Els conservadors guanyen a Alemanya i l'extrema dreta queda com a segona força

Andorra la VellaNo hi ha hagut sorpreses a Alemanya. Els resultats de les eleccions federals d'aquest diumenge confirmen el gir a la dreta, amb la victòria de l'aliança democristiana de la CDU-CSU de Friedrich Merz, tal com vaticinaven totes les enquestes abans dels comicis. Tot i això, els conservadors alemanys no tindran prou suport per governar en solitari i hauran de formar un govern de coalició.

Resultat electoral en percentatge

“Nosaltres, la Unió (CDU-CSU), hem guanyat aquestes eleccions”, ha proclamat Merz a la Konrad Adenauer Haus, la seu de la CDU a Berlín. “Soc conscient de la responsabilitat i la dimensió de la tasca que tenim per davant. Sé que no serà fàcil”, ha reconegut el futur canceller d'Alemanya, que confia poder formar un govern de coalició “com més aviat millor, amb una majoria parlamentària sòlida". Ha tornat a descartar un pacte amb l'extrema dreta, mentre que ha deixat la porta oberta a una coalició amb els socialdemòcrates i els Verds, malgrat que ha subratllat que "no es pot especular" abans de tenir els resultats definitius.

Després de les eleccions del 2021, van transcórrer 73 dies fins a la presa de possessió del nou govern. Merz ha fet referència tant a les urgències internes com al context global: "El món no ens esperarà, no esperarà unes converses de coalició llargues; hem de ser ràpids per poder fer el que cal a dins de casa i ser forts i presents a Europa, i perquè el món vegi que Alemanya té un govern amb el qual es pot confiar".

Amb l'escrutini acabat, la CDU-CSU –el partit conservador de Konrad Adenauer, Helmut Kohl i Angela Merkel– obtindria el 28,5% (+4,3) dels vots, mentre que Alternativa per a Alemanya, l'extrema dreta liderada per Alice Weidel, és el segon partit més votat, amb un 20,8% (+10,4) de suports. El Partit Socialdemòcrata (SPD) cau a la tercera posició, amb el 16,4% (-9,3) dels vots, i amb els Verds en quarta posició, amb l'11,6 (-3,1). El partit L'Esquerra (Die Linke) obté un 8,8% (+3,9) dels vots. El nou partit d'esquerres de Sara Wagenknecht s'ha quedat a 14.000 vots d'obtenir el 5% necessari per entrar al parlament, de manera que la CDU en tindrà prou amb pactar amb els socialdemòcrates o els Verds per formar govern.

El Partit Socialdemòcrata (SPD) del canceller sortint Olaf Scholz és un dels principals perdedors de la nit: ha patit una forta patacada a les urnes, el seu pitjor resultat des del 1949. Fins ara, l'SPD governava amb els liberals de l'FDP i els Verds abans que l'anomenada "coalició semàfor" es trenqués el novembre passat per baralles d'egos i desavinences internes i es convoquessin eleccions anticipades.

Scholz ha reconegut la seva responsabilitat en aquesta derrota, després d'un resultat electoral que ha qualificat d'“amarg”. El canceller sortint ha felicitat Merz per la victòria del seu partit en aquests comicis i ha reaccionat davant del bon resultat d'AfD: “Vivim en un país democràtic i lluitem per la democràcia. Que un partit d'extrema dreta com AfD obtingui aquests resultats és una cosa que no acceptarem mai".

El doble de suport per a l'extrema dreta

La ultradretana Alice Weidel ha estat una de les grans triomfadores de la nit, ja que ha aconseguit doblar en tres anys els vots d'AfD, un resultat que ha qualificat d'“històric”. La forta mobilització contra l'extrema dreta als carrers –uns 1,2 milions de persones han participat des de finals de gener en protestes a tot el país– no s'ha vist reflectida a les urnes.

Weidel ha sigut la primera a sortir públicament a celebrar els resultats preliminars; ha comparegut pocs minuts després de fer-se públiques les primeres projeccions. Malgrat que la resta de formacions han subratllat que tenen intenció de mantenir el cordó sanitari –Merz ho ha tornat a dir aquesta nit–, Weidel ha assegurat que AfD "sempre estarà disposada a involucrar-se en una coalició" per formar govern. "Sempre estem a punt per satisfer la voluntat de la gent en un govern alemany", ha afirmat. A més, ha acusat la CDU de cometre "frau electoral" per haver copiat el programa d'AfD, i ha augurat que, si ara pacta amb partits d'esquerres, el govern caurà i hi haurà noves eleccions "més aviat del que us podeu imaginar".

El repartiment d'escons queda així: CDU-CSU (208 diputats), AfD (152), SPD (120), els Verds (85) i L'Esquerra (64 ). La majoria al Bundestag se situa als 316 diputats. La suma més viable és que els conservadors reeditin una Gran Coalició amb els socialdemòcrates. Els conservadors han descartat una aliança amb l'extrema dreta.

Participació rècord des de la reunificació

Les xifres de participació demostren que els alemanys s'han pres aquests comicis com una cita important. Segons el canal públic ADR, la participació ha pujat fins al 83,5%, mentre que fa quatre anys va ser del 76,4%. Aquesta xifra és la més alta des de la reunificació d'Alemanya, el 1990, després de la caiguda del mur de Berlín.

A les eleccions federals, els alemanys no voten directament el canceller alemany. Cada votant pot posar dues creus a la papereta: amb la primera es tria el diputat de la seva circumscripció electoral –que correspon a la meitat dels escons del Bundestag– i amb la segona es vota la llista nacional d'un partit. Segons la Llei Fonamental (la Constitució alemanya), el nou Bundestag s'ha de reunir, per a la sessió constitutiva, a tot tardar 30 dies després de les eleccions, és a dir, no més tard del 25 de març. Els diputats alemanys tenen un mandat de quatre anys. Un cop acordada la coalició de govern, el canceller federal és elegit al Bundestag.