Josep Majoral: "En infraestructura i grans inversions Sant Julià s'ha anat quedant enrere"

Sant Julià de LòriaJosep Majoral arriba a l'equador del seu primer mandat com a cònsol de Sant Julià de Lòria amb optimisme, complint amb les promeses electorals i treballant per revitalitzar la parròquia. En dos anys l'equip comunal ha aconseguit reduir significativament el deute del comú i impulsar una reformulació de Naturland per tal que comenci a generar beneficis en els propers anys.

Quin balanç fa d’aquests primers dos anys de mandat?

Penso que el balanç és positiu. Si ens basem en el nostre contracte amb l'elector, què és el programa electoral, en aquests dos primers anys tenim un 80% dels punts ja implementats o en curs. Per tant, tot i una Covid que ens ha fet perdre molt temps quant a l'execució del programa, el balanç és positiu.

Quins projectes falta executar d'aquest 20% restant?

Hi ha diverses idees en general que faltaria acabar de complementar amb el projecte corresponent. A títol d'exemple, parlàvem d'involucrar la ciutadania en la presa de decisions pel que fa a l'embelliment de diferents punts de la parròquia. Això encara no s'ha fet. Hi ha diversos punts que no s'han fet i l'excusa, si és que ho pot ser perquè encara ens queden dos anys al davant, és que el contacte amb la ciutadania arran de la Covid s'ha frenat molt. Fer un procés participatiu amb una Covid no és tan evident i podria ser un dels elements pels quals no s'han engegat. Està previst fer-ho aquest any i l'objectiu és acabar de complir amb el programa d'aquí a dos anys.

Quin 'feedback' està rebent per part de la ciutadania des que va començar el mandat?

La informació, sigui en el format que sigui, a través de reunions de poble, de bustiatge o per les xarxes socials, la ciutadania l'agraeix. Que els informis i els hi expliquis el que vols fer i perquè ho vols fer ho agraeixen. És un dels punts que portàvem en el programa i penso que ja es pot donar per complet. Seguirem treballant en la transparència, la informació, el diàleg... Penso que ho estem complint llargament i el retorn és positiu. Ells mateixos t'ho diuen, i d'això es tracta.

Com ha estat el treball amb la minoria durant aquests dos anys? Ha trobat a faltar propostes per part davant les crítiques als projectes que puguin impulsar?

Des del minut zero, i així va quedar palès en el primer discurs que a títol de cònsol vaig fer el dia del jurament, ja vaig estendre la mà a la minoria de manera conjunta. No només els hi vaig estendre a la mà, sinó que es va traslladar en fets posant-los a totes les comissions i a tots els consells d'administració. La voluntat per part d'aquesta corporació és treballar de manera conjunta. A Sant Julià no ens podem permetre avui fer política sinó que el que hem de fer entre tots és gestió i aportar idees, sigui des de la minoria o des de la majoria. És un concepte que compartim plenament amb els membres de Desperta Laurèdia. S'han explicat les coses i s'han discutit, però no va més enllà d'això. Al final s'ha generat una manera de treballar dins de la cordialitat. Tenen i necessiten el seu espai polític, però em quedo amb la voluntat de treball, de voler fer avançar la parròquia per les dues parts, la cordialitat en el treball i, més enllà d'això, evidentment, som rivals polítics.

Fins a quin punt ha millorat la mobilitat per Sant Julià amb el tram del vial?

Com aquell que diu ja no ens recordem d'abans de la pandèmia. Quan no teníem cues ens enfadàvem perquè faltaven turistes i estaven les fronteres tancades. Ara que s'han obert, quan agafem un pont està tot col·lapsat, amb o sense nou vial. La veritat és que si em diguessis: ha millorat o no? Et diria, jo crec que una mica ha millorat. És la solució? No. Tinc clar que no és la solució.

Recentment deia que ara mateix no és el moment de tirar tota l'obra endavant, com tampoc ho poden ser altres projectes programats en altres punts del país.

Ara mateix no és moment de fer grans inversions per diverses raons. La primera perquè estem patint una crisi sanitària que comporta el que comporta, també en l'economia. Per tant, crec que s'ha de gestionar amb molta cautela i amb molta prudència. És a dir, fer calaix pel que pugui venir. Després hi ha un altre factor que penso que s'hauria de tenir en compte, o almenys nosaltres així ho estem fent, què és el sector de la construcció. No deixa de ser un sector important en el Principat, i avui està fins a dalt. Falta personal, hi ha molta obra privada, s'està construint molt i, per tant, quan l'administració treu a concurs públic una obra de certa envergadura el que estàs fent és posar més obra al mercat i fer encarir el preu de construcció. Penso que això s'acabarà, la construcció que tenim avui agafa el mirall del 2008, i crec que estem tornant a fer el mateix. Penso que això s'ha de preveure, ja que és en el moment quan tot s'aturi que l'administració ha de treure obra pública per intentar mantenir l'economia i els llocs de treball. Amb aquests dos conceptes ja hi ha prou per dir que l'obra de Sant Julià no és prioritària avui, però si no ho és aquesta, no ho han de ser moltes altres.

S'ha aconseguit retenir turistes a Sant Julià?

Si et digués que des que estem aquí, això funciona bé, t'enganyaria. La veritat és que tot continua igual. Potser hem fet un petit avenç que és que durant el mes de febrer farem una presentació d'un pla de dinamització turística de la parròquia. Hi ha un punt que parla d'un tema de senyalització. És una gran evidència. En cap moment des de la duana fins passada la parròquia indiquem el centre de Sant Julià de Lòria, no hi ha cap senyalística que indiqui al turista que hi ha alguna cosa a veure o visitar. Queda clar que hi ha manca d'informació. Hi ha molta, però en tot cas no hi ha de Sant Julià de Lòria, i és un dels punts que segurament intentarem d'incidir amb el Govern.

Quina és la situació actual dels comptes del comú?

L'objectiu d'aquesta corporació era no generar més deute al comú des del minut zero. No només ha estat així sinó que el que hem fet ha estat reduir-lo. Avui dia estem en una situació d'un 130% sobre el sostre d'endeutament. Quan vam arribar aquí estàvem prop del 160%, i això és fruit d'estrènyer-nos el cinturó. Ens hauria agradat fer més obres, però la consciència ens porta a deixar un comú sanejat i la possibilitat que quan sigui necessari puguem fer inversió i generar economia a la parròquia. És important que en els dos tancaments que estem fent, estem tancant amb un superàvit. En el primer 1,6 milions, i en el tercer trimestre estem a un milió i escaig de superàvit. Els pressupostos és un dels punts en els quals dediquem molts esforços.

No han fet grans inversions, però estan sent una de les parròquies més actives.

Són dos conceptes diferents i els dos són necessaris. La dinamització de la parròquia al voltant de la cultura o l'esport és relativament fàcil perquè tenim una parròquia molt activa quant a entitats. S'intenta fer les dues coses, la part dinàmica del que és cultura i esport, i després hi ha les grans inversions. Al final t'adones que a Sant Julià, amb gran infraestructura i amb grans inversions ens hem anat quedant enrere. No tenim ni un aparcament gran. Tenim el de la plaça de la Germandat i del Camp de Perot, la resta són aparcaments llogats. Potser el que comença a tocar és fer un aparcament vertical. La part alta del poble també és una zona que està més marginal. Ara adjudiquem una plaça que costarà prop del milió d'euros i que persegueix la dinamització d'aquesta zona i donar-hi la volta. Si no fas aquestes inversions, continues sense espais públics i sense poder dinamitzar la parròquia.

Què s'ha fet al parc d'animals de Naturland?

A la zona on hi havia tots els animals, concretament a l'edifici dels ossos, el que s'ha fet és una zona pel Club d'Esquí perquè puguin tenir un espai més gran. S'ha posat una zona d'hípica i el lloguer dels esquís. De moment no s'ha fet res més. Continua havent-hi el Planell d'Esquí de Fons, i la zona on hi havia els llops, de moment no s'ha fet res més.

A banda del parc d'animals, què més cal eliminar del parc perquè es pugui revitalitzar?

De moment el que s'ha fet és treure el parc d'animals perquè no funcionava econòmicament i socialment també era un problema. El Tobotronc funciona i no es toca. Les pistes d'esquí de fons s'estan potenciant i fins i tot s'està treballant en un projecte per a l'homologació de les pistes per poder-hi fer campionats europeus. Ja vam tenir l'any passat un campionat del món de triatló, i tornem a tenir-lo aquest any. El que s'ha fet és potenciar i donar força a l'esquí de fons perquè creiem que ha de ser un dels pilars del projecte. La restauració ha passat de no funcionar a generar un benefici important dins de la globalitat del parc.

Ara estan treballant en la reestructuració de la part financera. En quin punt es troba?

La part positiva del projecte avui és, per fer-ho gràfic, que arribar al matí, obrir la porta, treballar tot el dia i tancar, genera, al cap de l'any, molt poc benefici, però no genera pèrdues. Això és molt important. Que comencem a funcionar durant tot l'any i no perdem diners ja és molt rellevant. On tenim el problema avui és amb el retorn del deute. La motxilla que portem. Aquest retorn de deute és el que ens està costant molt, i per això el pla de reestructuració financera. La idea és allargar els terminis al màxim possible, entre altres coses molt tècniques. Aquest pla de reestructuració financera ens hauria de permetre que a finals de mandat la societat ja passés a no generar pèrdues. Això ens dona oxigen per poder continuar endreçant, treballant i millorant tot aquest projecte.

En aquest sentit, quines són les previsions de creixement econòmic pels propers anys?

Les previsions hi són. Fins a la data d'avui no només s'han complert sinó que s'han millorat, tot i haver-hi una pandèmia. S'ha reduït el nombre de visitants, però s'ha augmentat molt el tiquet únic per visitant de despesa mitjana. Hem passat de 10 a 27 euros. Hem reduït molt el nombre, però hem pujat molt la despesa per visitant. Això és un tema de la millora de la qualitat, d'anar canviant el 'target' i possiblement també d'un millor servei.

Pel que fa a la revisió del POUP, deia que havia de ser un pla diferent. Com s'estructurarà?

La revisió del pla d'urbanisme encara no ha començat. Estem parlant amb alguns tècnics per explicar el què volem perquè ens puguin presentar ofertes. Van sortir dos concursos públics que van quedar deserts, però ben aviat tindrem l'equip ja contractat i començarem a treballar en això. Quines són les voluntats de la corporació? No anar a tocar elements essencials com podria ser la volumetria. No anirem a perjudicar cap propietat privada en aquest sentit. El que sí que volem és introduir elements nous en el pla que vagin en el sentit mediambiental i de menys despesa energètica. Això són elements que demanarem l'equip que hi pensi i que hi treballi.

En quin punt es troben les urbanitzacions inacabades de la parròquia? La mesura d'executar obra de forma subsidiària està tenint bons resultats.

S'ha iniciat un camí llarg i penso que era el moment. Hem sentit a dir que a Sant Julià és l'única parròquia que no es veuen grues i això és cert. Tenim una problemàtica important que són les urbanitzacions privades inacabades i, per tant, no entregades al comú i no s'hi pot construir. És un sòl urbanitzable, no consolidat. El comú va fer una ordinació perquè pogués agafar la iniciativa d'acabar les urbanitzacions i passar la factura als propietaris. Ja estem a punt d'acabar la urbanització de la Font de la Vall, hi havia dos propietaris que no estaven d'acord en acabar el carrer i arreglar-lo i va ser el comú qui va agafar les regnes. Aquell carrer ben aviat passarà a ser públic. Recentment, hem fet una altra reunió amb la urbanització de la Caubella i la voluntat del comú és la mateixa. També ens vam reunir amb els veïns de Certers. En tot cas, el comú té la voluntat d'ajudar allà on pot ajudar. És complicat perquè hi ha moltes urbanitzacions que ni tan sols coneixem els propietaris, a falta del cadastre, però intentarem tirar endavant totes aquelles que siguin possibles.

Desperta Laurèdia discrepa de la possible ubicació de la residència universitària al Prat Gran.

El que és evident és que Sant Julià no té pistes de neu, no té grans masses d'esquí alpí, no té comerç com pot ser una avinguda Meritxell o Carlemany, i nosaltres veiem que l'únic pol en el qual es pot desenvolupar la parròquia és al voltant dels coneixements. A partir d'aquí s'està treballant molt fort. Des que hem arribat al comú, tot i que no només és mèrit nostre, han arribat dues noves universitats, la Carlemany i l'Europea. És un primer gran pas. També tenim l'Escola de Pilots d'Aviació i la Universitat d'Andorra. Ja s'han fet diverses reunions conjuntes entre totes les universitats i el Govern, i el que es desprèn és que l'UdA, perquè pugui créixer, necessita més espai i necessita una residència universitària. El comú està disposat al 100% per ajudar amb el que pugui, i amb el que pot és amb allò que disposa, i és aquí on discrepem amb Desperta Laurèdia, no del concepte, sinó de la ubicació. Se'm fa difícil com a corporació anar a casa d'un privat i dir-li que faci una residència universitària. Amb el que disposa el comú és amb aquest terreny que tenim tot just davant de l'edifici administratiu. Ara com ara estem acabant de redactar un plec tècnic complex que servirà per trobar un grup d'empreses financeres i d'arquitectura que ens puguin fer un pla de viabilitat econòmica i tècnica del desenvolupament d'una residència universitària, més el que hi pugui anar. S'ha de fer un plec de viabilitat d'una cosa que ens hem d'imaginar a nivell dels usos que hi podem encabir. A principis d'any, imagino que cap al gener-febrer, el concurs sortirà. Quan tinguem aquest pla, si és viable, ja tindrem un element important de pes per anar a buscar inversors.

S'està fent l'anàlisi d'habitatges de lloguer de la parròquia?

Es va crear aquesta famosa Taula Nacional de l'Habitatge. Penso que tenen una tasca feixuga i complicada. Més enllà d'això, a nivell intern com a parròquia, tenim les dades que tenim, que estan a disposició de la Taula d'Habitatge. A títol de parròquia únicament no s'està treballant un projecte d'habitatge social.

Des del seu mandat ha apostat molt per establir sinergies amb territoris catalans i altres parròquies.

Jo entenc la gestió com a element clau per al diàleg i l'entesa. L'altre dia vam fer un recull dels convenis i acords que s'han fet amb dos anys de mandat i em vaig quedar sorprès perquè hem signat prop de 90 convenis fruit d'una seguda amb una taula. Continuarem igual perquè avui en dia no pot ser d'una altra manera que mirar al teu voltant i anar trobant sinergies i anar avançant de la mà amb algú per fer prosperar la parròquia.

Quina és la posició de Sant Julià respecte dels eSports?

Els eSports formen part d'aquesta visió global que tenim quant als coneixements. Al darrere hi ha un tema de tecnologia, competicions i esports. No només hi aposta Sant Julià, pel Govern és un dels punts que vol treball per desenvolupar el país. Els eSports encaixen perectament amb la visió de Sant Julià de situar-se al voltant de les universitats. Hem fet una petita prova que s'està duent a terme encara ara i si trobem el 'partner' que vulgui venir a instal·lar-se a la parròquia, com a comú farem el possible per ajudar-lo igual que estem fent amb les universitats.

També han fet una aposta valenta per la mobilitat sostenible.

Durant l'any passat es va fer una prova pilot amb patinets elèctrics. Aquella prova tenia com a objectiu principal l'anàlisi de la demanda real d'aquesta mobilitat, i ha servit per poder encarar un bon concurs públic amb la demanda real que hi ha a la parròquia. Aquesta prova no va funcionar malament. Al comú no li ha costat ni un euro, ja que el risc l'ha assumit tot aquesta empresa privada i com administració s'ha d'agrair que hi hagi empreses que es vulguin arriscar per contribuir amb un servei a la parròquia. Fa un mes aproximadament vam treure un nou concurs públic per implementar la mobilitat sostenible, però no només des del punt de vista dels patinets, sinó també amb motos i vehicles elèctrics. Ja es va fer l'obertura, es va presentar una única empresa que ens ofereix 25 patinets elèctrics ubicats a tota la parròquia, 2 vehicles elèctrics que poden estar estacionats en qualsevol zona blava sense que se sancioni, i 6 motos elèctriques que no pagaran dret a estacionament igual que qualsevol altra moto d'un particular. Som capdavanters amb aquesta mobilitat neta, veurem com evoluciona, però en tot cas Sant Julià disposarà ben aviat de tot això. Penso que seria important que també s'hi sumessin la resta de parròquia perquè el concepte de mobilitat neta hauria de ser més global.