L'Institut Nacional de l'Habitatge vol néixer despolititzat
També s’impulsa la creació del fons d’habitatge, amb participació pública i privada
Andorra la VellaEl Govern ha donat llum verda al projecte de llei de l’Institut Nacional de l’Habitatge, un text legal amb el qual es vol donar impuls a la creació d’un òrgan que es pretén que sigui “estable, tècnic i despolititzat” i que aporti solucions a llarg termini en matèria d’habitatge, tal com ha posat en relleu el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy. Amb aquest projecte també s’impulsa la creació del fons d’habitatge, amb participació pública i privada. Tal com s'ha posat en relleu des del Govern, l'institut ha de ser una eina “clau” per a l’impuls als habitatges de protecció pública.
Així, tal com ha manifestat Filloy, la motivació de la llei és la creació d’un organisme que serveix per “reforçar i complementar” les polítiques en matèria d’habitatge; que coordini les diferents polítiques de les administracions i que sigui un espai únic de referència tècnica en matèria d’habitatge. Per aquest motiu, aquest institut tindrà com a funcions promoure polítiques en matèria d’habitatge així com proposar a l’executiu polítiques que estiguin incloses dins els plans estratègics; impulsar estudis i tractar les dades; protegir els usuaris i dissenyar polítiques d’informació a la ciutadania a més de promoure habitatges de protecció pública, i proposar els criteris de selecció i accés.
Pel que fa al fons de l’habitatge que també es deriva de la llei, el ministre portaveu i de Finances, Eric Jover, ha concretat que comptarà amb la participació d’actors públics i privats i que s'articularà com una SICAV. Així, entre els públics (que poden aportar diners o béns) ja s’ha determinat que Andorra Telecom destini una quantitat d’un màxim de deu milions per a la capitalització d’aquest fons i també es preveu la participació del fons de reserva de jubilació de la CASS. Quant als comuns, és previst que puguin fer una aportació en forma de béns, com és el cas del terreny que el comú d’Andorra la Vella ha aportat per a la construcció d’habitatge social. Pel que fa als privats, s’espera que la seva aportació sigui amb actius immobiliaris. El funcionament d’aquest fons publicoprivat s’articularà a través d’un reglament en el qual l’executiu ja està treballant i que s’aprovarà de manera immediata a l’entrada en vigor de la llei. Jover ha incidit en el fet que aquest fons el que permetrà és que hi hagi habitatge de lloguer “a preu assequible” i que per garantir la “rendibilitat” d’aquells que hi facin aportacions es preveun certes exempcions de taxes.
Aquest Institut Nacional de l’Habitatge també tindrà un paper molt important en l’obtenció d’indicadors que per exemple serviran com a dades orientatives sobre els “preus assequibles” que hauran de tenir els habitatges. En aquest sentit, de la llei es deriva també la creació d’un fitxer de dades sobre els arrendaments per “recollir dades objectives” al voltant de l’habitatge. En aquest sentit, el projecte modificarà la llei de finques urbanes de tal manera que tots els contractes de lloguer facilitin un seguit de dades homogènies.
L’estructura organitzativa de l’institut estarà formada per un comitè director i un director. En concret, el comitè estarà configurat per tres membres –dos proposats pel Govern i un pels comuns– i el seu nomenament estarà sotmès a l’aprovació del Consell General per majoria simple. A part, s’impulsarà la comissió nacional de l’habitatge, que reformularà l’actual taula nacional de l’habitatge, i que tindrà una vessant consultiva.
Qüestionats sobre algunes de les propostes que des del grup parlamentari socialdemòcrata s’han articulat al voltant de la llei de mesures urgents, com un registre de contractes de lloguer, tant Filloy com Jover han manifestat que es tracta de propostes que s’havien fet de “manera agosarada”, i que amb la llei de l’institut de l’habitatge tenen “una cobertura més àmplia”. És més, han defensat que amb aquest text el que es vol és anar més enllà de les accions que es deriven de la llei de mesures urgents amb una visió “més ambiciosa” i també amb un organisme despolititzat que tingui durada en el temps.