Un exjugador del Barça està implicat en les operacions de blanqueig de Zaplana a BPA

Andorra la VellaEn el judici per la presumpta trama corrupta liderada per Eduardo Zaplana, un nom clau es repeteix sense parar en diferents sessions de la vista oral en boca de testimonis, lletrats i acusats. Es tracta de Lluís Majó Platell (Barcelona, 1956), exfutbolista del planter del Barça reconvertit en gestor de la Banca Privada d’Andorra (BPA). Platel, de 67 anys actualment, va jugar entre altres equips al Barça Atlètic, Osasuna, Oviedo o Albacete.

El seu nom, malgrat no haver estat interrogat ni en la fase d’instrucció ni en el judici oral, està vinculat a les operacions de compensació de fons que els clients de BPA. Múltiples testimonis del ‘cas Erial’ han indicat que era un home del banc dels Cierco que gestionava l’intercanvi de diners sense haver de travessar la frontera. Uns clients usaven el per aconseguir diners en efectiu a Espanya, dels seus comptes a BPA, sense haver de passar la duana. Al mateix temps a altres clients se’ls hi dipositava la mateixa xifra en el seu compte a Andorra i tampoc havien de córrer riscos a la frontera.

La presumpta organització criminal liderada per l’expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana va arribar a realitzar fins a 43 operacions de compensació d’efectiu entre el 17 de febrer del 2004 i el 3 de gener del 2007 per un valor de 5,4 milions d’euros, segons indica la comissió rogatòria de les autoritats andorranes que figura en el sumari del ‘cas Erial’.

La tècnica era tan senzilla i còmoda com a pràctica: si un client de la BPA necessitava efectiu, el gestor amb seu a Barcelona s’encarregava de localitzar a un altre client amb compte en la BPA que volgués desfer-se de ‘cash’ sense haver d’arriscar-se a creuar la frontera. El client desconeixia qui era el seu homònim, tot passava pel gestor d’intermediari. La transacció es feia, virtualment, a Andorra però els diners comptants en cap moment travessava la frontera. A un se li entregava els diners en efectiu a Espanya i a l’altra se li posava la mateixa quantitat en el seu compte de BPA.

La trama va recórrer a les operacions de compensació de comptes per a moure un total de 5,4 milions d’euros. Després de la intervenció de la BPA en considerar-la els Estats Units un risc de blanqueig a nivell mundial, els investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil van tenir accés a la documentació interna de l’entitat i van poder localitzar a cada client involucrat en les operacions. Aquests clients que van intercanviar diners amb la xarxa de Zaplana a través de la mediació de BPA ho han confirmat en les seves declaracions al judici a la xarxa del polític. Estaven ajudant, sense saber-ho, a blanquejar els diners de corrupció que els testaferros de Zaplana havien posat a BPA.