El Constitucional confirma l’absolució de la mare i l’advocada acusades de xantatge
El Tribunal Constitucional ha rebutjat reprendre un cas en què ni la lletrada ni l'advocat del condemnat han volgut explicar la reunió on suposadament es va proposar el xantatge

Andorra la VellaEl Tribunal de Corts i el Tribunal Superior van absoldre la mare d’una menor que suposadament havia patit abusos i la seva advocada A.S.A. d’un presumpte delicte de xantatge. Les acusacions contra les dues dones provenien d’una reunió entre l’advocada i el lletrat de l’abusador on teòricament li haurien demanat 200.000 euros per deixar passar els fets.
La nit de Reis del 2016 a Encamp un familiar de la nena li hauria fet uns tocaments per sota de la samarreta. L’home acusat va portar a la Justícia l’acusació que havien tardat molt a denunciar-lo perquè l’havien intentat fer xantatge.
La mare de la nena i l’advocada haurien demanat 200.000 euros, la meitat per a cadascuna, a canvi de no denunciar-lo. L’acusació particular va demanar dos anys de presó per a la mare, un ferm i un condicional. Per a l’advocada va demanar sis mesos de presó condicional i inhabilitació per exercir de lletrada.
Els advocats no parlen
Després de l’absolució, la fiscalia va portar el cas al Tribunal Constitucional entenent que no s’havien valorat bé les proves. El ministeri públic rebutja la versió de les dues dones que van defensar en tot moment que els xantatges no es van produir i que la tardança per denunciar el cas venia per diferents motius. “La relació propera que havien tingut amb l’home, la salut mental de la menor, que es va veure molt ressentida per culpa del que va passar, i l’estat de salut de la dona de l’abusador, que segons l’acusada era fràgil i temien que la denúncia l’afectés excessivament”. Amb tot, el cas va arribar a la Batllia el 2018 i l’home va ser condemnat a sis mesos de presó pels tocaments.
El Tribunal Superior va determinar que “no hi havia cap prova directa sobre els fets objecte de l’acusació, atès que les dues úniques persones presents en la reunió en què presumptament es va tractar la informació relativa al pagament de 200.000,00 € a canvi de no denunciar els tocaments sexuals soferts per la filla de la clienta, no van declarar, acollint-se al deure del seu secret professional”.
Es manté la sentència
El Tribunal Constitucional ha validat la sentència absolutòria. Es considera que va ser correcta la interpretació respecte a que les declaracions del denunciant i de la seva esposa són les d’uns testimonis de referència que tenen un valor limitat. Avala que els fets objecte d’acusació no es podien considerar provats.
Es conclou que en les sentències es “va valorar de forma lògica i raonable les proves per arribar a la també raonable conclusió que d’aquestes no es podia considerar provat amb la seguretat necessària que en aquella reunió l’advocada exigís el pagament de 200.000,00 € per no denunciar uns abusos sexuals, ja que no es podien descartar altres possibles continguts com la negociació de la responsabilitat civil derivada del delicte i la forma d’acabar amb els comentaris difamatoris sobre la menor que tant havien desestabilitzat a la mare i a la filla”.