El costat dolç del Dia de Meritxell
L'Espícula de Pyrénées Andorra comença a elaborar la coca dels set braços
S'acosta un dels dies més assenyalats en el calendari andorrà. El 8 de setembre se celebra a Andorra el Dia de Meritxell, festa nacional en què nacionals i residents lloen a la seva patrona, la Mare de Déu de Meritxell. I per commemorar aquesta festivitat l'Espícula de Pyrénées Andorra elabora, des de fa quatre anys, la coca dels set braços inspirada en la creu dels sets braços. Es tracta d'una coca de brioix rodona, amb uns talls al perímetre imitant els 7 braços, guarnida amb préssec de vinya -ja que és la fruita de temporada de finals d'agost i principis de setembre-, acompanyada d'una altra fruita i fruits vermells que s'escampen per sobre la coca. Tot productes locals i de proximitat.
La previsió per aquests dies, segons destaquen des de l'Espícula, és fer entre 200 i 250 coques (comptabilitzant les que s'elaboren per encàrrec i les que es disposen directament a botiga). D'aquí la importància que els clients facin la seva comanda a la fleca de Pyrénées o trucant al +376 880 186.
La llegenda de la creu dels set braços
A la vila de Prats hi vivia un noi una mica poruc que tremolava només de pensar que el diable podia anar a trobar-lo algun dia. Els joves del poble van tenir la mala idea d’enviar-lo a Canillo a buscar vi a canvi de convidar-lo a berenar. Com que s’hi resistia i per tal que no tingués por, li van donar una escopeta i el van enviar cap a Canillo.
Quan va arribar a Canillo ja començava a fer-se fosc. Va anar a recollir el vi i, com que hi havia molta gent, va deixar l’escopeta. Quan l’hostaler va haver despatxat tots els clients, va donar una ullada a l’arma en veure que estava mal carregada. Creient que era a causa d’un oblit, va carregar-la bé, no fos cas, va pensar, que l’amo de l’escopeta hagués de defensar-se d’un animal i l’arma no li respongués.
El noi va recollir l’escopeta i va agafar el camí de tornada a Prats. Mentrestant, els seus amics li tenien preparada una sorpresa... De cop i volta, va aparèixer una forma blanca que gesticulava en mig del camí. El xicot no s’ho va pensar dues vegades: va disparar i va arrencar a córrer cap a casa cridant que havia mort el diable. La resta de nois se’n van burlar i van emplaçar-lo a tornar al lloc a veure el diable mort. Quan van arribar, es van trobar que el seu amic havia desaparegut i que el diable se l’havia endut.
La creu tenia set braços, com set eren els joves que van voler burlar-se del seu amic. Un d’ells va desaparèixer, i, estranya coincidència, la creu també va perdre un braç.