Pares i fills, víctimes de les addiccions

Andorra la VellaEl món que envolta els joves i adolescents és complex i ha esdevingut en els darrers anys una de les principals preocupacions del Principat: pares i mares que veuen com els seus fills s'endinsen en el món de les drogues, el consum d'alcohol desmesurat i la delinqüència. Algunes d'aquestes famílies han sortit a la llum, però d'altres, en canvi, romanen sota l'anonimat, sigui per vergonya o per l'equivocada idea que el problema amb els seus fills és passatger, sota la convicció que algun dia i sense ajuda, tot formarà part del passat.

L'ARA Andorra s'ha posat en contacte amb una d'aquestes famílies que ha viscut de ben a prop com el seu fill s'endinsava en aquest infern amagat d'Andorra: una mare que ha explicat la seva vivència i posterior lluita contra aquest problema amb la creació d'una associació inèdita al país, que té com a objectiu donar suport a mares i pares que estiguin vivint una situació similar. D'altra banda, aquest mitjà ha pogut parlar amb l'Omayri, un jove de dinou anys, andorrà i que millor que ningú sap què és dependre dia a dia dels estupefaents.

El dia a dia dels problemes de conducta

El seu nom és Marcia Monteiro, presidenta de l'associació Els fills d'Andorra i mare d'un jove que fins fa poc tenia greus problemes de conducta. Assegura que els joves i adolescents d'Andorra tenen un "greu problema" pel que fa al contacte "fàcil" amb els estupefaents i el que això comporta a posteriori, "la delinqüència". Monteiro explica que es va adonar del problema del seu fill "quan ja era una mica tard", ja que va començar a consumir drogues quan tan sols tenia tretze anys arran d'establir relacions d'amistat amb altres joves que el van induir a robar per tal de consumir.

Monteiro reconeix que aquesta situació ha estat la més difícil de la seva vida, pel fet de veure com el seu fill ja no era el mateix, "tenia la mirada perduda i no m'explicava quin era el problema, jo volia ajudar-lo, escoltar-lo, però no sabia per on començar", explica. Aquesta situació va fer que Monteiro contactés amb un mediador de joves, un fet que va comportar una important despesa econòmica a la qual no va poder fer front.

Passat un temps va conèixer altres famílies que estaven passant per una situació similar amb els seus fills, per la qual cosa, en veure que no es tractava d'un problema aïllat sinó habitual, es van reunir amb Xavier Espot, cap de Govern, el qual, tal com destaca Monteiro, "es va mostrar molt compromès amb la causa i amb moltes ganes d'ajudar-nos". Després d'aquella reunió va ser quan va néixer de forma oficial l'associació Els fills d'Andorra.

Per tal de començar a posar fil a l'agulla al problema amb el seu fill va decidir que durant un temps assistís a un centre per corregir la seva conducta, i a banda superés el problema amb l'addicció a les drogues. "Durant un temps va anar força bé, tot i que més endavant va patir recaigudes que el van portar a provar altres substàncies com la cocaïna", raó per la qual es va decidir que el jove fos ingressat a l'hospital, un fet amb el qual el seu pare es mostrava en desacord, ja que li "costava molt assimilar el que estava passant". Monteiro afirma que en veure els resultats de les analítiques, "el món em va caure a sobre, no em podia creure tot el que consumia el meu fill".

Ara, aquest adolescent s'ha convertit en una persona adulta que porta una vida tranquil·la a Portugal, lluny d'Andorra. Monteiro lamenta la situació ja que troba a faltar el seu fill a casa seva, tot i que se n'alegra pel fet que tot hagi millorat, almenys de moment. Així i tot, tal com destaca, "encara queden molts nois i noies a Andorra amb els mateixos problemes, i "és per això que Els fills d'Andorra treballarem dia a dia per posar punt final al problema".

El cas de l'Omayri

L'Omayri ara té dinou anys i utilitza aquest sobrenom per preservar la intimitat. Assegura ser un jove que està a un pas de deixar enrere un passat marcat per les "males companyies", la delinqüència i les drogues. Reconeix que la primera vegada que va provar les drogues "va ser abans dels deu anys", en companyia dels seus cosins. "Fumava molts porros cada dia, i m'agradava fer-ho".

A l'escola era un bon estudiant, tot i que agressiu, un problema amb el qual va haver de lluitar durant molt de temps i que li va comportar problemes amb els docents. Els seus pares se'ns van assabentar perquè ell mateix va acabar confessant. Reconeix que Andorra té un problema amb els joves i coincideix que, per desgràcia, d'una manera o una altra, "les autoritats intenten fer veure que aquí no passa res".

L'Omayri té una dita, i és que "no em penedeixo de res del que he fet, ja que ha estat per alguna cosa". En aquest sentit, però, assegura que el comportament que ha tingut vers la seva família "no han estat del tot correcte". Coincideix a dir que s'està venent una imatge d'Andorra que no és "ni de lluny la realitat, ja que aquí es ven i es compra droga com a qualsevol altra part del món. No som el país idíl·lic que tots creuen, hi ha molta merda amagada".

Prada Casadet i Prat del Roure, llocs clau

Tant l'Omayri com la Marcia demanen que es presti més atenció a les conductes dels joves i, a banda, coincideixen en assegurar que una de les solucions al problema "seria dotar de més recursos a totes aquelles institucions que tenen com a objectiu principal vetllar per la recuperació dels joves amb problemes de conducta". Actualment, a Andorra, espais com el Prat del Roure o Prada Casadet s'han convertit en l'escenari on molts joves no només acudeixen a consumir, sinó també a comprar i vendre drogues com l'haixix, la marihuana o fins i tot cocaïna. D'altra banda, cal recordar que el món de les drogues guarda certa similitud amb una escala piramidal, sempre hi ha algú per sobre, desconegut i molt possiblement, tal com explica i assegura Monteiro, "d'alt poder adquisitiu, que mai sortiran a la llum".