La genètica únicament no pot predir cap orientació sexual

BarcelonaUn ampli estudi científic ha descartat que es pugui pronosticar a través de la genètica el comportament sexual d'un individu i la seva possible atracció per les persones del seu mateix sexe, encara que no ha rebutjat definitivament la existència d'un "gen gai" que ho determini.

"(Hem) de resistir-nos a les conclusions simplistes, perquè els fenotips de conducta són complexos, perquè el nostre coneixement genètic és rudimentari i perquè tenim un llarg historial de mal ús dels resultats genètics amb propòsits socials", ha afirmat en conferència de premsa Andrea Ganna, investigador de l'Hospital Genètic de Massachusetts (EUA).

Ganna ha encapçalat l'equip científic del Laboratori Europeu de Biologia Molecular, a l'Institut de Medicina Molecular de Finlàndia, que va portar a terme l'estudi realitzat entre gairebé mig milió de persones i que va trobar que les variacions genètiques d'un individu no tenen per què pronosticar de manera significativa el seu comportament homosexual o heterosexual.

"Les nostres conclusions amplien el coneixement dels elements en el comportament homosexual", ha declarat l'investigador, que també dóna classes a l'Escola de Medicina de Harvard, alhora que insisteix a rebutjar les "conclusions simplistes".

Durant la conferència de premsa, Ganna ha evitat respondre en un o altre sentit si l'homosexualitat és una característica genètica o una opció de comportament.

L'equip internacional encapçalat per Ganna va examinar la informació genètica de més de 470.000 persones que van dir haver tingut un comportament homosexual.

Els autors van analitzar les respostes de l'enquesta i van dur a terme estudis d'associació de genomes en l'UK Biobank i la signatura 23andMe, que ofereix anàlisis genètiques al públic en general.

Però els investigadors no van trobar cap patró entre les variants genètiques que pogués usar-se per pronosticar o identificar de manera significativa el comportament sexual d'una persona, en el que hipotèticament s'ha donat per anomenar el "gen gai".

En un article relacionat, Melinda Mills, del Departament de Sociologia a la Universitat d'Oxford (Regne Unit), ha apuntat que "l'evidència que l'orientació sexual té un component biològic podria modelar l'acceptació i la protecció legal" d'aquesta conducta.

Del 4 al 10% dels individus als Estats Units donen compte d'algun comportament homosexual, per la qual cosa aquesta evidència, si n'hi ha, podria afectar "una proporció considerable de la població", afegeix Mills.

Molts gens amb efectes petits a les persones podrien contribuir en conjunt "a les diferències individuals en la predisposició al comportament homosexual", segons els investigadors que van descriure patrons genètics que són similars amb molts trets de personalitat, conducta i característiques físiques.

En l'estudi, només cinc variants genètiques van resultar vinculades "significativament" amb el comportament homosexual, i altres milers de variants aparèixer com involucrades, però en conjunt aquestes variants van tenir efectes petits que van quedar lluny de compondre un pronòstic, segons els investigadors.

Aquestes cinc variants inclouen una relació amb la regulació de les hormones testosterona i estrogen, així com diferències específiques de cada gènere.

"Quan els investigadors van combinar els efectes d'aquestes variants, l'impacte combinat va ser tan petit -menys de l'1%- que aquesta 'puntuació genètica' no podria usar-se de manera fiable per predir el comportament homosexual d'un individu", ha assegurat Mills.

"L'ús d'aquests resultats per al pronòstic, la intervenció o una suposada 'cura' (de l'homosexualitat) és totalment impossible", ha afegit la sociòloga especialitzada en la relació entre genètica i comportament.

En l'estudi van participar, a més, científics de Suècia, Holanda, Dinamarca, Austràlia, i diverses universitats dels Estats Units i el Regne Unit.