Gouyon: "La ciència no ha d’opinar sobre el que s’ha de fer i el que no"

Andorra la Vella“La ciència ha de posar-se preguntes, respondre a qüestions sobre com funcionen les coses, com són els humans o els animals, però no ha d’opinar sobre el que s’ha de fer i el que no”. Aquest és el parer del científic i professor Pierre-Henri Gouyon que es troba aquest dimecres al país com a convidat a la XVIII Jornada de les ciències, on intentarà despertar inquietuds científiques entre els estudiants i alhora apropar-los a la ciència, en el seu cas concret a la genètica, la biodiversitat i l’agricultura.

Creu que avui en dia ens allunyem de la ciència perquè “sembla molt difícil, demana esforç intel·lectual” i vivim en una època en què estem més avesats a fer-ne de físic que no pas de mental, i a més creu que el rol que estan tenint certs científics tampoc no ajuda a què la gent vegi amb uns altres ulls la ciència. Així, critica amb fermesa que alguns actuïn com si fossin “capellans” dient a la gent “el que està bé i el que està malament” i considera que el que no han de fer és “imposar-se, intentar convèncer a la gent” sobre el que han de fer o el que no. Hi ha d’haver, manifesta, una “invitació a la reflexió, al coneixement, i menys a la decisió”. D’aquesta manera, defensa que han d’apropar el coneixement a la ciutadania perquè després ella pugui prendre, lliurament, les decisions que cregui escaients.

L’expert destaca que no cal perdre de vista que alguns d’aquests científics estan finançats per empreses, la qual cosa els porta a defensar certs missatges com que “l’amiant no és perillós”, un argument que es mantenia ara fa uns anys. “Això és catastròfic per a la imatge de ciència”, conclou. A més a més, i portant-lo al seu camp, vol incidir en el missatge que hi ha hagut un “lligam molt estret entre la ciència i la política, especialment en el tema de la genètica”. En aquest sentit, recorda que aquesta base de la biologia va estar en les bases del nazisme.

En el camp de la genètica considera que els ciutadans han de poder rebre la informació per “comprendre el que passa”, tenint en compte que certes decisions que poden ser més o menys polèmiques sobre aquesta branca científica la prenen els polítics. Defensa, però, allò de bo que la genètica pot portar, per exemple per a la producció agrícola, amb “plantes que estiguin millor adaptades a l’entorn”, per “entendre” les qüestions lligades amb la biodiversitat o curar malalties. Es mostra crític amb la manipulació d’embrions humans i afegeix que cal tenir en compte que tot ésser humà “és el producte de la interacció entre els seus gens i l’entorn”, i alerta que avui en dia estem molt pendents dels gens i no tant del que ens envolta. En aquest sentit, lamenta que “deixem al mercat decidir amb què jugaran els infants” i aquests ho fan amb pantalles, quan tothom sap que això és dolent. De fet, ell creu que pot ser més perjudicial que la qüestió genètica.

Quant a la biodiversitat, destaca que els “éssers vius avui no poden ser els mateixos que ahir o que fa cent anys. La biodiversitat no és un estat estable, és una dinàmica en la qual constantment les coses desapareixen i es diferencien” i recorda que ara com ara el que caldria és que aquesta dinàmica sigui positiva, ja que no ho és. Hi ha coses a fer perquè això sigui diferent; en primer lloc, destaca, “limitar les nostres accions negatives, posar fre a la destrucció, fer una agricultura menys destructora, amb menys pesticides i insecticides, una agricultura que respecti la biodiversitat”. En aquest sentit, assenyala que el fet que s’hagi optat per cultivar una mateixa varietat en “milions d’hectàrees és catastròfic per a la biodiversitat” i per aquest motiu advoca per una agricultura “més intel·ligent” recordant que durant segles aquesta pràctica ha “produït diversitat”.

Aquestes i d'altres idees són les que l'expert difondrà entre els alumnes de diversos centres escolars i també en la xerrada que hi ha prevista per a aquest vespre a la sala d'actes de MoraBanc.