Un expert alerta que les vocacions de científics al primer món estan en crisi

Andorra la VellaEl doctor en matemàtiques i professor en ciències computacionals a la Universitat de Màlaga, Francisco R. Villatoro, ha tancat aquest dimecres al vespre la 17a Jornada de les Ciències amb una conferència sobre l'evolució que patirà l'univers en un futur, una de les temàtiques d'àmbit científic que generen més interès entre la població, juntament amb les aplicacions biomèdiques.

Segons Villatoro, com que en línies generals l'univers és senzill, és més fàcil de predir que la meteorologia. Així, el seu futur més provable és la mort tèrmica, és a dir, com que s'està expandint de manera accelerada a causa de l'energia obscura, les galàxies que ens envolten acabaran sortint del nostre horitzó i formant només una gran galàxia. En aquest punt, les seves estrelles aniran morint, col·lisionaran entre si donant lloc a forats negres, i finalment acabaran evaporant-se i quedarà "un univers pràcticament buit".

Villatoro ha transmès a la vuitantena de persones que han assistit a l'acte la seva passió per la ciència, i ha reconegut, en declaracions a l'ANA, que la professió, en el primer món, està en crisi. Tot i que sí que hi ha països emergents com la Xina, Corea del Sud o els països àrabs, que estan potenciant el seu sistema tecnocientífic i atraient el talent del primer món, el divulgador ho atribueix al fet que, en general, la ciència es valora malament. "És molt difícil atreure vocacions en els estudiants, perquè són carreres dures i només tens els plaers del que vas descobrint", ha assegurat. A més, considera que no hi ha bons suports públics i que, en el cas d'Espanya, com que les ajudes estan orientades a investigació aplicada a empreses i són préstecs, els pressupostos no s'estan gastant, perquè és inviable que es puguin generar beneficis per tornar els diners en un termini de deu anys.

Per tot plegat, Villatoro creu que els polítics han de tenir clar que la ciència no és una inversió sinó una despesa, i que en aquest camp no poden pensar a curt termini. De fet, ha afegit que els que inverteixen en ciència no són els països rics, sinó que són precisament els països que han gastat més en ciència els que ara són rics.