La guerra des de l'altre costat de la frontera

ChisinauLa guerra sempre té moltes cares. I la d'Ucraïna no n'és pas cap excepció. Una de les més desconegudes és la dels països fronterers, aquells que fan la gran acollida de refugiats dels països en conflicte, moltes vegades sense estar completament o gens preparats pels centenars o fins i tot milers de persones que hi arriben fugin de les bombes. És el cas de Moldàvia, un petit país de l'Europa de l'Est, amb els seus propis conflictes interns, i que té una de les fronteres més grans amb Ucraïna. Precisament, fins allí, s'ha desplaçat el fotoperiodista Dani Catalán, acompanyant l'expedició de l'ONG Educo, que en exclusiva per ARA Andorra, ens explicarà el seu dia a dia en els camps de refugiats moldaus.

El primer dels reptes va ser arribar fins a la capital del país, Chisinau. "Ha estat un viatge de prop de 24 hores" relata Catalán. L'itinerari seguit el va portar des d'Andorra fins a Barcelona i d'allí a Bucarest, amb un primer avió. "Aquí hem agafat un altre avió, d'aquells petitets amb hèlices amb el qual hem volat fins a Chisinau" recorda el fotoperiodista. En el primer passeig per la capital moldava Catalán narra que "pels parcs, hi ha moltes dones soles amb els seus fills. Nens petits jugant, i d'altres més grans, enganxats al telèfon, ja conscients de tot el que està passant buscant informació i molt probablement poder parlar amb els pares que han deixat a Ucraïna". Precisament, el fotoperiodista conta que "a vegades, hauríem de mirar més el que fan els nens i escoltar-los més. La meva filla, quan ha sabut on anava, m'ha omplert la maleta de peluixos perquè els doni als nens d'aquí que segurament els necessitaran més". Paral·lelament, els representants d'Educo s'estan reunint amb les ONG i autoritats locals que ja treballen sobre el terreny, per tal de valorar quina és la millor manera d'ajudar.