Crida al seny per evitar el descontrol amb el retorn a l'escola

Andorra la VellaA tres setmanes per a l'inici del curs escolar, amb l'única “gran certesa” -Vilarrubla dixit- que és la del retorn a les aules, el cert és que ara mateix encara hi ha més ombres que llums, més incerteses que certeses, sobre com es reprendrà l'activitat educativa. Les autoritats andorranes tracen la 'rentrée' amb anuncis com els cribatges massius entre el personal docent i l'alumnat a partir del 31 d'agost, però tant des dels mateixos centres com des de les famílies no s'és tan taxatiu com la ministra.

Segons el protocol establert per Govern, les proves seran voluntàries, en primer lloc amb els docents i continuant pels alumnes que tinguin entre 6 i 12 anys, que seran els que començaran les classes a partir del 9 de setembre. Els estudiants estaran dividits per grups de convivència integrats pels membres d’una mateixa aula, que podran estar-hi dins sense mascareta i sense que hi hagi distanciament. Quan surtin de l’aula, però, caldrà que es posin la mascareta (sempre i quan siguin majors de sis anys) i vetllin per mantenir la distància de seguretat. A la pràctica, però, caldrà veure com són capaços els mestres de vetllar perquè es compleixi el protocol de seguretat, amb les dificultats que pot comportar una ràtio gran d'alumnes per a cada docent.

A la incertesa sobre el 'modus operandi' a les aules, s'hi suma la prèvia. Les direccions dels centres educatius del país encara no saben com s'organitzaran les aules i com es repartiran els mestres per garantir el compliment de les mesures de seguretat. Hores d'ara tampoc se sap quins espais s'habilitaran per reduir el nombre d'alumnes per classe ni si s'hauran de contractar més professors. A menys de dues setmanes vista, els docents no saben tampoc quan ni on es faran les proves prèvies, d'un cribatge que afecta 12.000 persones, entre professorat i alumnat.

La incertesa provocada per la mateixa situació de la pandèmia, amb contagis que es multipliquen a Catalunya i amb l'exposició que pateix Andorra per la seva dependència del turisme, s'hi suma la de les famílies. Algunes desconfien del retorn presencial a les aules, pel risc que suposa el contacte dels seus fills i filles amb la resta d'alumnes, especialment entre els que comparteixen nucli familiar i sostre amb padrins i padrines. També hi ha famílies que tenen algun membre en Erto o en jornada reduïda. Són pares o mares que es podrien fer càrrec dels fills si Educació oferís classes telemàtiques com es feia abans de l’estiu. En aquest sentit es recorda que quan hi hagi un positiu, i alguns preveuen que n'hi haurà molts amb la barreja d'infants potencialment asimptomàtics, s’aïllarà tot el grup i llavors sí que es faran classes telemàtiques. El diari 'PobleAndorrà' alertava aquest dilluns del fenomen dels “pares insubmisos”, que no volen dur els seus fills a les aules pel risc de contagi.

I és en aquest context d'incertesa generalitzada, en què a més, la proliferació de positius al país veí del sud no ajuda a fer plans a curt ni mitjà termini, que les autoritats han de planificar un retorn a les aules el més ordenat possible i que ofereixi garanties tant a professorat com a les famílies. En aquest sentit cal destacar la crida que feia el director del Centre d'Alertes i Emergències Sanitàries d'Espanya, Fernando Simón, quan aquest dilluns destacava la “necessitat de reduir al màxim la transmissió” del coronavirus de cara al setembre, abans que comenci el curs escolar. “Cal jugar de forma general i minimitzar el risc potencial d'ajuntar el retorn a les aules i a la feina”, deia Simón, en una clara crida a la prevenció i al seny, com a mesures més eficaces per evitar que la situació es descontroli amb l'inici del curs.