La decisió d'Encamp de rescindir la concessió de l'Esplai queda anul·lada per la justícia

Andorra la VellaEl comú d’Encamp va fer una concessió el 2021 de l’Esplai que hi ha al Complex Esportiu i Sociocultural, un cop s’havia acabat l’anterior del 2016. La guanyadora del concurs va ser una empresa unipersonal a nom de VJK que havia de pagar 4,500 euros al comú cada any per poder explotar econòmicament l’Esplai.

Tot es va complicar quan es va comprovar que la guanyadora no tenia el registre de comerç corresponent i que tampoc tenia la titulació corresponent. El comú va liLa dona va recórrer contra la decisió al Comú, que no va contestar, i l’afer va arribar a la Batllia.

L’argumentació de les dues parts

Els arguments de la recurrent eren els següents: 1-Si el Comú considerava que la concessionària no reunia els requisits exigits al plec de bases i al contracte, havia de concedir-li un termini per esmenar aquesta circumstància. 2- La recurrent disposava d’un termini de 4 mesos per tramitar l’obertura de comerç, i el Comú no el va respectar, sinó que va acordar la resolució del contracte abans que transcorregués en la seva integritat. 3- La concessionària podia contractar una altra persona que tingués la titulació requerida, i així ho va fer, comunicant-ho al Comú dins del referit termini de 4 mesos.

El comú va replicar que la persona que havia d’assumir la direcció del centre d’esplai no disposava de la titulació necessària, el que suposa un incompliment contractual. Encara que no havia transcorregut el termini previst en el contracte per acreditar l’obertura de comerç, aquest argument esdevé fútil, si la concessionària no acredita que estava en disposició de complir l’obligació que li pertocava en el termini restant. La nova candidata que va presentar l’agent no acredita disposar del títol universitari preceptiu.

En primera instància, la Batllia va donar la raó al comú, però en segona, el Tribunal Superior ha canviat la línia i tomba la decisió de la corporació de liquidar la concessió.

Decisió “prematura”

La sentència recull que “el Ministeri d’Afers Socials, Joventut i Igualtat va emetre un informe en què feia constar que la persona que s’havia previst que assumís la direcció del centre, no disposava de la titulació universitària necessària”. La Junta de Govern del Comú, “sense cap tramitació addicional, va procedir a la resolució del contracte. Resulta evident que aquesta decisió ha de ser qualificada de prematura. Si la concessionària disposava del termini de 4 mesos per acreditar que disposava de les autoritzacions necessàries per al funcionament del centre, no es podia acordar la resolució del contracte abans del transcurs d’aquest termini.”

Retreu a la Batllia que hagués considerat irrellevant aquest fent en base al fet que “la concessionària no ha justificat que estava en disposició de complir els requisits necessaris. Ara bé, aquest argument comporta en realitat una inversió de la càrrega de la prova. És l’Administració qui ha d’acreditar l’incompliment del contracte que l’autoritza a procedir a la seva resolució, i aquest fet no es podia donar de descomptat abans del termini de què disposava l’agent per presentar les autoritzacions oportunes”.

El Superior indica que “la concessionària, va aportar, dins del referit termini de 4 mesos, les dades d’una altra persona que havia d’assumir la direcció del centre d’esplai, de la qual es deia que ostentava la titulació necessària. Aquesta al·legació no va merèixer cap resposta de l’Administració comunal, i si es considerava que era insuficient la documentació aportada pel que fa a disposar de la titulació pertinent, s’havia de concedir a la interessada el termini d’esmena”. Sobre aquest punt, no es pot oblidar que la concessionària era una persona jurídica, i no consta que s’hagués establert cap requisit “sobre la identitat de qui havia d’assumir la direcció del centre. En conseqüència, no existeix cap obstacle perquè l’agent substituís en qualsevol moment el director o directora, vist que la persona prevista inicialment mancava de la titulació necessària”.

En darrer terme, i com a argument definitiu, la segona instància destaca que “tampoc es pot compartir l’argument del Comú, segons el qual l’administradora de la societat agent no reunia els requisits necessaris en el moment de presentar-se al concurs, cosa que la invalidaria per concórrer a la licitació. Si així fos, corresponia a l’Administració comunal excloure del concurs l’oferta de l’agent, cosa que no va fer, sinó que, ben al contrari, va adjudicar-li la concessió”.

El comú haurà d’indemnitzar a la dona amb 4.600 euros i la decisió de liquidar la concessió queda anul·lada.