Terratrèmol als EUA davant la més que probable il·legalització de l'avortament

WashingtonLa situació de l'avortament a Andorra continua sense satisfer els desitjos de la ciutadania. Ara, la problemàtica també comença a debatre's a la primera potència mundial. Segons l'esborrany d'una sentència que ha filtrat el portal Politico, el Tribunal Suprem dels Estats Units vol derogar el dret a l'avortament. L'esborrany de resolució, un document de 98 pàgines, preveu tombar les sentències del 1973 i del 1992, que són les pedres angulars del dret de la dona a decidir sobre el propi cos. 

La filtració és insòlita, és el primer esborrany d'un dictamen majoritari de l'alt tribunal que es filtra, i el document el signa el magistrat Samuel Alito, que tindria el suport de quatre jutges més. El Suprem està format per nou magistrats, sis dels quals són conservadors. L'ombra de Donald Trump és allargada: ell va nomenar tres d'aquests jutges, que tenen un càrrec vitalici. El document tampoc no és una sorpresa: el tribunal ja va donar per bones el setembre passat lleis molt restrictives que havien impulsat estats com Texas.

De teories sobre la filtració n'hi ha a cabassos: des dels que diuen que és obra dels progressistes per deixar en evidència la brutalitat del sector conservador fins als que sostenen que són precisament els conservadors els que han filtrat el document perquè cap dels qui hi han votat a favor puguin fer-se enrere. El president del Suprem, John Roberts, ha obert una investigació (que podria incloure l'FBI) per descobrir el culpable de la filtració, que segon ell "volia minar la integritat del tribunal". El document no té cap valor jurídic, encara. Com bé ha recordat el Suprem en l'acceptació amb el cap cot que es tracta d'un text autèntic, no reflecteix la posició final ni del Tribunal ni de cap dels jutges: la decisió ferma sobre el futur de l'avortament encara no és pública, i es produirà abans que acabi el mes de juny.

No obstant això, el país ja està en flames. Pocs minuts després que esclatés la bomba informativa, desenes de persones es van concentrar a les portes del Suprem per protestar a favor i en contra del que es diu al text, amb la policia del Capitoli enviant-hi reforços per evitar aldarulls. Aquest dimarts s'han convocat, per tot el país, manifestacions de repulsa a la futura decisió, en uns EUA que ja fa dies que es preparen per a una vida post Roe contra Wade.

Joe Biden, contundent

La reacció de la Casa Blanca s'ha fet esperar una mica, però ha estat més contundent que mai sobre el tema. Primer en un comunicat i després en declaracions als periodistes, el president Joe Biden ha criticat durament la futurible decisió del Suprem. Per al mandatari, si la decisió es consolida i s'oficialitza serà una "decisió radical" i un "gir en la jurisprudència nord-americana". "Crec que el dret a escollir de les dones és fonamental. Roe ha estat llei durant gairebé cinquanta anys, i l'equitat bàsica i l'estabilitat del marc legal demanen que no s'anul·li". El govern nord-americà ha anunciat que té preparada una resposta per si es confirma la decisió judicial, però el més important per a l'executiu és convertir el tema de l'avortament en un assumpte crucial de les eleccions legislatives de novembre. L'estripada del Suprem farà que la decisió de legalitzar, limitar o prohibir l'avortament depengui en exclusiva de les cambres legislatives, tant estatals com federals, i tenir congressistes pro avortament és cabdal per a la Casa Blanca.

De fet, els demòcrates no han trigat gens a posa el tema sobre la taula. Tot i no tenir els vots necessaris per promulgar una llei de protecció del dret a l'avortament, el líder progressista al Senat, Chuck Schumer, ha anunciat que hi haurà una votació sobre aquest tema "perquè tots els nord-americans vegin de quin bàndol està cada senador" en un toc d'atenció als dos legisladors demòcrates contraris a codificar legalment aquest dret. Tant Schumer com la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, han declarat que la decisió dels jutges conservadors seria una "aberració, una de les pitjors decisions de la història moderna".

Sigui com sigui, i tot i que es tracta d'una gran victòria per al sector conservador, els grans noms del Partit Republicà han preferit centrar els comentaris en la gravetat de la filtració i no en aplaudir la possible il·legalització de l'avortament. Una de les raons, probablement, està en els sondejos: tots apunten des de fa temps un suport majoritari al manteniment de la interrupció de l'embaràs tal com està, sense tocar-ne ni una coma. Segons una enquesta del Pew Research Center, el 59% dels nord-americans creuen que l'avortament hauria de ser legal en tots o gairebé tots els casos. Un 70% no volen que es revoqui completament la doctrina Roe contra Wade, inclosos un 50% dels conservadors.

Impacte demolidor

Si es confirma la reculada, o quan es confirmi, l'impacte serà demolidor, a més de provocar el caos. Més d'una dotzena d'estats conservadors tenen preparades lleis que s'activaran tan aviat com el Suprem decideixi prohibir l'avortament sota qualsevol concepte. Uns quants més han anunciat que recuperaran lleis anteriors al 1973, i gairebé una trentena estan llestos per limitar moltíssim l'accés a la salut reproductiva. A l'altra meitat del país, els estats demòcrates, la cursa és precisament la contrària: treballen a contrarellotge per aprovar lleis i incorporar a les respectives constitucions esmenes que garanteixin el dret a l'avortament. En definitiva, tenir drets reproductius només dependrà del territori on es visqui.

El que significa tot plegat és que la fractura divisòria als Estats Units s'amplia encara més. I no només es tracta d'una divisió ideològica sobre la moralitat o la legalitat de l'avortament, sinó que té uns efectes molt més profunds, amb ferides i separacions cada vegada més grans en funció de la classe social i la raça. Si el projecte tira endavant com es preveu, les dones amb menys recursos i més discriminades no tindran cap opció per decidir si interrompen o no un embaràs no desitjat. Només les que tinguin prou diners per pagar-se viatges i estades als estats on es permetin els avortaments podran gaudir del privilegi de decidir sobre el seu cos.

Segons la base de dades sobre instal·lacions per avortar de l'economista Caitlin Myers, del Middlebury College, qualsevol dona nord-americana que vulgui avortar haurà de viatjar una mitjana de més de 200 kilòmetres fins a arribar a una clínica avortista. A alguns estats del sud més profund, com Louisiana, la mitjana s'eleva als més de mil kilòmetres només d'anada, segons el Guttmacher Institute.

La por de la Casa Blanca i els progressistes és que una probable il·legalització de l'avortament sigui només el tret de sortida d'una cursa per retrocedir en un munt de drets socials aconseguits recentment i que poden fer que els EUA tinguin un marc més propi de dècades enrere que no pas del segle XXI. "[El text] va més enllà de la preocupació pel dret a decidir [sobre el cos de la dona], perquè hi ha altres drets bàsics, com el dret al matrimoni i un ampli ventall de temes" que podrien estar en perill, ha alertat Biden.