Les dones que denuncien maltractaments són cada cop més joves

Andorra la VellaL'ús de les xarxes socials, sobretot entre els segments de població més joves, ha fomentat en els darrers anys l'increment de violència simbòlica i psicològica en les parelles. Exemples com els que es mostraven a les píndoles de la campanya 'No t'equivoquis, és violència', on el noi controlava a la noia a través de les hores de connexió a WhatsApp o l'amenaçava de publicar unes fotos pujades de to si ella decidia trencar la relació han arribat al Servei d'Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere (SAVVG) de l'àrea de Polítiques d'Igualtat, vinculat al ministeri d'Afers Socials, Habitatge i Joventut. Les víctimes, "alguna fins i tot menor", demanen ajuda perquè han après a detectar les situacions de violència i han vist "que això no s'ha de normalitzar", afirma la cap d'àrea de Polítiques d'Igualtat, Mireia Porras, en declaracions a l'ARA Andorra.

"És la primera vegada que es feia una campanya de violència de gènere utilitzant les TIC" en la que es buscava transmetre que "situacions com les que es generen a les xarxes socials també són violència de gènere". Una eina més que, junt amb les xerrades als centres escolars, busca mostrar què és la violència de gènere i com detectar-la. Des del SAVVG recorden que qualsevol dona que visqui una situació de violència de gènere, és a dir, aquella que s'exerceix vers la dona pel fet de ser-ho, pot trucar al 181, un telèfon disponible les 24 hores dels 365 dies de l'any i que no deixa rastre a la factura. Si la situació és greu, es recomana trucar a la policia.

Entre els mesos de gener i juny l'oficina va atendre un total de 209 usuàries, xifra inferior a la del 2018. D'aquestes, 74 eren dones que s'adreçaven per primera vegada a les persones tècniques de l'equip, mentre que les 135 restants corresponien a dones que van començar a ser ateses durant el 2018 i durant el primer semestre han seguit vinculades al projecte. D'elles, 10 famílies viuen actualment en un dels quatre pisos d'acollida dels quals disposa el ministeri d'Afers Socials.

Així mateix, des de l'àrea de Polítiques d'Igualtat s'han atès sis casos de violència intrafamiliar, és a dir, aquella que s'exerceix dins d'un nucli familiar on no influeixen les discriminacions per motiu de gènere. Del total de casos "hi ha tres o quatre que verbalitzen que són homes maltractats", explica Porras. Tot i que "expliquen que pateixen maltractament per part de la seva parella", han fet una o dues visites i "no hi ha hagut una vinculació" amb la institució. La cap d'àrea assegura que els casos manifesten maltractament psicològic i econòmic "i demanen assessorament jurídic".

Maltractadors no vinculats

Tampoc hi ha un gran vincle en el programa d'atenció per a les relacions no violentes. En el primer semestre de l'any hi han passat una vintena d'homes –cap d'ells a la presó– i tots han estat derivats per un batlle, que davant d'una denúncia de violència de gènere demana informes tant de l'home com de la dona. "Només hi ha quatre o cinc que vinguin i treballin", assegura Porras, la resta "venen obligats" i "no tenen motivació perquè pensen que no són homes maltractadors i que, per tant, no tenen aquest problema". De tots els casos que han passat pel programa, "només hem trobat un o dos casos que reconeguin que tenen un problema a l'hora d'exercir violència".