Després de Grifols, la Fundació Carreras?

Andorra la VellaLa pandèmia està generant noves oportunitats per al Principat, i s'ha obert la porta a un nou sector de coneixement, recerca i innovació amb la instal·lació del centre de recerca en immunologia de Grifols. En aquest sentit, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha confirmat que hi ha hagut una aproximació i interès per part de l'empresa Illumina i per part de la Fundació Carreras, les quals es voldrien implantar a Andorra i col·laborar amb la multinacional farmacèutica. "Amb la Fundació Carreras hem tingut recentment una reunió en la qual ens han manifestat que tenen l'interès de poder fer projectes de recerca i han mostrat la seva intensió d'aterrar a Andorra", ha exposat el Benazet durant la compareixença que ha fet aquest dimarts a la tarda davant de la comissió legislativa de Sanitat.

El ministre ha assegurat que tot això s'està coent entorn del laboratori de recerca en immunologia que s'instal·larà a Ordino. Concretament, els estudis de la Fundació Carreras se centrarien també en la immunologia i en estudis de genòmics de les cèl·lules del càncer per fer front a aquesta malaltia, concretament, a les leucèmies i limfomes. D'altra banda, altres empreses com Illumina de recerca immunològica també han mostrat el seu interès per aterrar a Andorra i col·laborar amb el laboratori de Grifols. Tot i així, el ministre ha remarcat que els contactes són molt prematurs i que, per tant, encara no se sap si aquestes col·laboracions seran amb convenis o amb instal·lacions físiques al Principat. De la mateixa manera, també s'està treballant un conveni de recerca amb Hologic.

El ministre ha remarcat que l'àmbit legal i segur que s'està construint al voltant d'aquest nou sector també ha suscitat l'interès d'aquestes empreses. De fet, ha recordat que ja s'ha signat el Conveni d'Oviedo i que ja s'ha redactat la Llei de Recerca, la qual es preveu que entri a tràmit parlamentari durant el mes de febrer. Tot això ha de permetre tenir unes bases legals sòlides perquè es puguin fer estudis i recerques de forma segura, de la mateixa manera que es fa amb la resta de països europeus, ha destacat el titular de Salut, afegint que aviat es nomenaran els membres del Comitè Nacional d'Ètica i Investigació.

Les mesures a les escoles continuaran durant un temps

Durant la compareixença, Benazet ha exposat que actualment ja s'ha acabat una primera fase de la pandèmia amb l'arribada de la variant Òmicron i ha assegurat que la setmana vinent ja es podrà aixecar alguna restricció més. Tot i així, ha afegit que pel que fa a la població escolar, caldrà esperar uns dies més per aixecar les mesures. "Volem tenir un criteri de prudència perquè podríem crear més mal teixit social i laboral" i cal esperar quin efecte té la variant Òmicron Silenciosa, ha exposat el ministre.

En aquest sentit, ha remarcat que cal esperar que la incidència en la franja d'edat de 0 a 14 anys baixi una mica més, de la mateixa manera que ho han fet la resta de franges. Pel que fa a les mesures que s'aixecarien, la primera seria deixar de cribrar i la segona seria treure les mascaretes a espais interiors.

Per tant, "no podem dir que la pandèmia s'ha acabat", ha reiterat Benazet, assegurant que cal esperar quin comportament té el virus en aquestes grans bosses de població que encara no estan immunitzades, per si pot sortir alguna nova variant. Tot i així, ha assegurat que és complicat que hi hagi una nova variant més contagiosa que l'Òmicron i que aquesta pugui mutar. "Pensem que les variants que tindrem seran Òmicron" però "sempre hi ha una part de riscos", ha exposat. En aquest sentit, ha afegit que cal esperar el comportament del virus aquest proper estiu, tardor i hivern per veure si la pandèmia s'ha acabat o no.

100% de la baixa laboral pels professionals sanitaris

D'altra banda, durant la comissió s'ha qüestionat al ministre si hi ha la previsió que les baixes per Covid passin a ser consideres malalties laborals. "Estem fent un projecte de llei perquè es recuperi el 100% de la baixa laboral per aquelles persones de l'àmbit sanitari que treballen amb malalts Covid" i que, per tant, estan exposades al virus i es poden contagiar, ha informat el titular de Salut als membres de la comissió, reconeixent que ha estat una demanda del col·lectiu professional sanitari i sociosanitari.

Així, el ministre ha assegurat que l'impacte econòmic que pot suposar això és molt petit. D'altra banda, ha insistit en el fet que entendre que tothom ha agafat el virus a la feina és complicat. "És molt difícil que siguin considerats com a baixa laboral o al 100%" per un problema de l'equilibri econòmic, ja que el nombre de baixes que està provocant la variant Òmicron és molt elevat, ha remarcat.

Aposta per una vacunació universal

El futur de la pandèmia passa pel ritme de vacunació que puguin tenir països del tercer món. Per aquest motiu, Andorra va oferir a Covax la possibilitat d'enviar vaccins i un equip de vacunació de la Creu Roja Andorrana per vacunar a unes 20.000 persones d'alguns d'aquests països que tenen la vaccinació menys avançada. "Insistirem fins que ens deixin vacunar i aportar el nostre gra de sorra", ha exposat el ministre.

D'altra banda, el titular de Salut també ha avançat que no creu que una quarta dosi de la vacuna sigui necessària, menys per les persones immunodeprimides, però que un recordatori, igual sí que serà necessari. "No sabem la freqüència", ha explicat. A més, sobre les vacunes, aquest dimarts a la tarda han arribat a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell les dosis infantils. D'aquesta manera, a partir d'ara s'aniran programant a tots els infants apuntats per a rebre el vaccí.

Finalment, en referència a l'oficina Covid, el ministre ha assegurat que continuarà. "Les seves funcions poden variar perquè les variants canvien" però per un criteri de precaució "hem de tenir un sistema sanitari robust i una oficina Covid que tingui una gran capacitat de reacció", ha manifestat. Per tant, "la deixarem amb un mínim de persones a l'estiu i amb una capacitat de reacció ràpida per poder-la de dotar de més múscul a la tardor", en cas que sigui necessari, ha afegit.

Més suport a la Salut Mental

D'altra banda, Benazet també ha destacat el fet que s'han ampliat fins a 18 els psicòlegs adherits al programa d'atenció psicològica per la Covid-19 i els usuaris se situen en 47. En la mateixa línia ha explicat que s'ha contractat un nou psiquiatre, que s'ha nomenat el cap del servei de Salut Mental i ha recordat la reforma del Centre Residencial d'Educació Intensiva. A més, ha avançat que el Pla Integral de Salut Mental i Addiccions d'Andorra (PISMA) s'aprovarà aviat, un cop passi per la comissió i sigui aprovat per l'executiu.