Desmuntant 'L'Estafa d'Andorra'
La controversia generada per l'emissió del documental en dispara les visites
El documental 'Andorra Hustle' -'L'Estafa d'Andorra'- ha agafat volada aquest cap de setmana, precisament arran de la censura de la plataforma que el difonia, Amazon Prime, i que ha disparat les visualitzacions a través de Youtube. El llarg du més de 200.000 visualitzacions. El diari 'Poble Andorrà' dedica avui un article a desmuntar els arguments que assenyala el documental 'L'estafa d'Andorra' sobre el cas de la Banca Privada.
Més enllà dels testimonis dels processats, advocats dels processats i gent de l’entorn de BPA dient que tot és una injustícia, la història obvia els milers de milions d’euros que el banc va blanquejar especialment de suborns a polítics i funcionaris a canvi de concessions d’obres públiques. No són només les dotze causes a Andorra, sinó que hi ha desenes a tot el món on BPA està involucrada. Ni se cita Odebrecht, la constructora brasilera que va corrompre autoritats d’una dotzena de països sud-americans a canvi de concessions d’obres. Només cal posar a Google ‘Odebrecht bpa’ i surten 60.000 resultats d’una vintena de països. En el documental ni se cita.
Sobre l’espoli de milers de milions de dòlars públics de Veneçuela per part d’una trama vinculada al règim (encapçalada pel número tres del país i ministre d’energia i petroli Rafael Ramírez) es passa de puntetes. Per qualsevol que conegui mínimament el cas, el que diu el documental impacta. S’afirma que els processats eren fugits del règim i que la petroliera estatal presidida per Ramírez no va enviar ni un euro. Era difícil que estiguessin fugits quan hi ha una vintena de directius de Pdvsa amb comptes a BPA que estaven exercint en aquell moment. A banda d’un viceministre i un exviceministre, directors de filials de Pdvsa, l’ambaixadora a la Xina…I el cap de la trama a Andorra era el cosí del ministre. O els germans del ministre també tenien compte i van cobrar a BPA de la trama.
La Vanguardia.
Com el públic no coneix aquesta realitat, el documental pot afirmar que els polítics i funcionaris corruptes eren empresaris fugits del règim quan en realitat eren el règim. Tots ells van caure en desgràcia a partir del 2015, quan es van fer públics els documents de BPA. Ara estan empresonats, processats o fugits, però multimilionaris. Van passar a ser perseguits per l’allau d’evidències publicades. Exactament el que ha passat en una desena de països sud-americans pel ‘cas Odebrecht’. És difícil seguir en la cúpula política quan es publiquen a tot el món els suborns que has cobrat. Qualsevol persona que es vulgui informar sobre BPA i Veneçuela només ha de posar al Google ‘BPA i Veneçuela’. Hi ha 726.000 entrades.
El documental pot afirmar que la petroliera del règim PDVSA no va enviar ni un euro a BPA. És cert, segons com es miri. No ho va fer des dels seus comptes a Veneçuela. Va enviar mil milions de dòlars a través de la seva filial PDVIC (Pdvsa Insurance Company) per encobrir el rastre. És el que es fa normalment en els espolis. S’envien els diners des de societats pantalla en paradisos fiscals.
El País.
No s’entra a discutir els principals càrrecs contra BPA, com Odebrecht o Veneçuela, i se centren en les acusacions menors i més disctubles, com les de Gao Ping o Petrov. Però fins i to aquí ometen detalls de certa importància. Per exemple. S’afirma que Gao Ping no va posar ni un euro a BPA. No s’explica però que el seu testaferro Rafael Pallardó va enviar 56 milions d’euros des dels seus comptes a BPA als familiars de Gao Ping a la Xina.
Apreblanc.
El documental, segons explica el diari, dedica un quart bloc a "difamar" les autoritats andorranes que van intervenir en ‘el cas BPA’. "Es donen com a certes difamacions que múltiples tribunals a Andorra i Espanya han qualificat d’injúries amb condemna inclosa. Fins i tot es pot acusar el Copríncep Episcopal de rebre suborns de la banca andorrana sense dir res més".
La tàctica del documental seria, segons aquest mitjà, "vincular-ho tot a l’independentisme". Aquí arriba la teoria respecte a que tot va ser un muntatge del Govern espanyol, coordinat amb Andorra i els Estats Units, per carregar-se BPA com a arma per combatre l’independentisme. Es fa sortir els expresidents Mas i Puigdemont, que no parlen en cap moment del ‘cas BPA’, perquè siguin els esquers que mobilitzin els greuges independentistes.
La teoria no té cap base. D’entrada, perquè BPA en realitat va anar contra l’independentisme, ja que va entregar a la policia espanyola els comptes dels Pujol com va reconèixer el mateix propietari del banc Higini Cierco davant de la justícia. Això no només no ho expliquen en el documental sinó que ho neguen. Els comptes els va entregar el director general del banc, Joan Pau Miquel, a la policia espanyola a Madrid. Això passa un any abans de la nota dels Estats Units contra el banc. Per tant el principal argument de què Espanya va carregar-se el banc perquè BPA no li donava els comptes dels Pujol és, segons aquest diari, simplement fals.
La decisió dels americans d'eliminar BPA per blanqueig va fer aflorar tots els casos de suborns i corrupció, fins i tot alguns que afectaven polítics espanyols del Partit Popular, però cap català, que tenien comptes a l’entitat. Acabar amb BPA va posar contra la paret Eduardo Zaplana, Adolfo Suárez fill, Ignacio González… Tot això va sortir quan el banc va ser intervingut i es van revelar els documents interns. La destrucció del banc va perjudicar els contraris a l’independentisme i no a la inversa.
El País.
El Nacional.cat.