Els desencantats amb la política

Andorra la VellaUn home jove, nascut al país però amb pares d'origen estranger, que viu a Andorra la Vella i que treballa en un supermercat. Aquest seria el perfil de ciutadà que no vota a les eleccions, segons el darrer estudi presentat aquest dimarts pel Centre de Recerca Sociològica d'Estudis Andorrans (CRES).

Amb motiu del Dia internacional de la democràcia, que se celebra el 15 de setembre, el CRES ha detallat davant el Consell General els resultats de l''Anàlisi de l’abstenció a Andorra: eleccions de l’any 2019', una ampliació del document que ja es va fer el 2016 i el qual pretén aprofundir i analitzar el perfil d’abstencionistes de les passades eleccions generals i comunals.

Segons el director del CRES, Joan Micó, és preocupant que "el grup d'edat que més ha deixat de votar els darrers anys ha estat el que té entre 25 i 40 anys, ja que és una època vital de creixement i s'hauria de veure quins són els motius que els han portat a no confiar en la política". Micó ha remarcat que "fa quinze anys aquestes persones votaven més, així que hauríem de veure si la relació que tenen amb els polítics ha canviat o quins són els factors que més han influit al canvi".

Seguint l'exemple inicial, l'estudi conclou que les persones més abstencionistes són joves fins als 34 anys amb origen no andorrà, que viuen a les parròquies més poblades, que pertanyen a un sector professional poc o mig qualificat, que no tenen persones properes com a candidats i que no segueixen la política. El treball de camp es va dur a terme entre els dies 15 i el 29 de juny, mitjançant una enquesta telefònica, en la qual no van poder participar aquells andorrans que no resideixen al país. Micó ha admès que algun resultat, especialment aquells abstencionistes crítics amb el sistema, pot haver estat influenciat per la pandèmia, ja que "les entrevistes es van fer just després del confinament i hi havia una valoració molt alta de la gestió del Govern".

Un dels motius en els quals més ha incidit Micó ha estat el cens electoral. I és que com a mínim el 5% de l’abstenció és a causa de les persones que no resideixen al país. En alguns casos, "hi ha tan poc contacte amb la política andorrana que les persones no es molesten a saber com poden votar perquè ni tan sols coneixen els candidats", ha admès Micó. També s'hi ha de sumar una part important de població que consta com a resident però que en realitat no hi viu (i no acudeix a Andorra a exercir el seu dret a vot), com podrien ser estudiants o gent gran. Per al director del CRES, "ser o no resident, és un dels factors que més condiciona la participació".

En comparació amb els resultats de l’estudi del 2016, disminueix la proporció dels abstencionistes més crítics amb el sistema. L’abstencionista que assegura no haver pogut votar per causes majors es manté i valora polítics i institucions amb una nota per sobre de la mitjana.

Segons les dades del CRES, alguns mètodes electorals andorrans haurien quedat desfasats, com el porta a porta, que "no fa augmentar la participació dels electors". En relació amb això, Micó ha opinat que "s'hauria de discernir entre els tipus de porta a porta que es fan, ja que no serà igual d'efectiu si et posen el programa a la bústia que estiguin parlant amb el votant i l'intentin convèncer. S'hauria d'estudiar més enllà".

Amb l'objectiu de precisar millor els motius pels quals les persones s'abstenen de votar, l'estudi del CRES recomana depurar el cens electoral, sobretot en relació al lloc de residència, especialment de les persones més grans. En aquest sentit, es demanda fomentar i facilitar el vot per correu. També es planteja la possibilitat de renovar formes de captació de vot "tradicionals" a Andorra, "que ja no serien efectives", fer més campanyes institucionals en favor del vot i incidir en l'educació sobre el funcionament dels sistemes democràtics.