Àlex Puig: "He gaudit cada escena, cada moment vital, i també cada procés editorial i de presentació, però per mi és un bon moment per plantar-me"

S'acosta Sant Jordi i de mica en mica anem coneixent novetats literàries d'autors del país. És el cas de l'escriptor Àlex Puig que aquesta tarda presenta a l'FNAC Andorra el seu darrer llibre "La batalla de Mouseburgo", la tercera entrega dels "Guardianes del Okan" on el lector s'endinsa en un món de màgia i misteri. Amb aquesta tercera entrega, l'autor ens confessa que es planta i que amb el darrer llibre s'acaba la història. Hem parlat amb ell per saber-ne els motius i quines seran les possibles aventures del futur.

Aquesta tarda fas la presentació del teu darrer llibre a l'FNAC Pyrénées, però va més enllà d'una presentació, com la planteges?

Doncs penso que sempre fem el mateix, presentem el llibre i es transforma en un acte "egocèntric" en el que no compartim res més que la nostra creació (recordo a Paco Umbral i Mercedes Milà i el mític: "jo he vingut a parlar del meu llibre"). La idea és anar més enllà: aprofitar la presentació per poder fer un regal a nous escriptor que volen escriure, començar la seva carrera i, moltes vegades, no saben per on. Donar una petita eina més.

"La batalla de Mouseburgo" és la tercera entrega de la saga "Guardianes del Okan", tinc entès que amb aquesta tercera entrega et plantes, n'estàs convençut d'això? Per quin motiu?

Absolutament convençut. És una bona trilogia, una bona saga i un bon univers. M'ho he passat molt bé imaginant les històries de Leana i els seus amics, els problemes a superar, els obstacles, els enemics. He gaudit cada escena, cada moment vital, i també cada procés editorial i de presentació, però per mi és un bon moment de plantar-me. És la mesura perfecta de torrada i mantega, ni massa, ni massa poca. Ara em toca explorar nous universos, nous llibres, nous personatges...

Tenies previst des de l'inici que els "Guardianes del Okan" consistiria en una trilogia o tot ha anat sorgint sobre la marxa?

Estava planejada des del principi. En el seu moment, em vaig asseure davant de la Leana, i vam estar parlant, i amb la seva cara de ratolina valenta em va parlar molt clar: tres i no més. I va quedar signat amb Okan. Tres són les parts d'una història: inici, nus i desenllaç, i cada una d'elles està molt clara a la saga, i a l'hora, a cada un dels llibres. I com que soc un escriptor del tipus arquitecte o estructurat, m'agrada tenir tot molt clar des del principi, després els personatges fan el que volem...

Quines dificultats té fer o millor escriure una trilogia?

Enfrontar el repte de tres llibres esdevé un tema de treball, no és una altra cosa. Treball, agenda i objectius. Si tens clara la teva productivitat, tens una trama ben estructurada abans de posar-te a escriure, i quin és el tema principal que vols tractar, la resta és només paciència i molt treball. Pels escriptors més creatius és un repte més complicat, almenys si no agafen notes, si no tenen clares les escenes, els capítols, els punts de gir, els conflictes i obstacles, el clímax... de tot això en parlem al workshop d'aquesta tarda: crea trames poderoses. 

D'on sorgeix tota la història? D'on t'has inspirat?

Volia escriure una història de superació personal, de lluita interior i creixement. Un camí de l'heroi contra els elements, i sobretot, una història que inspirés als joves, i no tan joves, amb un missatge molt clar: pots aconseguir tot allò que vulguis si confies en tu mateix. Donant-li moltes voltes a la idea, vaig pensar que els ratolins estan a sota de tot de la cadena alimentària, són petits i fràgils, semblen covards i sempre estan amagant-se i corrent. I llavors va ser un "eureka", i va sortir la pregunta: i si els protagonistes ho tinguessin tot en contra? I si fossin petits per fora, però gegants per dins? I va néixer Leana, la darrera de les Guies de l'Okan.

 Quin feedback has obtingut i estàs obtenint de tot plegat?

Doncs estic molt content. La saga està agradant i enganxant molt a tots, sobretot als grans, i això és un gran èxit, perquè la història està escrita per joves i per adolescents. Ha estat una sorpresa de vendes per internet, en un sol dia més de 300 llibres a Mèxic, tota una sorpresa per un escriptor petit com jo.

 Ara que s'acosta Sant Jordi, alguna recomanació a fer?

Que no comprin per la portada, que sigui el cor qui decideixi i que apostin per escriptors petits i, sobretot, que donin una oportunitat a l'interior. Que es converteixin en pirates i s'aventurin a descobrir tresors. Moltes vegades per una mica menys que un best-seller editorial, o un gran nom d'autor consagrat, pots trobar una joia a les llibreries, i sovint, no estan a les primeres prestatgeries, sinó ben amagats, inclòs soterrats entre altres.