L’envelliment del sistema immunitari agreuja el covid-19 en la gent gran

Nova YorkEls pacients amb covid-19 de 80 anys o més tenen una probabilitat centenars de vegades més gran de morir que els de menys de 40 anys. En part, l’augment s’explica per una més gran inclinació a presentar patologies prèvies -com ara diabetis i afeccions pulmonars-, les quals, segons sembla, fan l’organisme més vulnerable a la malaltia. Tot i això, alguns científics apunten a un altre factor de risc que, tot i que és probable que influeixi en el curs d’aquesta nova malaltia, s’ha infravalorat fins ara: l’envelliment del sistema immunitari.

Els canvis que es desencadenen a la nostra xarxa de cèl·lules immunitàries amb el pas de les dècades són complexos i es tradueixen en una reacció exagerada aquí, una resposta més tardana allà i, per norma general, en alteracions estranyes al conjunt del sistema immunitari.

La clau del sistema immunitari

Els científics que estudien l’envelliment del sistema immunitari afirmen que, amb una millor comprensió del fenomen, no només es tindria una percepció més clara del vincle entre l’edat i la vulnerabilitat a certes malalties, sinó que també es podrien adoptar estratègies més bones per desenvolupar vacunes i tractaments contra el covid-19. “Em feia la sensació que clamava als quatre vents: «Que és això, el que passa!» Però ningú m’escoltava”, diu Arne Akbar, professor d’immunologia del University College de Londres, que acaba de publicar un article a la revista Science en què explica l’estat de la recerca relativa a l’envelliment del sistema immunitari.

Quan un virus penetra a l’organisme, les cèl·lules que formen la primera línia defensiva actuen de manera ràpida i violenta: envien avisos i instruccions a altres cèl·lules i activen processos inflamatoris per començar a aplacar el virus. El sistema immunitari “innat” (se’l coneix així) també s’encarrega d’una altra feina: eliminar les cèl·lules malmeses, les proteïnes mal plegades i altres residus que es troben a l’interior del cos, malgrat que en un moment determinat no hi hagi cap infecció que calgui combatre.

El cas és que, en la gent gran, aquestes deixalles semblen sobrepassar la capacitat d’eliminar residus del sistema immunitari, assenyala el Dr. Eric Verdin, director general de l’Institut Buck de Recerca sobre l’Envelliment de Novato (Califòrnia, EUA). El sistema immunitari innat es veu superat i s’instal·la en un estat d’alerta i inflamació constants. A més, es creu que les cèl·lules envellides dels teixits de tot el cos canvien amb el pas dels anys i passen a alliberar substàncies inflamatòries per si soles. “No estem parlant de cèl·lules exclusivament benignes, com si fossin uns avis entranyables”, comenta el Dr. Akbar: “En realitat, tenen molt mal caràcter”.

Tempestes de citocines

Per consegüent, encara que estiguin perfectament sanes, les persones de 65 anys solen presentar nivells de proteïnes immunitàries relacionades amb la inflamació, com ara les citocines, més elevats que la gent jove. Aquest estat d’inflamació crònica relacionat amb l’edat, per al qual s’ha encunyat l’expressió anglesa inflammaging, està associat a una salut fràgil: les persones d’edat avançada amb uns nivells més elevats d’inflamació tendeixen a ser, en línies generals, més vulnerables i a tenir menys mobilitat.

Aquest fenomen, a més, fa molt més complicada la lluita contra els patògens. Tot aquest caos inflamatori basal en un organisme envellit dificulta que els missatges que emet el sistema immunitari innat arribin als seus destinataris. Per acabar-ho d’adobar, encara hi ha un altre perill: el sistema immunitari innat pot presentar reaccions excessives. “Creiem que aquest és un dels motius principals pels quals les persones d’edat avançada no responen bé al covid-19”, explica el Dr. Verdin.

Tant ell com altres experts consideren que l’envelliment del sistema immunitari podria estar relacionat amb els casos greus de covid-19 que acaben donant lloc a una tempesta de citocines, una reacció que inunda el cos d’un gran nombre de missatgers immunitaris i que pot desembocar en una insuficiència orgànica. En part, aquesta inflamació també podria ser la raó per la qual les vacunes -l’eficàcia de les quals depèn de generar una resposta potent al sistema immunitari- no funcionen tan bé en persones d’edat avançada, un efecte que molt probablement s’observarà també en les vacunes que es produeixin contra el covid-19.

El Dr. Akbar i el seu equip van observar que el sistema immunitari de persones que presentaven alts nivells d’inflamació tendia a respondre de manera més feble davant de fragments del virus de la varicel·la, per exemple. Amb tot, si prenien un antiinflamatori els quatre dies anteriors que els injectessin els fragments de virus, la resposta immunitària millorava.

Una segona onada de defensa

Uns dies després de l’inici de la resposta immunitària innata, el cos emprèn una segona onada d’atacs contra el virus invasor. Aquesta resposta adaptativa del sistema immunitari és més selectiva que la primera i destrueix metòdicament les cèl·lules infectades pel virus en qüestió. Ara bé, en organismes envellits la resposta adaptativa no només triga més a activar-se, sinó que, quan arriba, també es troba un escenari de desgavell inflamatori, comenta Amber Mueller, investigadora postdoctoral de la Facultat de Medicina de Harvard i coautora d’un article sobre el coronavirus i l’envelliment publicat el mes de maig. “Imagina’t uns bombers que surten a apagar un foc en un habitatge”, posa com a exemple. “I llavors et trobes tot el barri, entre vianants i curiosos, pul·lulant pel voltant, cridant com bojos, sembrant el caos, fins al punt que dificulten que els bombers trobin l’incendi -la infecció- i siguin capaços d’extingir-lo de manera eficaç”.

A causa d’aquests retards, quan el sistema immunitari adaptatiu es posa en marxa el patogen ja s’ha multiplicat profusament i guanya un terreny que, en una persona jove, no hauria pogut conquerir. A més, la gent gran té menys limfòcits T frescos. Aquestes cèl·lules compleixen un paper important en la resposta adaptativa i estan especialitzades en la supressió de cèl·lules infectades per un patogen determinat. Quan tot funciona de manera satisfactòria, els limfòcits T eficaços es multipliquen fins al punt que, quan la infecció arriba al moment culminant, el cos n’està ple. Un cop s’acaba, en queden uns quants per protegir el cos de nous atacs del mateix virus que es puguin produir en el futur.

La quantitat de limfòcits T que no han estat assignats per combatre cap patogen davalla amb el pas de les dècades. Els limfòcits T que queden potser no es multipliquen amb la mateixa facilitat que els de persones més joves i podrien tenir problemes a l’hora de passar a fer guàrdia per defensar el cos de futurs atacs d’un patogen concret, explica la Dra. Shabnam Salimi, professora d’epidemiologia i salut pública a la Facultat de Medicina de la Universitat de Maryland. Recentment, la Dra. Salimi ha escrit un article sobre la interacció entre l’envelliment i el covid-19. “Al capdavall, tots aquests fenòmens combinats fan que, amb l’envelliment, el sistema immunitari sigui menys funcional”, conclou.

Aplicacions farmacològiques

La recerca de tractaments contra el covid-19 haurà de tenir en compte les cèl·lules i les substàncies concretes que es veuen afectades per l’envelliment del sistema immunitari. A més, hi ha fàrmacs contra l’envelliment que s’estan investigant actualment que podrien resultar útils per combatre el coronavirus, escriuen la Dra. Salimi i el seu col·lega John Hamlyn a l’article que han publicat.

De moment, la recerca de tractaments contra el covid-19 ha hagut de superar força revessos. Des que es va saber que de vegades el virus causa una reacció descontrolada del sistema immunitari, els investigadors han dedicat l’esforç a comprovar si reduir la inflamació resulta beneficiós. Els fàrmacs que fan davallar els nivells de citocines, com els que es fan servir en el tractament de l’artritis reumatoide i altres trastorns autoimmunitaris, no s’han mostrat eficaços per combatre el virus. És més, la cloroquina, que pot ajudar a inhibir l’envelliment de les cèl·lules, va causar un increment de la mortalitat durant els assajos clínics en què es va administrar a pacients amb covid-19.

Tanmateix, s’ha constatat que l’esteroide dexametasona, un potent antiinflamatori, ha reduït la mortalitat causada pel virus. El nombre de morts es va reduir en una tercera part entre els pacients connectats a respiradors i en una cinquena part entre els que rebien oxigen, segons un estudi publicat al juny. No obstant això, aquest medicament podria resultar ineficaç o fins i tot perjudicial per als pacients que es troben a les etapes inicials de la malaltia.

Covid-19 greu en joves

En aquests moments, és important dissenyar estudis que tinguin en compte l’estat particular del sistema immunitari de les poblacions envellides. Tenir una bona comprensió dels canvis que experimenta el sistema immunitari podria ajudar a trobar tractaments eficaços per als pacients de covid-19 d’edat avançada, però també podria resultar útil a persones més joves que poden presentar els mateixos problemes sense saber-ho. No només la gent gran té nivells anormalment alts d’inflamació o escletxes a la seva armadura immunitària. Alguns joves també poden presentar-ne.

A tall d’exemple, en un estudi recent un grup d’investigadors van descobrir que els homes joves amb símptomes greus de covid-19 presentaven mutacions en un gen relacionat amb un receptor cel·lular concret. Alguns investigadors sospiten que, a mesura que envellim, el nombre de receptors d’aquest tipus es redueix. Aquesta alteració immunitària concreta sembla estar relacionada amb els casos greus de covid-19 en persones joves que no tenen patologies prèvies i un estat de salut aparentment bo. I és que “fins i tot els joves poden patir un quadre clínic greu semblant al de la gent gran”, adverteix la Dra. Salimi.

Traducció d’Ignasi Vancells

Copyright The New York Times