Com interpretar els resultat d’un test de coronavirus

Fa unes setmanes David Piegaro va donar positiu de coronavirus. Aquest resultat li va arribar massa tard. La nit abans, Piegaro, membre de la Guàrdia Nacional, havia viatjat a Nova Jersey per visitar la seva família després de fer-se uns tests ràpids dos dies seguits i donar negatiu. I l’endemà al matí ja va tornar. Però amb una única nit ja n’hi va haver prou per encomanar el virus que portava -sense saber-ho- a diversos membres de la seva família, com ara el seu avi, que va acabar ingressat dues setmanes a l’hospital. “Me’n vaig refiar més del compte, d’aquests dos negatius, i em vaig pensar que podia anar a veure el meu avi”, diu Piegaro.

Des del començament de la pandèmia s’ha donat llum verda a l’ús d’emergència de molts tipus de tests del coronavirus, cadascun dels quals presenta les seves curiositats i peculiaritats. Tot i així, acostumem a parlar-ne amb la mateixa terminologia binària, amb paraules idèntiques: positiu, negatiu; cert, fals. Però a l’hora d’interpretar els resultats, els positius i negatius no són igual de fiables. Factors com els símptomes o el nombre de persones contagiades al barri poden influir en la confiança que ens han de merèixer els resultats de les proves. Segons Andrea Prinzi, microbiòloga clínica i investigadora de l’Anschutz Graduate School de la Universitat de Colorado: “És una qüestió de context. El test no s’acaba quan te’n donen el resultat”.

Els termes ‘positiu’ i ‘negatiu’

Els experts diuen que aquestes paraules impliquen una durabilitat enganyosa. Un resultat negatiu ens pot portar a pensar que estem protegits del virus quan, en realitat, no ho estem tant. Hi ha qui creu erròniament que donar negatiu li dona via lliure per socialitzar: “Com que el resultat m’ha sortit negatiu, ara puc visitar l’àvia”, diu Ashish Jha, degà de la Facultat de Salut Pública de la Universitat Brown. Però hi ha uns tipus de tests, sobretot els ràpids, que no són fiables per detectar una càrrega vírica baixa i poden erròniament catalogar com a no infectades persones que ja han contret el virus. I no hi ha cap test capaç de pronosticar l’estat de ningú en el futur. Els que donen negatiu un matí poden donar positiu l’endemà, sigui simplement perquè la prova no ha detectat el virus la primera vegada o perquè t’has contagiat després. És millor definir un negatiu com la incapacitat d’un determinat test per detectar el virus en un moment donat: un fotograma congelat en què no es veu res.

‘No detectat’ millor que ‘negatiu’

Els resultats de moltes proves de coronavirus ja s’expressen amb les paraules detectat o no detectat, una distinció que alguns experts consideren més útil. Valerie Fitzhugh, patòloga de la Universitat Rutgers, ho explica: “ No detectat es refereix només a un moment. Avui no s’ha detectat. Però això no vol dir que no l’hagi de tenir demà”.

Algunes proves, les anomenades moleculars, busquen el material genètic del coronavirus o ARN. Tant si es fan amb un escovilló nasal com amb saliva, en general es consideren fiables, sobretot si es processen en un laboratori amb una tècnica denominada reacció en cadena de la polimerasa (PCR). En canvi, altres proves, els tests d’antígens, volen trobar trossos de proteïnes del coronavirus o antígens. Les d’antígens solen ser més ràpides, però són menys eficaces que les moleculars per identificar casos de coronavirus, sobretot quan la càrrega vírica és relativament baixa; per això és possible que algú doni positiu d’ARN però negatiu d’antígens.

Això pot passar perquè el virus està abandonant el cos o perquè no ha aconseguit penetrar-hi prou. Però també pot ser que els tests d’antígens siguin incapaços d’identificar el virus quan comença a actuar els primers dies de la infecció. Aquests resultats discordants fan que la paraula negatiu tingui diferents funcions: negatiu d’antígens no vol dir sempre negatiu de coronavirus, i això provoca confusió i frustració entre els que tenen l’esperança de confirmar que estan lliures d’infecció.

Segons Hannah Getachew-Smith, experta en comunicació sanitària a la Universitat Northwestern, l’ús de termes com positiu i negatiu, que potser fan pensar en estereotips obsolets sobre malalties de transmissió sexual, també podria dissuadir-nos de revelar la nostra situació o de seguir les directrius en matèria de confinament. En canvi, un plantejament basat en la paraula detecció pot ajudar -diu- a “desvincular els resultats dels tests de la meva vida i la meva persona”.

El perquè de les proves

No hi ha cap prova perfecta. Ara bé, la probabilitat d’un fals positiu o un fals negatiu pot variar dràsticament en funció de les circumstàncies en què es fa el test. Les dues circumstàncies més importants són l’historial clínic recent de la persona i la propagació del virus a la seva comunitat. De la confluència d’aquests factors els científics en diuen probabilitats preprova, és a dir, probabilitats anteriors al test.

Fer-se el test amb símptomes

Si algú ha començat fa poc a trobar-se malament amb símptomes compatibles amb el covid o ha interactuat amb un infectat, ja hi ha motius més que suficients per sospitar que ha agafat el virus. En general, les persones en aquestes circumstàncies poden tenir força confiança en un resultat positiu o detectat, segons Benjamin Mazer, patòleg de la Universitat Johns Hopkins. S’han fet un test amb la idea que segurament hi ha alguna cosa que no rutlla, com qui escampa pols per trobar empremtes dactilars a l’escena d’un delicte que ja s’ha produït. En canvi, en aquesta mena de situacions, un resultat que digui no detectat potser sembla més sospitós i justifica una nova prova, sobretot en zones on el virus està desbocat.

Fer-se el test sense símptomes

El contrari passa amb una prova de cribatge: un control rutinari per a persones sanes i asimptomàtiques. Gairebé tothom pot sotmetre’s a aquesta mena de prova, amb la qual cosa s’introdueixen informacions innecessàries que interfereixen en la cerca del virus. És com perseguir un delinqüent abans del delicte. I això vol dir que forçosament sorgiran més errors.

Com diu Andrea Prinzi, de la Universitat de Colorado, en el cas del cribatge “s’ha de ser més caut amb el resultat”. És poc probable que donin positiu les persones sanes que, pel que se sap, no han estat exposades al virus i viuen en zones on el covid circula poc. Si donen positiu, les directrius de l’Agència d’Aliments i Medicaments indiquen que segurament voldran confirmar aquest resultat amb un altre test, sobretot si el primer era una prova d’antígens, que tendeix a donar més positius falsos. Mentre no es faci aquesta comprovació, serà bona idea confinar-se.

A les regions on són infreqüents els casos de coronavirus, els falsos positius podrien superar els reals, una situació que resultaria molt perjudicial i erosionaria la confiança en les proves. Aquests errors també augmentaran si s’aplica un test menys fiable.

Piegaro, el membre de la Guàrdia Nacional que va donar positiu al novembre, diu que, vist en perspectiva, hauria d’haver sigut més escèptic amb els dos primers negatius. Abans de fer-se els tests ràpids va anar unes quantes vegades al seu gimnàs de Florida, de vegades sense mascareta, una activitat que, com ja sabia, era d’alt risc.

El test ràpid que es va fer, l’Abbott ID NOW, no està pensat per a asimptomàtics i, si no es concentren alts nivells de virus al nas, té fama de no detectar-lo. Quan va donar positiu ho va fer amb una prova diferent, la Cepheid Xpert Xpress, que és unes 55 vegades més sensible. A més, aquest test se’l va fer un dia després.

Fer i interpretar tests amb seny

Ara que de mica en mica s’estan introduint en el mercat tests de diagnòstic ràpid que es poden fer a casa, segurament els ciutadans es trobaran sovint davant d’aquestes enigmes de les proves. Tant si us assabenteu del resultat a les instal·lacions on us han fet la prova o a la sala d’estar, reflexioneu sobre com us heu trobat últimament i on heu estat. Si hi ha motius per pensar que la prova detectarà el virus -com ara símptomes, una exposició recent al covid o un brot actiu a la vostra comunitat-, el més probable és que el positiu sigui correcte. Les probabilitats augmenten si el test que us heu fet té l’especificació de ser molt fiable; per exemple, si s’ha fet en un laboratori.

No hem de fer cas omís d’un positiu que ens agafi per sorpresa, sobretot si el nombre de casos de coronavirus continua disparat, cosa que augmenta les probabilitats de contagi per a milions de persones a tot el país.

Si heu estat confinats de debò i no us trobeu malament, el més probable és que el negatiu sigui real. Tot i això, com diu Jha, els resultats d’una única prova no han d’aplanar el camí per viatjar, barrejar-se amb gent sense mascareta o incomplir altres mesures, com la distància física. Tal com explica Hannah Getachew-Smith, les proves serveixen per detectar el virus quan ja l’hem agafat, però no són capaces de frenar-ne la capacitat de propagació. Tot i que l’ús de tests té una gran eficàcia, “s’ha de combinar amb altres estratègies per mitigar els efectes de la pandèmia”.

Traducció Lídia Fernández Torrell

Copyright The New York Times