Quan els Estats Units van proposar que les Malvines fossin com Andorra
Es compleixen 40 anys de l’ocupació de l’arxipèlag per part de l’exèrcit de l’Argentina per intentar controlar aquest territori d’ultramar del Regne Unit
El 2 d'abril de 1982 l'exèrcit de l’Argentina decidia iniciar una operació per a l’ocupació de les illes Malvines, un territori d’ultramar del Regne Unit que el Govern de Buenos Aires sempre ha reclamat com a propi. Fa 40 anys exactes esclatava la Guerra de les Malvines. Un conflicte que tot just va allargar-se dos mesos, fins que els britànics van aconseguir alliberar l'arxipèlag de l'ocupació argentina.
La dictadura militar va aconseguir convèncer l’opinió pública perquè clamés per recuperar l’arxipèlag de sobirania britànica, un estatus mai reconegut pels mandataris argentins. “Si volen venir, que vinguin, els presentarem batalla”, va exclamar el general Leopoldo Fortunato Galtieri, cap de la tercera Junta Militar i president de l’Argentina.
La tensió era màxima i els Estats Units van fer mans i mànigues per trobar una solució que evités el conflicte bèl·lic. El president nord-americà era Ronald Reagan i la seva administració es va afanyar per erigir-se com a mediadora de la crisi per tal de mantenir el control de la regió. La proposta que es va posar sobre la taula passava per dotar les Malvines d’un sistema polític inspirat en el d’Andorra: una sobirania compartida per dos caps d’Estat i un govern propi.
La proposta americana va fracassar igual que ho va fer l’operació militar argentina. L’ocupació de les illes Malvines va ser el final de la dictadura, que no va mesurar bé la capacitat de les forces armades britàniques envers les pròpies. Els anglesos, a més, van comptar amb el suport dels Estats Units i de Xile, país històricament enfrontat que va mobilitzar el seu exèrcit a les fronteres. L’ocupació va ser un caos, especialment per la manca de material, de preparació i d’estratègia per part dels militars argentins, que van acabar retirant-se de l’arxipèlag.
Des de 1983, els habitants de les Malvines són reconeguts com ciutadans britànics de ple dret, si bé la llei argentina els permet optar a la nacionalitat d'aquell país. Tot i això, la majoria dels habitants de les illes, de llengua i cultura britàniques, refusen qualsevol identificació amb l'Argentina.
