Catalunya vol prohibir el tabac en entorns escolars, terrasses i parades d'autobús

BarcelonaCap a la fi del fum del tabac a les entrades dels centres escolars i sanitaris, les terrasses de bars i restaurants i les parades d'autobús. El departament de Salut ultima una nova normativa que endurirà la llei del tabac vigent, aprovada el 1985, per reduir el consum d'aquest tòxic en espais exteriors considerats sensibles i minimitzar el nombre de fumadors passius. El conseller Josep Maria Argimon ha anunciat aquest divendres a TV3 que els tècnics del departament enllestiran el redactat en un termini breu de temps i que "en unes poques setmanes" s'enviarà al Govern perquè sigui aprovada. La previsió és que abans que s'acabi el mes d'octubre, l'executiu decideixi si accepta l'articulat i si el trasllada al Parlament, que l'haurà de debatre. Argimon confia que l'estiu de l'any que ve hagi rebut llum verda: "Estic convençut que hi ha un grau important de consens". La normativa legislarà el consum de tabac convencional, però també de cigarretes electròniques i altres dispositius.

Argimon ha considerat que qualsevol pas per impedir fumar en determinats llocs ha suposat un increment de les persones que han deixat el tabac, i ha assegurat que anar per aquest camí serà positiu per al conjunt de la societat, sobretot tenint en compte que la xifra de persones que abandonen aquest hàbit s'ha estancat els últims anys. Des de l'any 2017, ha dit, el percentatge de fumadors s'ha quedat entorn del 23% de la població, per la qual cosa cal donar "un impuls" des de l'administració perquè descendeixin les xifres. En el cas dels entorns escolars, la conselleria vol impedir que es fumi en el moment d'entrada i sortida dels alumnes. "És una mesura de salut. Les persones exposades al fum són fumadores passives, i que al País Valencià i a les Balears ja no es pugui fumar en terrasses no és nou", ha detallat Argimon en declaracions a RAC1, on ha explicat que la normativa seguirà tot el tràmit parlamentari i que se sentiran les veus de tots els grups.

L'estratègia també inclou l'oferiment de tractaments substitutius de nicotina a les persones amb rendes per sota dels 18.000 euros anuals que vulguin deixar de fumar. Es tracta d'un fàrmac que s'adhereix a la pell com un pegat, del qual es podrien beneficiar unes 600.000 persones. "Això sí que és pioner a l'Estat i ajudarà a deixar de fumar", ha dit Argimon. Aquesta mesura ja té data d'entrada en vigor: estarà disponible el gener del 2023, però per un temps limitat que les autoritats encara no han concretat. "El consum de tabac té un important gradient social i un percentatge important de persones que fumen tenen ingressos baixos, cosa que dificulta el seu accés a un tractament farmacològic, que pot arribar a superar els 300 euros de despesa, però que pot augmentar fins a un 80% les seves probabilitats d’èxit", subratllen des de Salut.

"Falta diàleg i anàlisi"

Argimon ha descartat que la norma tingui una voluntat “sancionadora” i ha subratllat que l’objectiu principal és impulsar “un canvi cultural”. Amb tot, l'anunci ha fet treure les urpes al sector de la restauració per la prohibició de les cigarretes a les terrasses, que, segons el conseller, ja es podria aplicar l'estiu que ve. El Gremi de Restauració ha reaccionat a l'anunci amb un comunicat en el qual defensa que prohibir el tabac a les terrasses "no respon a una demanda ciutadana" i ha acusat el Govern de crear un "problema artificial". També critica que es barregin els accessos a les escoles amb els espais d’oci a l’aire lliure, i veu "improvisada" la manera com el conseller ha fet pública la mesura: "Es troba a faltar diàleg amb els afectats i una anàlisi rigorosa de les conseqüències econòmiques que suposarà". També l'oci nocturn, a través de la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm), s'ha oposat a la mesura, que veu "contraproduent" per al sector. El secretari general de l'entitat, Joaquim Boadas, ha considerat en declaracions a Europa Press que aquesta prohibició farà baixar el nombre de clients i que el que es proposa "no aporta cap solució".

El conseller ha defensat, davant de la indignació dels dos sectors, que la decisió de prohibir fumar als interiors dels bars, el 2010, no va suposar una baixada de la clientela. "És un tema de salut. Dubto que la gent deixi d'anar a fer un cafè perquè no es pugui fumar. La gent que tingui necessitat de fumar s'aixecarà i anirà uns metres més enllà. Els primers dies costarà una mica, però anirem veient que la gent és cívica i té sentit comú", ha insistit. I ha remarcat que ja hi ha municipis, com Barcelona, que han pres decisions com decretar les platges espais lliures de fum. Els restauradors, però, neguen que prohibir fumar als interiors dels locals no tingui conseqüències i apunten que aquesta decisió va fer que es doblessin les terrasses per atendre la nova demanda. 

Lleis encallades

Fa cinc anys que Salut prepara una nova llei d'addiccions que substitueixi l'actual, que va entrar en vigor l’any 1985, per reduir la taxa de fumadors actius i passius. Abans de la pandèmia, el 2019, el Govern ja havia anunciat la voluntat d'endurir la llei antitabac per prohibir fumar als cotxes, les parades d'autobús, els campus universitaris o als centres comercials a l'aire lliure. La intenció de la conselleria, aleshores encapçalada per Alba Vergés, era tenir aprovada la norma el 2020 i anar més enllà del que regula la normativa vigent, però també la llei estatal, aprovada el 2010. "Fa molt de temps que hi ha consens que cal anar més enllà en les normes antitabac i s'hi ha treballat, però el canvi de legislatura va propiciar que el projecte es guardés en un calaix. És la història interminable: es va tornar a arxivar i mai era el moment d'aprovar-la", explica a l'ARA el catedràtic de salut pública a la UB i director de la Unitat de Control del Tabac de l'ICO, Esteve Fernández, que celebra que per fi les autoritats s'ho hagin pres seriosament i, a més, facin assequible un fàrmac car per deixar de fumar.

Segons l'expert, la nova norma permetrà fer menys visible el tabac i desnormalitzar-ne el consum. "L'anunci és molt bona notícia i hem de deixar de tractar la societat com a immadurs. La gent ho entendrà. La gent ja demana poder dinar a una terrassa sense el fum. I la llei no només protegeix la salut dels consumidors, també dels treballadors que estan exposats tot el dia", ha defensat, davant les crítiques dels restauradors. L'expert destaca que durant la pandèmia es va prohibir fumar a les terrasses si no es respectava una distància mínima de dos metres i ha subratllat que algunes comunitats, com el País Valencià o les Balears, l'han volgut mantenir. "Catalunya no ho va voler fer, però ara té l'oportunitat de fer-ho i obrir camí", ha afegit.

La catalana no és l'única normativa que està trigant més de l'esperat a veure la llum. El ministeri de Sanitat prepara des de l'any passat un Pla Integral contra el Tabaquisme per actualitzar la llei del tabac, però els treballs tècnics estan encallats des de fa diversos mesos. De moment, l'última mesura recentment aprovada pel govern espanyol en aquest sentit va ser finançar per la Seguretat Social el fàrmac per deixar de fumar Champix, però amb uns criteris molt restrictius. "Si la catalana estava en un calaix, l'estatal la tenen a la nevera. La llei antitabac espanyola és bona, però ha tocat sostre i cal renovar-la", diu Fernández.

La llei espanyola és de mínims: les comunitats autònomes les poden ampliar i endurir. Ara bé, hi ha aspectes que "no són clars" de regular, segons Argimon. Per exemple, el veto al consum dins de vehicles particulars: tot i que evitar que els ocupants d'un cotxe es considerin fumadors passius sí que formaria part d'un pla de salut pública regulat per Catalunya, fumar dins d'un cotxe també es considera una distracció al volant i els aspectes de seguretat viària són competència estatal. Malgrat que Argimon de moment descarta entrar a legislar aquesta qüestió, Fernández insisteix que les dues lleis són absolutament compatibles.