la millor espècie seria el Psilocybe cubensis, però caldria adaptar la legislació del país per poder-ne realitzar estudis, perquè segurament estan catalogats –els bolets, no els fongs– com a substàncies estupefaents i s'hauria de veure en quin apartat s'haurien d'encaixar”.

En qualsevol cas, a l'espera de com es pugui desenvolupar aquesta iniciativa a Oregon i de veure si provoca alguna reacció de la resta d'estats, hi ha una cosa clara, en forma d'advertència, que llança el micòleg de l'IEA: alerta amb el consum per a finalitats recreatives d'aquest tipus de bolets perquè no se sap fins a quin punt poden ser el desencadenant de brots psicòtics que puguin derivar en malalties mentals com l'esquizofrènia.