Espanya veu amb bons ulls fer un tercer carril reversible a l'N-145

Andorra la VellaL'estudi de les possibilitats d'obertura de la xarxa de mobilitat andorrana que els ministres de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, i el de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, han presentat aquest dimecres a la tarda acompanyats pel director del departament de Mobilitat, Jaume Bonell, al davant de les comissions legislatives d'Economia i de Política Territorial, Urbanisme i Medi Ambient, apunta un seguit de projectes que haurien de servir per desenclavar Andorra. Sobre la taula hi ha tres opcions que depenen "únicament i exclusivament" del país i que, per tant, semblen més viables: construir la carretera de la Solana del Pas de la Casa, impulsar l'heliport de la Caubella i implantar un sistema de transport segregat de la N-145 i que connecti Andorra amb la Seu i l'aeroport d'Andorra-la Seu d'Urgell. Així ho han apuntat tant els ministres com Bonell, que també han destacat que altres opcions, com les ferroviàries, tenen un cost molt important i serien, per tant, "difícilment abordables amb la capacitat actual del Govern", segons ha fet notar Gallardo. Durant la compareixença, Bonell també ha destacat la predisposició de la Direcció General de Trànsit (DGT) espanyola de donar suport a la demanda d'Andorra que s'habiliti un tercer carril a l'N-145 que fos reversible i que servís per incrementar la capacitat de la via. També s'ha posat en relleu la dada que ja va apuntar Gallardo i que indica que en set anys, si no es fa res, la xarxa viària del país podria col·lapsar. Per tant, el ministre ha reivindicat la necessitat de treballar "per una mobilitat de qualitat per a la gent que hi viu i la que ens visita" i també que hi hagi un "desenclavament" de qualitat.

Així, l'estudi posa sobre la taula que del costat francès una de les opcions més viables per desenclavar el país seria la construcció de la carretera de la Solana, que transcorreria per territori andorrà i que suposaria escurçar el recorregut actual en quatre quilòmetres. El cost d'aquesta obra seria de 59 milions d'euros i permetria enllaçar el Pas de la Casa amb la zona de l'Ospitalet i, per tant, donar accés a la connexió ferroviària. Això suposaria una via alternativa a l'actual i l'avantatge que la viabilitat hivernal dependria d'Andorra. Un dels inconvenients, però, seria que caldria desdoblar el punt fronterer actual i seria necessari l'acord de França.

En la connexió amb Catalunya una de les opcions més viables, ja que tindria un cost de 130 milions d'euros, seria impulsar un vial regular elèctric col·lectiu, una via segregada de l'N-145 i que transcorreria a l'altre costat del riu, aprofitant els recs dels quatre pobles i el d'Aravell i Bellestar. Es tractaria d'un sistema de transport "sostenible" que podria connectar Andorra amb la Seu d'Urgell i també amb l'aeroport i que serviria per fer aquesta connexió de manera "directa i fluida" amb "poc impacte mediambiental". A més, aquest sistema es veu també compatible amb una possible arribada del tren a la Seu d'Urgell.

La tercera via, tal com s'ha comentat, és la de potenciar l'heliport de la Caubella, i més tenint en compte, ha subratllat Bonell, els avenços en matèria aeronàutica que obre noves possibilitats d'operar amb altres naus diferents dels helicòpters.

L'estudi també entra a valorar les possibles connexions ferroviàries. Tot i que semblen més complicades, ja que no depenen exclusivament d'Andorra i són molt costoses, també s'han volgut posar sobre la taula, ja que tal com ha indicat Filloy cal estar "preparats" per si els estats veïns decideixen impulsar-les. La connexió ferroviària amb França suposaria una inversió nacional d'entre 1.500 i 4.000 milions d'euros. Així, si el tren arribés a Canillo (zona d'Incles) caldria construir un túnel d'una llargada de disset quilòmetres amb la qual cosa el cost seria d'uns 1.500 euros. Si aquest tren arribés a Encamp, a la zona de la Cabeca, el túnel a construir seria de vint quilòmetres i el cost d'uns 2.000 milions. A l'últim, si aquesta xarxa ferroviària es volgués fer arribar a Santa Coloma el túnel faria 27 quilòmetres i el cost sobrepassaria els 4.000 milions. A tots aquests costos caldria, a més, incloure l'alliberament del terreny necessari per a la construcció de la via i entre deu i quinze de les estacions d'arribada.

Si la connexió que es volgués allargar fos la que va des de Barcelona passant per Vic i Puigcerdà i arribés a la Seu caldria preveure un cost de 140 milions per a la construcció interna de la via fins a Santa Coloma. L'estimació del cost del tram entre Alp, Puigcerdà, la Seu i la frontera hispanoandorrana és de 670 milions d'euros. Aquest projecte té el desavantatge que la connexió entre Barcelona i Puigcerdà és obsoleta i que també hauria de ser objecte de millores. Una altra alternativa seria fer arribar el tren des de la Pobla de Segur. En aquest cas també es tracta d'una línia antiga. L'obra també seria costosa, ja que caldria construir 47 quilòmetres de via fins a la Seu.