Educació impulsa la llei per reconèixer l'experiència professional

Andorra la VellaAmb l’objectiu de crear un sistema de validació de l’experiència professional com a via per obtenir una titulació que acrediti aquests coneixements adquirits al llarg de la vida el ministeri d’Educació i Ensenyament Superior ha aprovat el projecte de llei de creació del sistema de validació dels aprenentatges basats en l’experiència. Tal com ha explicat la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, l’obtenció d’aquesta validació ja era possible per a diplomes d’ensenyament professional, segons un decret aprovat el 2007, i ara s’amplien les vies d’obtenció d'acreditacions. S’espera, tal com ha remarcat, que la demanda augmenti força ja que si a hores d’ara hi ha una mitjana de 40 sol·licituds a l’any “de ben segur que anirà creixent”. En aquest sentit, ha manifestat que s’ha contactat els diferents sectors i creu que ara s’obre una “gran oportunitat” perquè les persones puguin veure reconeguda la seva experiència per altres vies més enllà de la formal. Ha destacat que serà “un procés llarg” però que el més important és que “el comencem ja”.

La ministra ha destacat que es dona “un pas endavant” i ha concretat que les fases que s’estipulen per a aquesta validació són tres. La primera és l’orientació. Així, quan una persona decideix que vol que se li reconegui l’experiència anirà al ministeri i allà es valorarà “la pertinença” de la seva sol·licitud i se l’orientarà i se’l posarà en relació amb l’entitat certificadora. La segona fase serà l’acompanyament del candidat durant el procés d’elaboració del seu expedient, un període que pot durar entre un any i mig o dos. A l’últim, la tercera fase serà el procés d’avaluació.

Vilarrubla ha detallat que totes aquestes fases es regularan per reglament de manera que quedin detallats els requisits de cadascuna d’elles. El text legal també estipula que les persones que estan seguint l’acreditació a través del decret del 2007 tenen dos anys per fer-ho i també estableix que en dos anys aquest procés ha d’estar integrat als requisits de la nova llei. A més, Educació també disposarà d’aquest període de dos anys per desenvolupar els corresponents reglaments.

Vilarrubla ha exemplificat què pot suposar aquesta nova llei: si tenim el cas d’una persona que ha treballat en un centre d’estètica i perruqueria però que no té cap certificat pot demanar aquesta acreditació i pot arribar a tenir un títol de formació professional. Aquesta possibilitat es podria ampliar, fins i tot, a bàtxelors i màsters.

Ajuts a la recerca

D’altra banda, Vilarrubla ha donat a conèixer la resolució definitiva de la convocatòria dels ajuts a projectes de recerca de temàtica andorrana d’aquest any. S’han atorgat dues ajudes per un valor de 20.000 euros (10.000 euros per a cada projecte), ja que una de les categories s’ha declarat deserta. L’objectiu d’aquests ajuts és promoure i estimular els projectes de recerca o de transferència de temàtica genèrica sobre la realitat andorrana o que siguin aplicables al país. L’ajut, convocat conjuntament entre els ministeris d’Educació i Ensenyament Superior i de Cultura i Esports, contempla la possibilitat de presentar projectes en tres línies diferents: la primera modalitat, de caràcter genèric, preveu atorgar un ajut a projectes de recerca, bàsica o aplicada, que tinguin com a objecte d’estudi Andorra; la segona, l’ajut Lídia Armengol Vila, s’atorga a recerques lingüístiques o sociolingüístiques basades en la llengua catalana a Andorra i, finalment, la tercera, l’ajut Cebrià Baraut, s’atorga a recerques per a les quals sigui necessari utilitzar com a font bàsica d’informació la documentació dels fons de l’Arxiu Nacional d’Andorra.

En aquesta convocatòria s’han rebut un total de vuit sol·licituds per a la primera categoria, quatre per a la segona i cap per a la tercera. En la primera modalitat el projecte guanyador ha estat ‘La llana d’ovella d’Andorra com a absorbent i aïllant acústic, recerca en solucions innovadores per a arquitectura i disseny d’interiors’, d’Albert Gomà. En la segona modalitat, el projecte guanyador ha estat ‘El canvi lingüístic en els processos d’identitat a Andorra: una visió etnogràfica’ de Jordi Serra. La tercera categoria, per falta de sol·licituds, s’ha declarat deserta.