Les estacions d'esquí es comprometen amb la sostenibilitat

En el marc de l’Estratègia Nacional del Paisatge, les estacions d’esquí del país signaran les properes setmanes un conveni de responsabilitat paisatgística i amb el medi ambient. Un conveni que s’ha impulsat des del departament de Medi Ambient del Govern d’Andorra, més concretament per la ministra Sílvia Calvó i la cap d’àrea de Paisatge i Biodiversitat, Anna Moles. El conveni, que signaran Grandvalira i Vallnord a través d’Ski Andorra, s’encamina cap a fer unes “estacions més sostenibles” i referma la tasca que ja s’està fent els darrers anys en aquest sentit, tal com ha explicat la directora d’operacions de Grandvalira-Saetde, Verònica Canals.

Ja el 2012 el Govern va publicar la guia d’Integració paisatgística de les estacions d’esquí d’Andorra, amb un seguit de recomanacions i aspectes a millorar, els quals ara quedaran plasmats al nou conveni. En línies generals, es vol actuar en aspectes que fan referència a la gestió del territori, la modificació de la topografia, els accessos i aparcaments, les infraestructures tècniques, la gestió de la fabricació de la neu artificial, la vegetació o els equipaments i serveis.

Canals ha exemplificat actuacions que ja s’estan aplicant com la utilització de carburants AdBlue que contaminen menys per als seus ginys mecànics. També intenten rendibilitzar al màxim la producció de neu “per gastar menys”, fan construccions sostenibles que funcionin, per exemple, amb geotèrmia, o segueixen la normativa ISO 14001 pel que fa a la gestió de la restauració i escola d’esquí (en termes de reciclatge, per exemple).

Canals ha exposat que les estacions tenen “un munt d’obligacions” mediambientals que ara quedaran ben plasmades al conveni. D’aquestes, cal ser molt curosos amb el respecte pel paisatge i la vegetació autòctona. La protecció de les zones de molleres, que no es poden tocar, és un dels punts que quedaran contemplats, així com una sèrie de paràmetres a tenir en compte si es vol fer una obra nova. Pel que fa a la vegetació, d’entre les actuacions que ja es duen a terme a Saetde, aquest estiu es plantaran 15.000 quilos d’adob i 5.000 quilos de granes “per ressembrar el que s’ha fet malbé durant l’hivern”. També planten arbres i flora “en funció de les plantes autòctones” de la zona i partint de les recomanacions de Medi Ambient.

Xumets i porta esquís a la jornada de neteja

Una de les mostres d’aquest compromís amb el medi ambient per part de Grandvalira són les jornades de neteja que organitzen amb els treballadors de l’estació i Esquí Clubs. La darrera va tenir lloc el passat 16 de juny al Pas de la Casa-Grau Roig, i la propera, a Soldeu-El Tarter, tindrà lloc a finals de juliol.

Pel que fa a la jornada de la setmana passada, una cinquantena de treballadors de pistes i d’oficines de Saetde es van reunir per pentinar les pistes del sector, des del Funicamp fins al Pas de la Casa. En grups de deu, acompanyats de vehicles i un camió per acumular tot el que anaven recollint, van omplir cinc contenidors: un amb 580 quilos de fusta; un amb 400 quilos de plàstic; un amb 440 quilos de residus varis; un amb 340 quilos de ferralla i, finalment, un de més gran que la resta amb 660 quilos de fusta. L’elevat volum de fusta es deu sobretot a les baranes separadores de pistes, que ja no es poden reutilitzar. Tot el que van recollir s’ho va quedar una empresa per fer la posterior gestió del reciclatge.

D’entre tot el que van treure de les pistes, i com a elements curiosos, Canals ha explicat que van trobar xumets, bolquers i fins i tot un tros de porta esquís. Tot i que el que més recullen són burilles de cigarretes. En volum, va ser una mica superior al que es va aconseguir la jornada de l’any passat.

Finalment, la directora d’operacions de Grandvalira-Saetde ha explicat que volen repetir aquesta jornada, però ara amb escolars de la parròquia. Es parlarà amb els centres escolars per celebrar-la a finals de setembre i ha de servir per conscienciar els infants de la llarga durada de vida que tenen els residus que tiren a la muntanya. “Que vegin quan de temps necessiten per degradar-se”, ha afegit.