Andorra la VellaL'any 2021 no serà un any qualsevol en la carrera de l'atleta Pol Moya. Ha disputat els seus segons Jocs Olímpics i en acabar el curs, ha fitxat pel FC Barcelona, després d'una temporada on va arriscar amb un canvi d'entrenador i superar diverses lesions. Amb ell, abans d'una jornada d'entrenament a l'Estadi Comuna repassem com va ser la temporada passada i que n'espera de la vinent.
Quina valoració en fa del 2021?
Ha estat una temporada de canvi, perquè vaig començar a entrenar amb l'Arturo Martín, a Madrid, on estic vivint ara mateix. Sí que he tingut algun alt i baix, amb alguna lesió. Una en pista coberta que em va deixar sense poder competir i una a l'aire lliure que per poc em deixa sense jocs. Tret d'aquests dos contratemps, crec que hem salvat molt bé la temporada. Vaig poder fer la meva millor marca de l'any als Jocs Olímpics. Si et sóc sincer m'hagués agradat baixar la marca personal, perquè estava en condicions de fer-ho.
Què suposara aquest canvi de club?
A nivell d'entrenament, tot segueix igual. Entrenament i atletisme van per separat, així que en aquest sentit seguiré a Madrid amb el grup de l'Arturo Martín. Però el fet d'estar en un club de divisió d'honor, el Barça si no és el millor club d'Espanya és el segon, competint sempre amb el Playas. I intentaré aportar el meu granet de sorra en les diferents competicions que se'm convoquin.
Farà un calendari nou?
Aquí competia a la Lliga Catalana. Amb el Barça competiré també a divisió d'honor espanyola, i això canviarà en dos o tres competicions.
Quins reptes es marca aquesta temporada?
El gran objectiu són els Europeus a l'aire lliure. M'agradaria fer la mínima que dona classificació directa, que és 1.45.90, que ja és baixar de 1.46. A nivell de pista coberta, fer la mínima per al Mundial és molt complicat, però em marco fer marca personal en 1.500 i 800. La meva prova seguirà sent el 800, però sempre m'agrada fer alguns 1.500 en condicions per anar rebaixant el meu temps (aquesta setmana, quan ja s'havia fet l'entrevista, en Pol ha fet rècord nacional precisament en la prova dels 1.500).
Com va ser que va acabar als Europeus de cross?
Ha estat una novetat! No en feia des de petit, pot ser feia 5 anys que no en feia cap. Només feia el d'aquí d'Andorra, perquè era el de casa. És una prova que em costa molt. Per la meva forma de córrer i trepitjar, tinc un dèficit als turmells i em costa impulsar quan corro en superfícies que no són estables o dures com la pista. Aquí no tinc cap problema, però en camp a través em costa. Sobretot les distàncies llargues, com 10 quilòmetres, la veritat que surto molt de la zona de confort i d'aquí ve la broma que el cross et fa un home.
Que se n'emporta de la participació?
És una experiència positiva, S'ha de començar a donar visibilitat als relleus. Aquí vaig anar millor, perquè és un 1.500. I a veure si mica en mica s'animen més equips a córrer aquesta modalitat i no hi van només les grans potències com Espanya, França i Anglaterra. A veure si mica en mica va creixent i podem estar més a prop de la resta.
Han estat els seus segons Jocs. Com els ha viscut?
Han estat uns Jocs molt diferents, i no només per la pandèmia. Al ser els segons, ho vius d'una manera diferent. Estava més tranquil, no fa tant respecte... tot i que a mesura que s'acosta el dia de la competició, els nervis van en augment. Va ser una experiència inoblidable, com ho van ser també els primers Jocs. Vaig gaudir molt poder-ho compartir amb l'Adri un company d'equip que va fer cinquè. I veure si de mica en mica podem estar més a prop.
A llarg termini, quin objectiu es marca?
És evident que el que tenim al cap per als propers tres anys, es treballar per poder estar en les millors condicions i participar en Jocs Olímpics de París. Sens dubte, aquests Jocs són el gran objectiu marcat.