Gairebé el 40% dels habitatges a Andorra són unipersonals

Andorra la VellaAndorra ha experimentat en els últims anys una evolució demogràfica que reflecteix tant la seva creixent obertura econòmica com els canvis en la seva estructura social. Amb una superfície de només 460 km², Andorra ha aconseguit una notable transformació des del seu aïllament al segle XX, passant de ser una nació amb una economia centrada principalment en l'agricultura i la ramaderia, a convertir-se en un important centre turístic i financer a Europa.

Un dels dades més sorprenents de l'últim informe del Departament d'Estadística del Govern d'Andorra és el notable augment d'habitatges unipersonals. D'un total de 39.271 habitatges al país, el 36,8% (14.451) estan ocupats per una sola persona, superant així per primera vegada els habitatges tradicionals formats per famílies amb tres, quatre o cinc membres. Aquesta xifra reflecteix un canvi de tendència en l'estructura familiar, en què els solters superen els nuclis familiars tradicionals. Els nuclis familiars representen un 32,8% del total, mentre que els de més de cinc membres sumen només un 5,3%.

Aquest fenomen d'habitatges unipersonals està vinculat a diversos factors. Un d'ells és la migració que ha tingut lloc en les últimes dècades, impulsada per la favorable política fiscal d'Andorra, que ha atret milers d'estrangers. El 2023, més del 50% de la població del país, estimada en uns 80.000 habitants, tenia origen estranger, amb una majoria de residents d'Espanya, Portugal i França. Aquest canvi ha estat positiu per a l'economia local, però també ha generat reptes, com la pressió sobre l'habitatge.

L'informe revela que la mitjana de membres per llar ha disminuït lleugerament, passant de 2,25 persones el 2023 a 2,22 el 2024. Tot i que aquesta disminució sembla mínima, planteja preguntes sobre si es tracta d'una variació puntual de la xifra o si marca l'inici d'una tendència més àmplia de reducció de la convivència familiar al país.

Les parelles continuen sent una de les formes de convivència més comunes a Andorra, representant el 25,1% dels habitatges (9.857). Tanmateix, el nombre de parelles amb més de dos membres continua en descens, i és destacable l'augment de les convivències en parella entre estrangers. El 65% de les parelles residents a Andorra estan formades per persones d'origen estranger, mentre que el 25,2% són parelles nacionals i el 9,8% són mixtes.

Pel que fa als matrimonis, el país ha experimentat un repunt en la taxa de nupcialitat, arribant el 2023 a la xifra més alta des de 2020, amb 387 unions. En la seva majoria, aquestes unions van ser contraïdes per parelles estrangeres (199), seguides de les mixtes (130) i les nacionals (58). Malgrat aquest augment, la taxa de divorcis també ha crescut, tot i que no supera els matrimonis, amb 223 separacions legals registrades en el mateix període.

En termes de distribució geogràfica, Andorra la Vella, la capital, concentra el major nombre d'habitatges, amb 11.000 residències, seguida d'Escaldes-Engordany (6.711), Encamp (6.399) i La Massana (5.315). D'altra banda, les parròquies amb menor quantitat d'habitatges ocupats són Julià de Lòria (3.928), Canillo (3.639) i Ordino (2.279). Pel que fa al creixement, Canillo destaca amb una ampliació del 48% en els últims anys, molt per sobre d'altres parròquies com Ordino (+15,5%) o Encamp (+13,2%).

Malgrat l'augment dels habitatges unipersonals i la gran quantitat d'apartaments turístics al país (46.790), el mercat de l'habitatge a Andorra segueix sent un tema de debat, ja que l'oferta d'habitatges per a residents (39.271) no sempre cobreix la creixent demanda, fet que ha contribuit a una pressió sobre lloguers i compres d'immobles.

La situació a Andorra reflecteix una tendència global cap a models familiars més reduïts i un canvi significatiu en les dinàmiques de convivència, amb un major nombre de persones vivint soles, el que comporta tant beneficis econòmics com nous reptes en termes d'habitatge i cohesió social.