Els EUA fan pinça contra Zelenski perquè accepti renunciar a territori

Andorra la VellaDesprés de setmanes d’estancament en les negociacions per a un alto el foc a Ucraïna, tot sembla haver-se començat a desllorigar de manera precipitada. Vladímir Putin estaria disposat a aturar la invasió d’Ucraïna a la línia de front actual, segons han explicat diverses fonts al Financial Times. A canvi, renunciaria a reclamar les parts de les quatre províncies ucraïneses que es va annexionar, però que encara no controla, en un moviment que tindria per objectiu forçar Volodímir Zelenski a acceptar les condicions dels Estats Units per a la pau.

El president rus ho hauria ofert a l’enviat especial de Donald Trump, Steve Witkoff, durant la reunió que van mantenir tots dos a Sant Petersburg l’11 d’abril. Des del Kremlin, el seu portaveu, Dmitri Peskov, ho ha negat, però en declaracions prèvies al mateix diari no ho havia desmentit. “Ara es publiquen moltes falsificacions, fins i tot per part de publicacions respectades, només hauríeu d'escoltar les fonts originals”, ha dit Peskov a l’agència RIA Nóvosti.

El que s’ha filtrat, de moment, de la proposta de la Casa Blanca planteja un escenari beneficiós a curt termini per a Putin, insuficient a llarg termini, i inassumible per a Zelenski. Bloomberg i el Wall Street Journal apunten que, a més del fet que Ucraïna no recuperi els territoris ocupats, els Estats Units aposten perquè no entri a l’OTAN. Com a contrapartida, Putin hauria d’acceptar el control nord-americà de la central nuclear de Zaporíjia, un extrem que el Kremlin havia qualificat d’“impossible”, i un compromís vague sobre la presència de forces de pau estrangeres a Ucraïna; una possibilitat a la qual el govern rus també sempre s’ha negat rotundament, però que, tal com es formula, no convenç Kíiv.

Però el president ucraïnès s'ha negat a reconèixer la sobirania russa de Crimea, tal com pretenen els Estats Units en el seu pla de pau, i aquest dimarts va insistir en la idea d’un alto el foc de 30 dies.

Aquest dimecres, tant Donald Trump com el seu vicepresident, J.D. Vance, han redoblat la pressió sobre Zelenski i han amenaçat amb abandonar les negociacions. El president estatunidenc ha deixat clar en un missatge a la seva xarxa social Truth que considera que Kíiv hauria de renunciar a Crimea, argumentant que "ja es va perdre fa anys" i que "no és ni tan sols un tema de discussió". "Declaracions incendiàries com les de Zelenski són les que fan tan difícil posar fi a aquesta guerra", ha dit.

Paral·lelament, Vance ha instat Ucraïna i Rússia a acceptar la proposta dels EUA i ha avisat que, si no, Washington "es retirarà" de les converses. "Hem fet una proposta molt explícita tant als russos com als ucraïnesos, i és hora que diguin que sí o els Estats Units s'allunyaran d'aquest procés", ha dit des de l'Índia. La proposta dels EUA significaria "congelar les línies territorials a un nivell pròxim a on es troben avui", ha dit Vance, tot i que ha afegit que hi hauria d'haver alguns ajustos. "Per descomptat, això significa que els ucraïnesos i els russos hauran de renunciar a part del territori que tenen actualment", ha afegit.

Províncies annexionades

Fins ara, Putin sempre havia defensat com una condició per negociar un alto el foc que els territoris de Donetsk, Luhansk, Kherson i Zaporíjia fossin russos completament, incloent-hi les zones sota domini de Kíiv. Mai havia donat símptomes de cedir en cap de les seves demandes maximalistes i fins i tot havia insinuat que podria exigir també províncies que mai ha conquerit ni remotament com Odessa, però diversos indicis recents mostren que alguna cosa podria estar-se movent.

Per exemple, l’editor en cap del diari Nezavíssimaia Gazeta, Konstantin Remtxukov, molt ben connectat amb les elits de Moscou, plantejava diumenge passat que la Constitució russa no preveu que les fronteres de les regions ocupades hagin de coincidir amb les divisions administratives ucraïneses, sinó que s’establiran en el moment en què passin a formar part definitivament de Rússia. Aquest detall contradiu la posició majoritària de la classe política russa i del mateix president, que no han discutit mai la integritat territorial d’aquestes províncies. Segons Remtxukov, també és clau que l’exèrcit hagi expulsat els soldats ucraïnesos d’un 99,5% de la regió russa de Kursk, segons ha afirmat el cap de l’estat major rus. Un cop ho hagi aconseguit del tot, Putin se sentirà amb via lliure per negociar.

Nova esquerda Trump-Zelenski

Que tot sembli aclarir-se de sobte podria explicar-se per la proximitat del 30 d’abril, quan es compleixen els primers 100 dies del mandat de Trump. Aquest dimecres representants de la Casa Blanca s’havien de reunir amb emissaris ucraïnesos i europeus a Londres per discutir una proposta de pau nord-americana, però els Estats Units han decidit no enviar-hi les dues figures que porten la veu cantant en la mediació entre Rússia i Ucraïna: Witkoff i el secretari d’Estat, Marco Rubio, i fer-hi anar l’altre enviat especial, Keith Kellogg, més proper a Kíiv. El motiu, segons Axios, són les declaracions de Volodímir Zelenski dimarts sobre Crimea. L’absència dels representants nord-americans ha provocat, de retruc, que els ministres d’Exteriors europeus també hagin optat per no prendre part en la trobada i enviar-hi alts càrrecs.

Els comentaristes més propers al Kremlin es freguen les mans davant de la nova esquerda entre Zelenski i els Estats Units. Si Trump abandona la mediació, Putin pot continuar la guerra. “La posició russa serà «Almenys ho vam intentar». Suposo que totes les negociacions posteriors, si no es congelen, continuaran en un format lent”, escriu el periodista Aleksander Iunàixev. L’analista independent Anton Barbashin també creu que la proposta nord-americana és “un bon pas” per a Moscou, però que Kíiv “no l’acceptarà mai”. A més, el fet que no s’abordin les “causes fonamentals” del conflicte “obre el camí perquè Putin digui que la guerra continuarà”.