Emili Campos assenyala el Constitucional per decidir en base a criteris "personals i corporatius"

Andorra la VellaEmili Campos Arauz va interposar una demanda econòmica contra la batlle Laura Solanes Colell, i, contra els magistrats, Vincent Anière, Carles Cruz Moratones i Alexandra Cornella Solà. Fonamentava la seva demanda en el fet que en una causa determinada es va condemnar a una entitat bancària a pagar als clients que ell defensava com a advocat les costes processals de la primera i de la segona instància. Solanes ara demandada va ordenar que es transferís l’import consignat a una altra Batllia que el va reclamar per eixugar un altre deute dels clients esmentats. Posteriorment, es va acordar l’arxivament definitiu de les actuacions. Decisió que va ser confirmada per la Sala Civil, composada per Anière, Cruz i Cornella.

Campos considera que aquesta actuació va impedir que el recurrent percebés els seus honoraris com a lletrat. I els acusa d'aquesta conseqüència, motiu pel qual considera que han d'indemnitzar-lo.

L'advocat va perdre aquesta acció judicial tant a primera instància com en segona. Va recórrer al Tribunal Constitucional. No va ser admès a tràmit i, per últim, va presentar un recurs de súplica al mateix Constitucional. Aquest és el pas previ i necessari per portar el cas al Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg ja que per arribar-hi cal haver esgotat totes les instàncies judicials en el país.

En l'argumentació d'aquest recurs de súplica, l'advocat acusa els membres del Constitucional. ”Aquest Alt Tribunal ha fet el mateix jugant al joc de les confusions” i moguts per criteris subjectius, personals i corporatius, no han emparat els seus legítims drets constitucionals i l’han privat d’obtenir una decisió sobre el fons i del dret a un jutge imparcial.

Exposa que la imparcialitat dels membres dels tribunals, inclòs aquest Tribunal Constitucional, ha de ser real i efectiva, i, quan el Tribunal es nega a resoldre el fons conculca els drets a un tribunal imparcial, a un procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en Dret. A més, afirma que la Sala Civil i el Tribunal Constitucional han incorregut en una manca d’imparcialitat. Finalment, indica que no efectua més al·legacions, perquè en 27 anys d’exercici professional mai s’ha aconseguit que es reconsideri una resolució en un recurs de súplica.

El TC ha desestimat el recurs de súplica. Recull que "malgrat els retrets del recurrent que atribueixen a aquest Tribunal no ser imparcial i negar-se a analitzar el fons de l’afer o que “juga a les confusions” i que per motius subjectius, personals i corporatius no s’endinsa en el fons de l’afer, cal recordar al recurrent que, de conformitat amb els cànons de constitucionalitat establerts i amb la funció del Tribunal, que no es pot concebre com a una darrera instància, el seu recurs d’empara es trobava mancat, manifestament, de contingut constitucional".

I afegeix que "els retrets efectuats a aquest Tribunal respecte de la seva parcialitat, per inadmetre a tràmit el recurs d’empara, així com les infraccions denunciades dels drets a un procés degut i a una decisió fonamentada en Dret manquen, de manera manifesta, del contingut constitucional necessari i s’ha de confirmar la decisió d’inadmissió esmentada."