Societat04/05/2022

Gairebé un de cada dos adolescents afirma haver patit bullying

Els psicòlegs clínics José Ramón Ubieto i Jordi Royo exposen la situació de l'assetjament escolar en el moment actual

L. G. / M. P. (ANA)
i L. G. / M. P. (ANA)

Andorra la VellaL'edifici Crèdit Centre ha acollit aquest dimecres a la tarda la conferència 'Bullying i ciberbullying: falses sortides que requereixen respostes adultes i col·lectives', organitzada per la Fundació Crèdit Andorrà, i que s'emmarca en el programa 'La salut al dia'. L'acte ha anat a càrrec del psicoanalista i psicòleg clínic, José Ramón Ubieto, i ha comptat amb la participació del director clínic d'Amalgama7 i psicòleg clínic, Jordi Royo, i la directora de la Fundació Crèdit Andorrà, Francesca Ros.

Durant la conferència, a la qual hi han assistit una cinquantena de persones, Ubieto ha posat en relleu que, malgrat que l'assetjament és una problemàtica que ha existit sempre, aquest ha anat canviant d'acord amb les èpoques i, avui dia, també ha arribat a les noves tecnologies, "fent que el bullying no s'acabi quan finalitza l'escola", sinó que "continua a través de les xarxes socials".

Cargando
No hay anuncios

En aquest sentit, ha definit l'assetjament escolar com "una cosa seriosa i que ens afecta a tots; no és només un problema de la víctima i l'assetjador", també hi influeixen altres figures com la posició que adopten els testimonis, qui "moltes vegades opten pel silenci", i dels adults, "pares o professors, indistintament". Ubieto també ha parlat sobre els possibles perfils de les víctimes asseverant que "no hi ha una figura nítida que sigui susceptibles de ser assetjada", tot i que ha afirmat que hi ha certes "condicions" que es repeteixen en un gran nombre de casos.

Conferència 'Bullying i ciberbullying: falses sortides que requereixen respostes adultes i col·lectives'

This browser does not support the video element.

Quant als assetjadors, "el punt de partida s'ha trobat en un impàs, i el bullying s'ofereix com una falsa sortida, en el sentit de prendre algú com a bot expiatori perquè pagui per totes les incerteses i totes les dificultats". D'altra banda, en referència a les víctimes, "és algú que no pot respondre a la intimidació perquè hi ha una coacció i una por molt intensa i, moltes vegades, perquè també hi ha un impàs, una situació personal o familiar que fa que no pugui".

Cargando
No hay anuncios

Entrant a les possibles solucions, Ubieto i Royo han manifestat que cada dia sorgeixen més "solucions" per minvar els volums d'assetjaments. Així doncs, el psicoanalista ha apuntat que l'estratègia bàsica és "ajudar al fet que cadascú identifiqui que és allò que no podem llegir de nosaltres mateixos", ja que, exposa, quan "les coneixen tenen la possibilitat de triar una altra sortida". Per la seva banda, Royo, ha fet esment de la nova 'Guia preventiva sobre l'assetjament escolar i el ciberassetjament: Mares, pares, docents i alumnes: el diàleg és possible', la qual pretén donar un cop de mà als nuclis familiars per gestionar aquesta mena de casos.

El director d'Amalgama7 ha assenyalat que perquè es pugui establir que hi ha un "maltractament entre iguals", és necessari que es donin, almenys, tres condicions. La primera, que sigui una agressió repetida en el temps, la segona, que hi hagi un desequilibri de poder que provoqui que la víctima no es pugui defensar, i la tercera, que l'agressor tingui la voluntat de fer mal.

Cargando
No hay anuncios

Royo també ha fet el punt sobre la situació a Andorra amb dades extretes de l'enquesta de convivència escolar, les quals mostren que quatre de cada deu nois i noies entre 10 i 13 anys diuen que experimenten por per poder arribar a ser víctimes de maltractament. Una altra de les estadístiques que ha posat sobre la taula ha estat que gairebé un 60% dels joves asseveren haver rebut insults, almenys, en una ocasió, i prop d'un 46% dels enquestats entre 12 i 16 anys, reconeix que ha estat maltractat per una o més persones. Respecte al ciberassetjament, un 10,7% afirma haver estat maltractat a través de les xarxes socials.

Per cloure, i com a conclusió, ha exposat que s'han d'incrementar els programes de prevenció per ajudar als nois i noies i a les famílies, ja que, siguin víctimes o agressors, "són menors que necessiten ajuda". "No podem caure en l'error de parlar de bons i dolents perquè aquests papers no són estables, ans al contrari, són dinàmics, per la qual cosa, persones que en un moment determinat han estat agressors, al seu moment havien sigut víctimes", ha assenyalat.