Les declaracions de Cosan contradiuen la versió de la defensa al cas BPA

Andorra la VellaNi coneixia les compensacions. Ni sabia que Joan Pau Miquel feia de gestor a banda de director general. Ni la informació que li facilitaven recollien les seves pràctiques que posteriorment s'han revelat. Ni sabia que Rafael Pallardó era client de BPA. Ni coneixia els clients del banc perquè les auditories no disposaven d'aquest tipus de documentació. Bàsicament, les auditories externes recollien les obertures de comptes, el balanç, els estats financers, els saldos... "però ni les compensacions ni altres operatives com aquestes i ni que es fan ni que es validen. Mai ens van dir res".

Així de contundent ha estat Maria Cosan parlant de l'època entre el 2008 i el 2011 quan va auditar BPA com a empleada de la filial de KPMG a Andorra. Cosan ha desmuntat un per un tots els arguments que ha intentat establir la defensa respecte a què els auditors havien validat les pràctiques de BPA. L'economista ha estat rotunda desmentint afirmacions que havia fet Joan Pau Miquel sobre que l'INAF o els auditors externs eren coneixedors de les pràctiques que feia el banc, com les compensacions en diner negre a Espanya entre els dos clients. També ha deixat clar que no era "normal" que Joan Pau Miquel, que també va fer compensacions a Espanya per accedir a diner cash sense passar per la duana, fes de gestor quan el seu càrrec era el de CEO del banc.

Cosan ha deixat molt clar que "els auditors treballen amb mostres aleatòries" i no examinen cap client en concret. Tampoc ho podrien fer perquè és el banc el que facilita la documentació i la informació per a l'anàlisi. Per tant "no podíem establir si els procediments de control de blanqueig que el banc diu que fa funcionen o no". L'auditor només valida que el sistema que diu el banc és el correcte, però després si l'aplica o no o a certs clients no l'aplica és impossible d'avaluar. No és la missió de l'auditoria externa que és d'un espectre general.

Cosan ha indicat, a preguntes del fiscal, que els responsables del banc haurien d'haver informat als auditors de les compensacions. "No era neutre, no només pel risc de blanqueig sinó pel risc legal" de l'operativa.

L'acusació particular de Govern, a través de Manuel Pujadas, només ha realitzat una pregunta. Es tractava d'una recomanació de KPMG feta al 2012 sobre la situació de BPA al 2011. El banc no tenia un mapa de risc global. Es tracta d'un pla per establir tots els riscos, com per exemple el blanqueig, i quins mecanismes hi ha per minimitzar cada risc. I al final s'ha d'establir quin és el nivell de risc que el banc vol assumir.

Dins del torn final de les defenses, Jesús Jiménez ha intentat que Cosan acceptés que les 'compensacions' perquè dos clients no haguessin de passar diners per la frontera ni de pujada ni de baixada podia ser assimilable amb altres pràctiques bancàries. L'exauditora de KPMG s'ha mostrat ferma en ratificar que aquestes pràctiques ni eren conegudes pels auditors o el regulador i que no eren normals com es defensa des de l'entorn de BPA.