"És molt important no oblidar-se de parpellejar”: l’ull sec, una pandèmia silenciada, amb molta afectació a Andorra

Escaldes-Engordany“Parpellejar, és molt important no oblidar-se de parpellejar”, aquest és un dels consells, a priori el més senzill de complir, que dona l’oftalmòleg alemany resident al país, especialista en cirurgia refractiva i director mèdic del centre fins ara anomenat Vallmedic Vision, Ludger Hanneken. Segons l’expert, hi ha 400 milions de persones al món que pateixen d’ull sec, una malaltia ocular “molt molesta i amb la qual s’ha d’anar amb molt de compte”. Dissortadament, Andorra compleix la majoria de requisits que afavoreixen l’aparició d’aquesta patologia, especialment, el del clima sec. Però també la pol·lució i els mals associats a l’edat i a la vida moderna, com la dependència a les pantalles d’aparells electrònics. “Tinc pacients amb 16 i 17 anys que en pateixen perquè sempre estan mirant els mòbils, a vegades, quan miren la pantalla, molts pacients s’obliden de parpellejar, perquè estan concentrats en allò que llegeixen. Per això cal no oblidar-se de parpellejar”. Una recomanació que pren rellevància després que en els darrers mesos moltes persones s’hagin hagut de passar al teletreball.

Quins són els símptomes? “Normalment apareixen molèsties, sensació de picor, com de tenir farina als ulls de manera continua... és cada cop més freqüent pel clima sec i darrerament també pel teletreball”. I els tractaments? “L’ull sec no s’opera, es pot tractar amb fàrmacs. Existeixen tècniques per a pacients amb patologies molt greus, però normalment no requereix intervenció. Es tracta amb gotes, amb gel i també hem desenvolupat una tècnica amb un aparell anomenat IPL, que és una llum especial, i amb impulsos de calor. Cada cop hi ha solucions millors per tractar aquesta patologia”.

Hanneken atén l’ara.ad des de la clínica escaldenca que fins ara es coneixia com a Vallmedic Vision, i que en breu canviarà els rètols per passar-se a anomenar IMO Andorra, fruit de l’adquisició per part del grup espanyol IMO Grup Miranza, propietari de les reconegudes clíniques dedicades a la micro cirurgia ocular. De fet, un altre oftalmòleg de renom, el dr. Borja Corcóstegui, fundador i director d’IMO Barcelona, acompanya Hanneken durant l’entrevista.

Aprofitant l’avinentesa de tenir dues eminències en el camp de l’oftalmologia repassem algunes altres dolències associades a la vista i parlem d’I + D. Per exemple, Hanneken també és especialista en la cirurgia més freqüent al món, que és la que intervé les cataractes, que sorgeixen quan la capacitat de la lent o de la càpsula del cristal·lí de l’ull impedeix el pas dels rajos de llum. Alguns dels símptomes associats a aquesta patologia són un canvi en la graduació, la fotofòbia, molèsties amb la llum, enlluernament -per exemple quan es condueix de nit i molesten els fars dels vehicles que van en direcció contrària-… “Es tracta amb una de les cirurgies més freqüents avui dia que és la cirurgia de cristal·lí, i que serveix tant per a les cataractes com per als defectes refractius, com la miopia, la hipermetropia o l’astigmatisme”, explica el doctor.

A partir de quina edat s’ha aprofundir en les revisions oculars? “Quan necessites ulleres per veure-hi de prop és molt important fer una revisió ocular més exhaustiva per fer un diagnòstic acurat i actualitzat, així com també durant la infància, com ja fan a les escoles amb els nens, per diagnosticar ulls ganduls. Els nens, si no han tingut cap signe que indiqui que tenen alguna malaltia ocular, abans dels 3 anys se’ls fa un examen oftalmològic. Si no tenen res, fins els 40 anys, quan comença a fallar la visió de prop és quan s’ha de revisar més profundament la pressió, el cristal·lí i el nervi òptic. I també quan els nens acaben les escoles, després dels exàmens, és quan en edats primeres és més necessari consultar-se”, respon el doctor Corcóstegui. I afegeix el doctor Hanneken: “En el cas de la cirurgia refractiva és important ampliar una mica aquest marge d’edat, perquè hi ha solucions: podem operar a partir dels 18 o 20 anys amb làser i amb diferents tecnologies. Més endavant poden aparèixer problemes com la presbícia, la vista cansada, avui dia tenim molt bones solucions per operar. I a partir dels 60 anys, amb pacients de desenvoluparan cataractes, també se’ls pot tractar”.

S’arribaran a popularitzar els preus per aquestes intervencions de manera que no calgui demanar un crèdit per deixar de dur ulleres o lentilles? “Una cirurgia refractiva és la manera més econòmica de corregir un defecte refractiu, perquè normalment és una cirurgia i després el problema està resolt. Hi ha càlculs que mostren que si sempre necessites lentilles o ulleres, al final, el procés és més costós. Avui dia, hem arribat a un punt que l’única barrera per no operar-se és la por. I això també s’ha d’explicar, perquè amb les lentilles, per exemple, el risc d’infecció ocular és més gran que el que se’n deriva de l’operació. Les lentilles toves sobre la còrnia fan que a vegades no notis si tens una infecció, i aquesta pot anar creixent”, argumenta el doctor Hanneken, per afegir que “amb la vista cansada, per exemple, pot acabar passant que, entre exàmens oculars i canvis d’ulleres, t’acabis gastant més diners que el que et costa la intervenció”. Hi ha por per operar-se? “Hi ha reticències, però cal saber que avui operes i demà ja hi veus. A Andorra fa 8 anys que es fan aquet tipus d’operacions, amb làser, que és el millor sistema que hi ha. És una cirurgia senzilla i amb molt èxit”.

L’aliança amb Miranza farà créixer la plantilla d’experts en microcirurgia ocular d’IMO Andorra? ”Sempre hem ofert els nostres serveis a tota la població, però ara, amb aquesta aliança amb l’IMO podem oferir-los d’una manera més especialitzada, amb oftalmòlegs que es dediquen a subespecialitats com glaucoma, retina...”, explica Hanneken. Corcóstegui afegeix: “Ens van dir que hi havia una clínica a Andorra que estava molt ben instal·lada i ben dirigida. Vam visitar-la i vam constatar que l’equipament estava molt bé. Ara hem dut els especialistes que calien i podem oferir uns serveis més complerts. El doctor Hanneken és expert en refractives, cataractes, ulls secs... i les altres especialitats les cobrim amb gent de Barcelona que vindrà aquí a ajudar”. És previst que, en funció de la demanda de feina que hi hagi, dos especialistes s’incorporin al centre andorrà.

Preguntat per la recerca en el món de l’oftalmologia i quin seran els avenços que properament fan millorar la qualitat de vida de les persones, Corcóstegui respon: “La cirurgia sempre avança. És lluita molt contra la ceguera, perquè invalida força les persones. Amb la còrnia hi ha tècniques especialitzades molt avançades i n’hi haurà més, amb còrnies artificials; amb el glaucoma estan molt dominades les vàlvules noves i tots els sistemes electrònics de control i de diagnòstic; amb la retina també, a Barcelona ja s’han fet implants. Estem al principi d’una carrera que d’aquí 50 anys, jo ja no ho veuré, estarà assentada. Són assajos que requereixen temps, però hi haurà molts avenços, tant tecnològics com biològics, amb les cèl·lules mare. Perquè on més ha avançat la ciència en cèl·lules mare és amb els ulls, perquè és un òrgan relativament fàcil de tractar amb aquesta tècnica. Estem investigant amb la teràpia gènica. Tenim un grup que funciona molt bé i tenim en marxa molt assajos d’investigació”.