La inclusió social i els ERTO: el temor de perdre la feina amb la pandèmia

Andorra la Vella"Podem ser els grans perjudicats d'aquesta crisi". Així ho posa de manifest el director de serveis sociolaboral de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, Oscar Fernández. I és que tem que l'empresa i&i serveis, que depèn de la fundació i que és la primera d'inclusió social del país, vegi reduïda la feina que els donen i que les empreses tampoc no optin per contractar persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental. D'aquesta empresa depenen 90 persones, 60 de les quals treballen a la seu d'i&i serveis a Sant Julià de Lòria i altres trenta en diferents empreses del país fent tasques administratives, de cuina o de neteja entre d'altres. Quan la crisi sanitària va esclatar les que en depenen directament "van ser enviades a casa cobrant" i pel que fa a les altres es va negociar amb les empreses on treballen perquè també seguissin aquesta directriu. La represa de l'activitat ha fet que molts ja hagin tornat a la feina i aquest dimarts vinent, els que treballen directament a i&i serveis també començaran a incorporar-se de manera esglaonada.

Fernández explica que l'empresa ofereix feines de missatgeria i reciclatge: repartiment de cartelleria i publicitat; missatgeria postal i paqueteria; recollida i reciclatge de piles o manipulat i ensobrat de documents, entre d'altres. També tenen un servei de càtering. Es fan feines de destrucció de documents i també elaboren articles promocionals i de regal. Aquesta darrera feina és la que es feia abans al taller Xeridell i hi treballen entre vuit i deu persones. Fernández destaca que abans de la crisi "estava funcionant molt bé" i reivindica que un dels "punts forts" d'aquest servei és que elaboren objectes que poden anar "de les tres a moltes unitats". A partir d'ara, es mostra a l'expectativa de veure quin volum d'encàrrecs poden rebre. I pel que fa al servei de destrucció de documentació, ocupa tres persones i la previsió és que pugui ocupar-ne una més ja que la voluntat "és tenir màquines més potents" i, per tant, poder captar més clients. La branca, però, que creuen que patirà més serà la de càtering, en el que treballen dues persones a la cuina i dues més per a fer els serveis. De moment, aquestes persones no s'incorporaran de manera immediata i s'està a l'espera de veure els encàrrecs que els puguin arribar.

Fernández destaca que aquestes persones cobren el salari mínim i que, especialment en el cas d'aquelles que treballen en empreses externes, pot ser complicat que les puguin mantenir havent de fer front al salari en aquest moment de crisi, la qual cosa els preocupa. Davant d'aquest fet, reivindica que aquestes persones "han de lluitar el doble" i que per a ells la "feina és un pilar fonamental de les seves vides". Per això, no abaixen els braços i manifesta que tenen "propostes molt imaginatives perquè si ens cau una feina en puguem fer una altra". Per això, ja s'ha iniciat una roda de contactes amb els comuns per veure si les botigues Carisma, que també ocupen persones amb discapacitat o malaltia mental, poden comptar amb més locals i així es poden generar més llocs de treball. I també s'avalua crear "més serveis" com per exemple brigades de neteja de boscos. "Cal estar atents a les oportunitats", destaca el responsable del programa.

A més, manifesta que confien en "la responsabilitat social" de les empreses i també en què el "Govern incentivi" la contractació. En aquest sentit, destaca que per a les empreses, a banda d'estalviar-se la part de la CASS, tenir una persona amb discapacitat o malaltia mental a la plantilla "els genera més bon ambient". En aquest sentit, incideix tant "en la part tangible com en la intangible" i fa una crida a què els empresaris i també els particulars provin la feina que fan.