Espot torna a demanar més implicació dels comuns per solucionar els problemes d'habitatge

Andorra la VellaDesprés de 4 anys des de la signatura del conveni de cessió amb la família Aristot Mora, propietària de la Fundació Privada Armor, el Govern ha pogut inaugurar aquest dijous l'edifici de 22 habitatges socials a Ciutat de Valls, una infraestructura que es destinarà a donar cabuda a ciutadans en risc d'exclusió social per tal que puguin viure de manera digna. Durant l'acte de presentació dels pisos, tant el cap de Govern, Xavier Espot, com el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, han manifestat que actuacions com aquesta exemplifiquen a la perfecció que la problemàtica de l'habitatge "no la pot resoldre el Govern tot sol".

És per això que, novament, ha reiterat que alguns comuns s'han d'implicar més en aquesta qüestió tal com ho està fent el d'Andorra la Vella, però també ha adreçat un missatge als propietaris privats que tenen patrimoni i recursos econòmics suficients perquè ajudin a pal·liar els efectes d'aquesta problemàtica. "L'habitatge a preu assequible potser no és tan rendible, però ho és mínimament i exerceix una funció social", ha apuntat, a la vegada que ha fet una crida a aquests privats perquè "si tenen terrenys o edificis desocupats facin aquest esforç de crear habitatges a preu assequible per donar sortida a moltes famílies que estan en dificultat".

A hores d'ara, però, Espot ha posat en relleu que cap altre propietari ha contactat amb l'executiu per posar en marxa un projecte de les mateixes característiques que el de Ciutat de Valls. Tot i això, ha dit que "nosaltres no abaixarem els braços i continuarem picant pedra i demanant que ens ajudin". Malgrat tot, des del Govern se seguirà treballant en aquesta línia i un bon exemple és el pla de xoc presentat recentment en el qual es destinen fins a 35 milions d'euros per a la compra o lloguer d'habitatges per posar-los posteriorment al mercat a un preu assequible. De fet, ha indicat que des del Govern s'ha proposat al comú d'Andorra la Vella "algun terreny que podria ser útil" per a edificar.

Seguint amb la implicació dels comuns, el cap de Govern ha recordat que són les administracions comunals qui tenen la titularitat del sòl. "Celebro aquells comuns que han reduït la cessió urbanística del sòl urbà consolidat, alguns l'han reduït a zero i altres la continuen tenint al 15%", i això "fa que l'activitat, d'inici, ja no sigui rendible". A més, ha afegit que també "tenen una sèrie de tributs que graven el lloguer, i si són més generosos, l'activitat serà més rendible i més privats s'animaran a l'hora de fer pisos de lloguer". Amb tot, ha manifestat que aquestes palanques d'actuació "alguns comuns les han utilitzat, alguns més que altres i alguns molt poc".

Qüestionat per si s'ha contactat amb les corporacions comunals per tal d'incidir en aquesta situació, ha recordat que "són membres de la Comissió Nacional de l'Habitatge i coneixen sobradament la nostra posició al respecte". Espot no vol que el tema dels habitatges es converteixi en un "estira-i-arronsa" ni traslladar als comuns la responsabilitat de la problemàtica, però "si volem resoldre el problema, tots hem de pujar al vaixell i remar en la mateixa direcció".

En el cas concret d'Escaldes-Engordany, qui recentment ha licitat una concessió d'un terreny públic a un privat, Espot ha posat en relleu que "és una opció legítima, però tenint en compte que hem creat un fons publicoprivat i el vessant ideològic que caracteritza el comú d'Escaldes, crec que hagués estat més apropiat confiar en aquest fons per construir un edifici en un terreny de titularitat pública que no pas a una empresa privada". Tot i això, "si s'acaba materialitzant serà millor que res".

Amb tot plegat, des del Govern es creu que la situació de l'habitatge s'ha de resoldre "entre tots" i mirant-ho des d'una perspectiva global, ja que "si ho veiem des d'una perspectiva parcial per beneficiar els uns o els altres hi haurà un problema". Per tant, "hem d'implicar tota la societat". En aquest sentit, ha dit que "el Govern més protector no pot ser perquè ja fa anys que estem prorrogant forçosament tots els contractes de lloguer", una mesura que, si no s'hagués adoptat, "això seria un autèntic desgavell". Precisament, aquesta mesura no és ben rebuda per l'associació de propietaris de béns immobles, però "és absolutament necessària per no tenir una urgència social i una extrema precarietat d'una part de la població".

Terminis d'accés als pisos de Ciutats de Valls i possibilitat de disposar-ne d'altres

Per la seva banda, Filloy ha exposat que després d'aprovar el reglament d'accés als pisos socials de Ciutat de Valls, el registre per a inscriure's ja estarà habilitat a partir d'aquest 1 de juliol i, per tant, les persones que compleixin les característiques fixades ja podran iniciar el procés de demanda. Mentre aquest procés estigui en marxa, l'Institut de l'Habitatge acabarà de redactar el plec de bases per acabar de moblar els habitatges i tots els elements comunitaris.

Una vegada es disposi del llistat de persones inscrites, es constituirà una comissió interna entre el ministeri d'Afers Socials, el d'Habitatge i l'Institut per tal que es puguin a començar a signar els primers contractes, que es preveu que sigui de cara al setembre. A més, està previst que durant aquest estiu es faci la licitació de l'entitat social, principalment andorrana, que s'encarregui de fer l'acompanyament de les persones que conviuran en aquest espai.

Pel que fa a la possibilitat de disposar de més habitatges d'aquestes característiques, Filloy ha recordat que la construcció d'un edifici s'allarga entre 3 i 4 anys, malgrat que el crèdit extraordinari del Govern fa possible que hi puguin haver més a mitjà termini. En aquest sentit, ha detallat que "si aconseguim que privats ens puguin oferir habitatges, sigui de lloguer o compra", podria haver la possibilitat de disposar de més pisos per a aquesta fi aquest mateix any. Per tal de promocionar-ho, aquest estiu es convocarà un concurs de licitació d'oferta pública per tal que els privats que ho desitgin puguin oferir allò que disposen per destinar-ho a habitatge de protecció pública. "Creiem que hi pot haver propietaris interessats", ha afegit.

La visió d'Andorra la Vella sobre l'habitatge

Finalment, la cònsol major d'Andorra la Vella, Conxita Marsol, ha recordat que la corporació està preparant un plec de bases per licitar un concurs per fer un edifici de 44 pisos a preu regulat a Ciutat de Valls i que des de la capital s'ha fet la cessió del terreny de la Borda Nova perquè des de l'executiu s'impulsi la iniciativa. I ha posat en relleu que la capital ja disposa de la vuitantena d'habitatges per a joves del Jovial i dels de la gent a l'hostal Calones, per la qual cosa ha considerat que "Andorra la Vella és un dels comuns que està donant exemple d'aquesta voluntat de col·laboració".

Quant a la possibilitat que la corporació de la capital tingui encara algun terreny que podria ser cedit al Govern per construir habitatges, la mandatària ha manifestat que "en tenim algun", però ha etzibat que al terreny cedit a la Borda Nova "hi ha molt tros" i, de moment, el Govern només en desenvolupa una part, per la qual cosa ha posat de manifest que encara es podria construir un altre edifici al costat. A banda, en relació amb la possibilitat de passar la gestió dels futurs pisos a preu regulat de Ciutat de Valls a l'Institut de l'Habitatge, ha deixat entreveure que la corporació potser té la capacitat de ser "més àgil" en donar solucions, tot assenyalant que "veiem que està costant", posant com a exemple que la cessió pels terrenys de la Borda Nova es va signar el 2019.

Tanmateix, ha asseverat que si des de l'executiu es planteja una cessió del futur edifici a l'organisme perquè ells el construeixin i el gestionin, "per nosaltres no hi ha cap problema", ans al contrari, "ja ens va bé" perquè, tal com ha expressat, "no volem fer negoci amb els pisos, volem donar una solució a la parròquia". "Si ho vol fer l'Institut de l'Habitatge, i ja ho dic aquí públicament, nosaltres encantats de la vida", ha dit. En referència al preu dels immobles de Ciutat de Valls, Marsol ha indicat que encara no el tenen definit, tot i que han mantingut converses amb el ministre de Finances, Eric Jover, amb la voluntat de seguir la mateixa línia d'actuació que la de l'Institut de l'Habitatge.

D'altra banda, preguntada per l'evolució dels projectes privats de rehabilitació de pisos, la mandatària ha afirmat que n'han aprovats alguns, però que la iniciativa "costa", tot i que esperen que a poc a poc en vagin sortint més. Marsol també ha comentat que com més pisos es posin al mercat, més s'hauria de regular el mercat per si mateix, manifestant que, encara que no és coneixedora del preu de sortida, a l'avinguda Santa Coloma, s'ha construït un edifici amb habitatge exclusivament de lloguer.