Dilemes universitaris

Andorra la VellaLa comunitat universitària no és aliena al conjunt d'incerteses que envolten aquest inici de curs escolar, programat per a principi de setembre. De fet, en la majoria de casos, d'estudiants que s'han de desplaçar a un altre país per cursar el grau, la preocupació és encara major per les dificultats que els comporta organitzar l'estada. Habitacions en pisos de lloguer compartit, reserves a residències, inici del curs presencial o semi presencial, visats... L’Ara ha recollit alguns dels casos d’andorrans que cursen estudis superiors fora del país.

“Jo aniré a la Uni el primer dia, que és el 7 de setembre, sense saber res”, explica una universitària andorrana que estudia a Barcelona. “A mi no m'han dit res. Estic a dues setmanes de començar i l’última notícia que em van donar, i em vaig assabentar per una amiga i no pel professorat, és que comencen les classes normalment el dia 7”, afegeix. Una altra estudiant comença el curs a Lleida el dia 7, segons li han confirmat des del centre. I una mica abans, el dia 2 de setembre, comença classes, on-line, una altra andorrana, en aquest cas a la universitat McGill de Montreal, al Canadà.

Si alguns encara no tenen confirmada la data d’inici de les classes, un altre problema amb què es troben els universitaris és l'allotjament. Els estudiants andorrans que s'han de desplaçar a un altre país per seguir el curs es troben que han de preveure diversos escenaris que ningú sap si s'acabaran complint, donada la situació de contagis de la Covid-19. Aquesta situació els provoca un greuge en comparació amb els que viuen a la mateixa ciutat on estudien. “Jo estic a una residència, i tal com està la situació és pitjor una residència que un pis, perquè en un pis en principi és més fàcil que et posis d'acord amb l'arrendatari per si has de començar uns dies més tard o si durant una temporada has de marxar, però en una residència, com que jo tinc una plaça reservada, si no hi anés perdria la fiança, que és de 900 euros”, explica una estudiant.

La jove de la universitat de Lleida, enguany no té previst llogar una habitació en un pis compartit amb altres joves, sinó que es quedarà al país i baixarà puntualment en funció de les classes que li programin. Més complicat ho té l’estudiant de Montreal, que explica com s’organitzen les classes: “No hi ha res presencial, tot és on-line. El campus està obert però només funcionaran la secretaria, el gimnàs i la biblioteca. Per anar a pagar un pis per a res, em quedo a casa, perquè si hem de tornar a confinar-nos prefereixo fer-ho aquí, a Andorra. Les classes seran on-line fins al desembre i teòricament al gener es torna a la classe presencial. Però jo crec que, en general, serà complicat, perquè les classes teòriques sí que es poden fer per internet i no hi ha problema, però el laboratori no funciona bé, perquè són simulacions i s’hi ha d’estar.. i en la meva carrera, que és fisiologia, el 50% de les classes són laboratoris”.

A Barcelona, la Universitat Internacional de Catalunya ha organitzat tres plans, en una mena de previsió semblant a la Universitat d’Andorra. De tota manera, com que els alumnes es poden escollir les assignatures, cadascú s’adapta el pla d’estudis a la seva situació. “S’ha d’acabar de veure com ho organitzen, però si jo només tinc una classe presencial, em surt més a compte baixar a Barcelona un dia amb el bus, que pagar una residència”, explica una estudiant. “Jo he intentat agafar el mínim de laboratoris, perquè el sistema canadenc et deixa llibertat a l'hora de triar, i penso que així serà més fàcil seguir el curs”, afegeix l’altra.

De fet, pel què han anat anunciant els centres educatius, excepte França i Espanya, la resta de Universitats sí que estan anat cap a un model on-line. “De fet, uns amics em van fer arribar un article que deia que la Universitat de Cambridge deia que no obriria fins al 2021”, diuen. La UdA preveu els tres escenaris que ja han anunciat alguns centres del país. Un primer presencial, amb les mesures de seguretat, de reforç d’higiene i d’habilitació d’espais, un segon semi presencial i un tercer íntegrament on-line.

Finalment, un motiu de queixa exposat per les estudiants andorranes passa pel preu de la matrícula, que les universitats no han reduït. “Segueixen donant ajudes, però clar, si estàs fent alguna enginyeria, per exemple, estàs pagant un preu superior perquè suposadament fas laboratoris, però com que són on-line no estan pagant material”, expliquen, i clar, “això genera un greuge i un preu que no s’ajusta al que hauria de ser”.