L'habitatge ja és la principal preocupació de la ciutadania

Sant Julià de LòriaLa manca d’habitatge i l’encariment dels preus, sobretot del lloguer però també de compra, és una situació que preocupa i que ja fa mesos que es palpa al país. I més des del moment en què el Govern va decidir tirar endavant en una llei específica per pal·liar la situació. Ara les dades de l’Observatori Social d’Andorra, corresponents al primer semestre d’aquest 2018, també ho confirmen a nivell estadístic. I a més confirmen que és un problema creixent entre la ciutadania. Al primer semestre del 2016 un 3% de la població esmentava el preu de l’habitatge com a principal preocupació, percentatge que va escalar fins al 8% al primer semestre del 2017. Pel que fa a aquest primer semestre, la progressió ja ha estat més important i és una quarta part de la població la que l’esmenta com a primera problemàtica. S’ha convertit, a més, en la més important, per sobre del trànsit (16%), les prestacions socials i pensions (14%), les infraestructures i equipaments (13,2%), els salaris (13,2%) i la política (11,2%). Fa un any el que més preocupaven eren les prestacions socials.

Els qui més pateixen per trobar un lloc on viure són els joves de 25 a 39 anys pel que fa al segment d’edat, i el personal administratiu i els treballadors qualificats pel que fa a la categoria laboral, ha explicat el director del Centre de Recerca Sociològica (CRES), Joan Micó. És de molt el problema que més ha pujat els darrers sis mesos, tot i que també cal recordar que abans de la crisi havia arribat a ser la preocupació principal del 51% dels enquestats, ha recordat Micó.

Si s’agrupen les principals problemàtiques dels ciutadans per temàtiques, la primera, amb gairebé un 31%, és la que té a veure amb el cost de vida (preu habitatge, salaris i nivell de vida car), fet que es relacionaria precisament, segons el director del CRES, amb l’augment que s’està vivint els darrers mesos en aquest sentit.

Amb tot, però, i en línies generals, es pot dir que la població del país viu una mica millor que fa sis mesos. O aquesta és la sensació. Un 48,7% dels enquestats defineixen la seva situació com molt bona, pel 43,3% que ho deia fa un any. I un 20,5% diu que és millor que fa un any, pel 16,9% del 2017.

A nivell nacional, el 37,6% diu que la situació d’Andorra és molt bona, quan fa un any ho deia el 29,3%. Els més optimistes són els que tenen més estudis, els directius, els propietaris i els professionals i tècnics i els hotelers. Un aspecte que ha volgut subratllar Micó tenint en compte que aquests perfils eren també els més pessimistes durant la crisi.

Un col·lectiu que no aixeca el cap

També dins de l’Observatori, el CRES ha reservat un apartat per elaborar dades sobre l’indicador de privació material severa, per establir també una comparativa amb els països veïns i amb anys anteriors. Es tracta de preguntes relacionades amb la privació material de certs béns de consum i activitats pròpies de la societat actual. S’ha preguntat a l’enquestat aspectes com si es té ordinador a casa, connexió a Internet, cotxe, si pot mantenir una temperatura adequada a casa, si pot marxar de vacances, si pot comprar carn, pollastre o peix, o si pot assumir una despesa imprevista. Evidentment, en línies generals són respostes majoritàriament afirmatives: el 86,3% té ordinador, el 84,4% té cotxe, el 85% pot marxar de vacances una setmana o el 71,7% pot fer front a un imprevist de 400 euros. Ara bé, i pel que fa a les respostes negatives, estem parlant d’indicadors “una mica pitjors” que els del 2016, darrera vegada que es va buscar aquest indicador.

Preguntat per aquest punt, Micó ha reconegut que els ha “sobtat”, i que constata que, malgrat que en línies generals hi ha la percepció que s’està sortint de la crisi, hi ha un col·lectiu que “continua en una situació delicada”. Serien majoritàriament jubilats, dones i persones amb professions no qualificades. Un fet que s’hauria d’analitzar però que pot venir donat també pel fet de l’encariment del cost de la vida, habitatge inclòs.

Amb tot, l’indicador de privació material severa, que es fa agafant el nombre de persones que no es poden permetre quatre dels sis ítems preguntats, mostra un percentatge del 4,6% sobre el total. I si es compara amb dades d’Europa (en aquest cas amb resultats del 2016), el de França és del 4,4, el d’Espanya 5,8, Portugal 8,4 i Itàlia 12,1.