Es dispara la dificultat per pagar els lloguers: Afers Socials concedeix un 30% més d'ajuts

Filloy relaciona l'increment de les demandes a la flexibilització dels criteris

El ministre d'Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, i el director del departament d'Afers Socials, Joan Carles Villaverde, durant la roda de premsa d'aquest dilluns.
ANA
26/04/2021
3 min

Andorra la VellaAfers Socials ha rebut per aquest any 1.778 sol·licituds relatives als ajuts per al pagament del lloguer de l'habitatge, fet que representa un increment del 22% respecte de les demandes registrades durant el 2020 (1.454). Segons han detallat aquest dilluns el ministre d'Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, i el director del departament d'Afers Socials, Joan Carles Villaverde, fins a 1.395 sol·licituds han estat favorables, el que representa un increment del 30%, mentre que 383 s'han desestimat. En total, el Govern ha destinat per aquesta convocatòria prop de 2,9 milions, gairebé 900.000 euros més que en l'anterior, i l'import mitjà atorgat ha augmentat en un 40%, passant dels 1.875 als 2.069 euros.

Filloy ha explicat que "enguany el que hem fet és simplificar els tràmits per tenir un accés més ràpid a aquesta prestació" i, en aquest sentit, ha detallat que els beneficiaris favorables rebran aquesta setmana la prestació automàticament dels sis primers mesos de l'any, ja que s'aplica de manera retroactiva des del passat mes de gener i fins al juny sense aportar cap rebut. En una segona revisió al mes de setembre, però, caldrà que els interessats acreditin el pagament del lloguer durant els nou primers mesos d'aquest any.

Precisament, el ministre ha reconegut que l'augment de les demandes no està relacionat directament amb la crisi de la Covid-19, recordant que s'han creat prestacions específiques en aquest sentit, sinó que s'emmarca dins d'una situació habitual en la qual ha tingut incidència aquesta "flexibilització de criteris". Així mateix, la voluntat de l'executiu és mantenir els criteris actuals de cara al futur perquè "creiem que val la pena continuar amb aquest model", que ha permès fins i tot accedir a les ajudes a aquelles persones que paguin més de lloguer del què estableix el Govern.

Entrant al detall, el ministre ha explicat que, pel que fa a la densitat demogràfica, les sol·licituds favorables han tingut més impacte a la parròquia d'Andorra la Vella (39%), seguit d'Escaldes-Engordany (19%) i Sant Julià de Lòria (14%). Per nacionalitats "és interessant destacar que és un ajut que reben principalment els nacionals andorrans", amb un 30%, seguit dels nacionals espanyols (32%) i els portuguesos (22%). Les famílies monoparentals, a més, són les que segueixen rebent un major nombre de prestacions, arribant fins als 894.000 euros, però també destaquen les "famílies nuclears" (822.000 euros), les persones grans (570.000 euros), els nuclis familiars amb persones amb discapacitat (221.000 euros) o els joves (203.000 euros). En relació amb l'any anterior, "el que val la pena destacar és l'increment en els ajuts a les famílies monoparentals", que passen de 292 el 2020 a 399 aquest any. "És un dels col·lectius que més necessita el suport d'aquesta prestació", ha afegit Filloy.

Pel que fa a les dades més destacades de l'import mitjà de la renda mensual per col·lectiu, els joves passen de pagar una mitjana de 487 a 532 euros, les famílies monoparentals de 501 a 533 euros i les nombroses de 583 a 609 euros. Això representa que l'import mitjà general de la renda mensual hagi augmentat de 489 a 516 euros. "És clarament visible que l'increment dels lloguers per aquest any, tot i tenir la mesura de la congelació, té més impacte en els joves, que són els que habitualment accedeixen a un habitatge més nou", ha dit Filloy. A més, en relació amb el perfil general del beneficiari de l'ajut, correspon al col·lectiu de la família nuclear, que viu a Andorra la Vella, és de nacionalitat espanyola, i viu en una llar amb 2 membres de mitjana.

A l'últim, els principals motius de la denegació de les sol·licituds estan relacionats amb gaudir de llindars d'ingressos elevats (56%), no aportar la documentació corresponent als membres de la llar (14%), discrepàncies administratives (9%), no acreditar els anys mínims de residència (16%), i altres motius.

Amb tot, Filloy ha recordat que, en virtut dels acords presos al Consell General i amb les entitats distribuïdores d'energia elèctrica del país, "es va arribar a un conveni amb totes elles perquès les persones beneficiàries d'aquests ajuts i altres es poguessin beneficiar també de la tarifa elèctrica bonificada", que eximeix el pagament del terme de potència contractat de fins a 8,8 kW, i pot representar un estalvi mensual d'entre 4,5 i 15 euros.

stats