El fons de pensions de la CASS ja no recuperarà mai els 48 milions perduts als anys 90

Andorra la VellaLa CASS no podrà recuperar mai els 48 milions d'euros que va perdre el fons de pensions per l'espoli patit durant els anys 80 i 90 sota la gestió d'Antoni Ubach. La Justícia espanyola ha donat per acabada l'última reclamació que feia la Seguretat Social a l'empresari espanyol José Manuel Rodríguez al qual se'l considerava el soci d'Ubach i que es va quedar una part dels prop de 50 milions d'euros que es van perdre de les reserves de les pensions. Al mateix temps també queda en no res la reclamació de 15 milions d'euros que Rodríguez feia a la Seguretat Social andorrana. Amb aquesta decisió es posa fi a dues dècades de vies judicials que no hauran servit per recuperar res.

L’empresari espanyol José Manuel Rodríguez va ser el principal acusat de l’espoli del fons de pensions de la CASS als anys 90 juntament amb l’exdirector Antoni Ubach. Rodríguez no es va presentar al judici que es va fer a Andorra i on Ubach va ser condemnat a nou anys de presó per un delicte d’apropiació continuada de cabals públics. Rodríguez, que sempre va acusar Antoni Ubach de ser el responsable, va saquejar els fons de pensions i, com no van poder jutjar-lo al Principat, la CASS va actuar contar ell a Espanya amb una acusació d’estafa a l’Audiència Nacional espanyola. I aquí entra una boira en què s’ha d’aclarir què va passar a causa d'una sèrie de sentències condemnatòries i recursos en què l’absolien fins que sembla, segons les fonts consultades, que la parapública va deixar de pledejar. Sempre s’ha donat per fet des dels antics gestors de la CASS que la culpabilitat de Rodríguez era manifesta fins al punt que el mateix empresari abans de l’inici del judici contra ell el 2004 va oferir 300.000 euros a la parapública si retirava l’acusació.

Dels 48 milions perduts del fons de pensions 8 són directament imputables a Rodríguez. L’exemple més escandalós correspon a l’espoli de l’empresa Bodegas Luis Megía. La CASS va adquirir l’empresa de Valdepeñas) i la distribuïdora de begudes Dicabesa i es va donar la gestió a Rodríguez i la seva empresa Collins SA. L’espoli era senzill de portar a terme. Rodríguez va posar a la junta de Bodegas Luis Megía les mateixes persones que al consell d’administració de la seva empresa (Collins). Només es van intercanviar els càrrecs. Els actius de la bodega, comprats amb al CASS, es passaven directament a Collins a preus ridículs. La compra i la venda la signaven els mateixos i la CASS anava perdent tot el que seguia injectant per anar tapant els forats. L’empresa va anar a la fallida i la CASS va perdre tota la inversió.

Rodríguez va utilitzar diferents mètodes d’espoli. Per exemple, un préstec d’1,3 milions d’euros a Ibercaja per retornar un deute personal i el crèdit es fa a nom de Bodegas Luis Megía. Quan es va executar el va acabar pagant el fons de pensions i, per tant, es va retornar amb el fons de jubilació. La sublimació possiblement sigui quan Rodríguez va exigir a la CASS que enviés 1,1 milions per pagar un deute que Bodegas Luis Megía tenia amb Collins. En aquella època, Collins podia comprar una finca amb avançament dels diners i avals de Bodegas Luis Megía, o sigui del fons de pensions, i al final pagava el fons de pensions. La documentació de l’epoca ha deixat perles. Un comptable va declarar un dels sistemes més originals. Collins va comprar quatre marques per un total de 3.000 euros (molt bones no devien ser) i l’endemà les venia a Bodegas Luis Megía, pagant el fons de pensions, per 300.000. Com qui comprava era el mateix que el que venia no calia ni ser original a l’hora d’espoliar la bodega. Es podien fer transferències de capital directa d’una a l’altre o demanar a Crèdit Comercial de France un préstec de 3,6 milions d’euros, fer-lo avalar a Bodegas Luís Megía i fer-lo pagar al fons de pensions. O comprar un magetzem a Getafe amb garanties hipotecàries i esperar que s’executessin els avals pagats pel fons de vellesa. Quan va tenir lloc el judici a l’Audiència Nacional espanyola contra Rodríguez, els mateixos directius d’Ibercaja van confirmar el model de saqueig.

Rodríguez sempre ha mantingut que ell simplement seguia les ordres que li donaven Ubach i el llavors director d’inversions de la CASS, Fèlix Zapatero.